ERC i Junts per Catalunya arribaven a la primera jornada del debat de política general al límit de la seva relació. Amb els caps de files de JxCAT Turull i Borràs a la tribuna de convidats del Parlament, el primer, inhabilitat per la justícia espanyola, i la segona, suspesa per diverses forces polítiques, inclosa ERC, els junters havien avisat el president Aragonès que els incompliments de l’acord de Govern en matèria nacional posen en risc la continuïtat del pacte de Govern. Tant, que les últimes frases del cap de files de Junts cap a quarts d’onze de la nit han capgirat la resta de la seva intervenció i també tot el debat de política general.
Sorpresa de nit: Junts amenaça amb una qüestió de confiança
“Abans de parlar de la llei de claredat, necessitem claredat sobre l’acord d’investidura”, ha avisat el junter instants abans d’oferir-se a reunir-se amb el president Aragonès “si convé demà al matí” per tenir garanties que complirà els acords d’investidura. I de cop, sorpresa: “Si no hi ha concreció, per radicalitat democràtica, li demanarem que se sotmeti a una qüestió de confiança com la que va tenir el president Puigdemont”.
Instants abans, Aragonès també havia deixat clar als junters que vol “estabilitat”. “Un acord no són només tres punts, hem de reforçar el Govern, i vull entendre de les seves paraules la voluntat de continuar, altrament em portaria a prendre decisions”. I el president acabava la seva rèplica apuntant que espera que el Govern es pugui mantenir amb la coalició. I ha vingut l’amenaça concreta dels junters.
El tripartit, una alternativa per a ERC
I quan ha estat el torn d’ERC, Josep Maria Jové ha estat molt més agre que el president, i ha etzibat que “hi ha altres fórmules de govern que ja s’han explorat en el passat”, en referència als tripartits. Jové, a qui la qüestió de confiança també ha agafat per sorpresa, ha avisat que ERC també pot trencar la coalició: “Som aquí per acompanyar el Govern, no desestabilitzar-lo. Som aquí per empènyer, no per fer recular. La cultura de la coalició és corresponsabilitat. Si no hi ha corresponsabilitat, potser és que no hi ha coalició”.
Abans de l’amenaça de la qüestió de confiança, Batet havia repassat la feina dels consellers de JxCAT -ni mitja paraula dels consellers d’ERC- per concloure que la raó de ser del partit és “solvència independència”, els dos pilars que van fer que els junters signessin l’acord d’investidura: “No volem que aquest acord passi a la hisòtria, sinó que serveixi per fer història. No hem arribat fins aquí per no fer res”, ha remarcat Batet, que ha tornat a recórrer al 52%.
I poc a poc, Batet havia anat concretant l’amenaça de trencament que pocs minuts després esclataria amb la qüestió de confiança. “Així no podem seguir. Li pregunto de forma clara: pensa complir l’acord d’investidura?”, ha etzibat Batet, que diu que els junters no poden confiar ara en una nova proposta, la via canadenca, si no ha complert l’acord de Govern. I encara ha furgat més: “No oblidi que és president fruit d’un pacte amb uns acords molt clars. Vostè és president perquè té el suport de 74 diputats, no pot actuar al marge de la cultura de coalició”.
Guanyar temps per recosir el Govern
Sigui com sigui, abans d’escoltar les paraules de Batet, el president havia portat la via canadenca al Parlament, una proposta amb un doble filó. El primer filó s’adreçava a Junts, en un intent d’oferir una pantalla més enllà de la taula de diàleg, on els junters hi puguin tenir cabuda i oferir quelcom més als seus votants per justificar la permanència a l’executiu. I alhora, atrapar-los en el marc mental del diàleg democràtic i la internacionalització del conflicte, dos conceptes que els junters tenen difícil de rebutjar obertament. Un gir argumental d’Aragonès, no pas nou ni més viable que la taula de diàleg, però que potser serviria de flotador per guanyar temps i intentar recosir la relació entre els dos socis -aprofitant que Jordi Turull és qui clarament té el control del partit davant del corrent més unilateralista de Borràs-, encara que sigui per uns mesos.
Però Aragonès no ha trobat un no radical de Junts a la via canadenca sinó aquest ultimàtum clar sobre el pacte de Govern. I el president s’ha defensat justament amb aquesta nova proposta per mirar d’arrossegar els junters: “Crec que malauradament encara ens cal força política i democràtica, i faig aquesta proposta concreta per posar sobre la taula de negociació un referèndum sobre la independència. És la meva proposta, la negociació, amb totes les mancances que pugui tenir”, ha dit Aragonès.
I ha llançat un repte a Junts perquè presentin una alternativa, si la tenen, a la via canadenca i la negociació amb Madrid: “Estic disposat a abordar les altres propostes democràtiques, inclusives, que es puguin implementar i tinguin el reconeixement internacional”, ha detallat el president de la Generalitat.
Pista d’aterratge amb els Comuns
I el segon filó, que comença a prendre cos davant l’intercanvi d’amenaces -qüestió de confiança i tripartit- una pista d’aterratge perquè els Comuns puguin hipotèticament donar suport a Aragonès en cas que els junters decidissin trencar el Govern. “He fer una proposta sincera, i no em fa res que altres l’hagin fet abans”, ha dit Aragonès en referència a la proposta de resolució que els Comuns van portar al Parlament l’any 2018 justament sobre la via canadenca. Aleshores, només ERC els va donar suport. De fet, Aragonès ha estat transparent demanant el suport dels Comuns: “Vostès ho poden portar al govern espanyol, i això seria important i responsable”, ha dit el president responent a la intervenció de Jéssica Albiach. De fet, en diversos moments de les seves intervencions, el president ha fet referència al recurrent 80% dels catalans a favor del dret a decidir, incloent-hi per tant els votants dels Comuns i del PSC.
Els Comuns també han fet saber a Aragonès la toxicitat del seu soci de Govern, tot empenyent-lo a posar fi a un Govern “sense rumb”. També s’ha fet referència a la mà estesa dels Comuns per aprovar els pressupostos del 2022, un gest que Aragonès sempre mira de remarcar, especialment ara que el seu conseller d’Economia té la mirada posada en el PSC i el debat fiscal és ben viu. I els adversaris polítics, gustosos de les picabaralles internes entre ERC i Junts també en matèria fiscal, hi han sucat pa.
El PSC atia el foc entre ERC i Junts amb el pressupostos
El líder del PSC, Salvador Illa, ha arribat a l’hemicicle amb una proposta per al president Aragonès. Sostenir els pressupostos del 2023 -ERC i Junts van poder aprovar els anteriors comptes amb el suport dels Comuns, alhora que ERC permetia aprovar els comptes al PSC i els Comuns a Barcelona- i, si cal, els de 2024. La proposta, que Illa ha titllat d’honesta, és un dard a la línia ja tocada de flotabilitat de l’executiu. ERC vol sumar els Comuns als comptes com a aliat preferent, mentre que el conseller d’Economia ha inclòs el PSC entre els socis potencials de l’executiu. D’aquí que el líder de l’oposició hagi fet èmfasi en la seva oferta, tot rebutjant la via canadenca però oferint-se a abanderar el diàleg amb el govern de Pedro Sánchez.
Illa, però, no ha fet cap referència al fet que l’any 2016 l’ara ministre Miquel Iceta, quan estava al capdavant del PSC, va apostar per incloure una referència a la via canadenca a la ponència marc que havia de regir el full de ruta del partit fins el 2020. Els socialistes catalans van optar finalment per discurs federal que tenia com a objectiu reformar la Constitució.
La CUP vol la via irlandesa i escocesa
Per la seva banda, la CUP ha escenificat del tot la distància aparentment insalvable que tenen els anticapitalistes amb l’executiu que ara fa un any i mig es va configurar amb el seu suport. Tot plegat, a pocs mesos perquè s’arribi a l’equador de la legislatura, on la CUP va posar com a condició resultats de la taula de diàleg per mantenir el seu suport parlamentari. “La taula de diàleg ha quedat reduïda a una bilateral entre Esquerra Republicana i el PSOE, de fet, el conflicte ha passar de ser un conflicte intern a un d’internacional, teixint aliances amb Escòcia i Irlanda“, ha dit la diputada Eulàlia Reguant. Pel que fa a la via canadenca, la CUP no hi ha volgut dedicar ni un minut. “Que Moncloa ho hagi descartat en menys de 30 segons demostra que la taula de diàleg és una eina inútil en aquest moment polític que estem vivint”, ha reblat la diputada cupaire. I en referència a les propostes econòmiques del president Aragonès, els cupaires han denunciat que era un discurs “més propi de president d’una patronal que de president de la Generalitat”.
Fredor de Junts amb Aragonès
I més enllà de la dialèctica, hi ha els gestos i les imatges. La fredor i la tensió entre els consellers del Govern de Junts i d’ERC i també entre els dos grups parlamentaris s’ha fet molt explícita. Cap conseller ni diputat de Junts ha aplaudit el president, ni mentre exposava les propostes socials i econòmiques amb el pla de xoc dels 300 milions d’euros per combatre la inflació ni tampoc quan el cap del Govern ha explicat les claus de l’Acord de Claredat. En acabar el discurs, els consellers i conselleres de Junts sí que han aplaudit Aragonès, però ha estat un aplaudiment tebi.
El debat es reprendrà divendres al matí. Aleshores es dibuixarà de forma més clara com queda la relació dels dos socis de Govern, si es confirma la fredor i el camí cap a un trencament en els propers temps o si per contra aquesta via canadenca del president Aragonès salva els mobles durant un temps.
4
1
