La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha comparegut aquest dimarts de forma excepcional per anunciar que no té intenció de dimitir davant les pressions perquè deixi el càrrec. Les demandes perquè s’aparti s’ha incrementat d’ençà que s’acosta el dia perquè es fixi data del judici oral pel cas de presumpte corrupció quan dirigia la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). “S’acosta una fase determinant [del cas] i fruit d’aquest context s’han sentit veus que em reclamen que dimiteixi en el càrrec de presidenta, vull expressar públicament que no tinc cap intenció de fer un pas al costat com em reclamen i m’exigeixen sense capacitat per dissimular, quan el que volen és apartar-me de la vida política”, ha afirmat Borràs.
Borràs ha argumentat que la “principal raó” per la qual decideix no abandonar el càrrec és que “soc innocent”. “Ho reitero una vegada més, per contradir aquells que reiteradament s’atreveixen a proclamar la meva culpabilitat: no he comès cap delicte”, ha insistit la presidenta, a qui en els darrers dies li arriben missatges des de la resta de partits perquè abandoni el càrrec, alguns més explícits que altres. Des d’ERC se l’emplaça a reflexionar si pensa “arrossegar” la institució amb la causa judicial. Els Comuns directament demanen que dimiteixi. El debat està obert sobre si cal aplicar l’article 25.4 del reglament el Parlament que estipula la suspensió automàtica d’un parlamentari un cop hi ha cita per judici oral per un cas de corrupció. El partits independentistes es troben empantanegats en el debat sobre aquesta causa.
La presidenta del Parlament ha advertit que aquells que la volen fer caure estarien aprofitant-se d’una causa contra ella pel simple fet de ser independentista. Borràs ha defensat la seva honorabilitat i ha insistit que es tracta d’una “persecució política”. A banda, ha aclarit que “mai he pretès que m’absolguin per ser independentista”, però ha enviat un missatges als partits que, aprofitant el cas, reclamen el seu cap: “Censuro que es vulgui aprofitar l’activitat autoritària de la justícia espanyola com a excusa per apartar-me políticament com a adversària”. Borràs també ha denunciat que se la vulgui condemnar “abans de ser jutjada”.
Una compareixença després de tres hores de reunió de la Mesa pel vot delegat de Lluís Puig
La compareixença l’ha fet després de més de tres hores de reunió de la Mesa del Parlament, que s’ha suspès per fer la declaració instituciional. El Tribunal Constitucional (TC) ha notificat aquest dimarts al Parlament l’anul·lació de la delegació de vot del diputat de Junts Lluís Puig. La decisió de l’alt tribunal va arribar dilluns de la setmana passada però la cambra catalana no ha rebut la notificació oficial fins avui. Per això, en l’última Mesa es va decidir mantenir la delegació de vot al diputat de Junts per al ple de la setmana passada a l’espera de la notificació del TC
El TC va anul·lar el 27 de juny del 2022 l’acord de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que el passat 25 de març va admetre la sol·licitud de Puig de delegar el seu vot. Cal tenir en compte que Puig està exiliat a Bèlgica des del 2017. El tribunal també ha anul·lat l’acord de la Mesa del 26 de març que confirmava aquesta delegació de vot de Puig. Segons la resolució del TC, els dos acords vulneren el dret del PSC i la resta de formacions d’exercir funcions representatives i el dels ciutadans a participar en els assumptes públics a través dels representants que trien a les urnes.
Puig va reaccionar de seguida a la notícia amb una piulada on va assegurar que “gràcies a Salvador Illa i al PSC la repressió segueix endavant”. El diputat de Junts va lamentar que el Tribunal Constitucional “segueix amb la seva postura” i els drets dels ciutadans que el van votar “tornen a ser vulnerats”.
El vot delegat de Puig, una polèmica que s’arrossega des de fa un any
El PSC va portar la delegació del vot de Lluís Puig al TC l’abril del 2021 perquè considerava que hi havia “antecedents nítids” i comptaven amb informes jurídics dels lletrats del Parlament que la votació delegada de Puig —per a la investidura fallida de Pere Aragonès— no s’ajustava a llei. Abans del debat d’investidura de Pere Aragonès, els socialistes, com el PPC, Cs i Vox, van presentar una petició de reconsideració a la Mesa contra la delegació de vot de Puig. Amb tot, la majoria independentista en aquest òrgan de la cambra les va rebutjar i Puig va poder votar.
El vot delegat de Puig i la votació que va fer la mesa per acceptar-lo és que va precipitar la sortida de l’òrgan de l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas, que es va abstenir al·legant interès en la causa perquè havia participat en la defensa de Puig. D’aquesta manera, Alonso-Cuevillas podia quedar al marge de qualsevol conseqüència en cas que arribés l’afer al Tribunal Constitucional, com va acabar passant. La postura del diputat i advocat va generar crítiques dels seus companys d’ERC a la Mesa, com Rubén Wagensberg. Per aquest fet i unes declaracions polèmiques, Borràs i Cuevillas van pactar el seu relleu. En el seu lloc va entrar a la Mesa Aurora Madaula.
5 
7 