Els sindicats dels cossos policials espanyols i el partit polític Ciutadans (Cs) han posat el crit al cel davant el nou Pla Antiterrorista del govern espanyol. En concret, els ha irritat que el nou document que dilluns els va presentar el ministre de l’Interior, Fernando Grande Marlaska, prioritzi l’actuació i la investigació dels Mossos d’Esquadra en cas d’atemptat a Catalunya, o de l’Ertzaintza si és a Euskadi. Així ho han comunicat els sindicats Confederació Espanyola de Policia, de la Policia Nacional espanyola, i Jucil, l’associació majoritària de la Guàrdia Civil. Amb aquest nou pla, Marlaska marca com a prioritat la lluita contra el jihadisme i, en canvi, treu ferro a l’amenaça del terrorisme de l’extrema dreta i de l’anomenat “moviments violents de l’independentisme català”.
La presentació de la renovació i posada al dia Pla de Prevenció, Protecció i Resposta Antiterrorista (PPPiRA) als grups parlamentaris, es va celebrar a les dependències del ministeri de l’Interior. Curiosament, no hi va assistir ni ERC, ni Ciutadans, ni Vox, ni Bildu i sí, en canvi, Junts per Catalunya. Per part dels Mossos d’Esquadra, el cap del Cos hi va enviar l’intendent en cap de la Comissaria General d’Informació i excap de la Brigada Mòbil, Carles Hernàndez, que va presenciar en persona com el ministre posava els Mossos en la primera línia de defensa i investigació en casos de terrorisme, si els atemptats o els intents o planificació es cometessin a Catalunya.
“Un pas enrere”
Aquesta opció que els Mossos d’Esquadra i Ertzaintza es facin càrrec en primera instància de la investigació d’un atemptat jihadista no ha agradat als sindicats policials espanyols. Tot i que per a Marlaska és una manera de relligar la coordinació policial fins que el jutge decideixi qui farà de policia judicial, els sindicats i les associacions no ho veuen igual. En tot cas, si Marlaska ho ven com una manera d’evitar les picabaralles competencials entre cossos policials, tal i com va passar durant la gestió dels atemptats de caire jihadista de Barcelona i Cambrils de l’agost de 2017, els representants laborals del CNP i de la Guàrdia Civil en recelen del tot.
Així, la CEP considera l’ordre de Marlaska un “nou pas enrere” en “l’exercici de les competències de la policia nacional i de la Guàrdia Civil en cas d’atemptat”. De fet, conclouen que aquesta instrucció “relega els dos cossos de seguretat amb més coneixement i experiència en el combat contra aquesta xacra a un paper secundari”.
Entre els seus arguments, destaca que “un atemptat terrorista no constitueix un episodi d’alteració de la seguretat ciutadana sinó, al contrari, la comissió flagrant d’un delicte que requereix la intervenció d’unitats especialitzades de policia judicial, com ho són les de les estructures d’informació de Policia Nacional i Guàrdia Civil, que actuen a les ordres dels jutges de l’Audiència Nacional”.
En aquest sentit, també alerten que investigar aquest tipus de delicte té un “innegable component internacional que només poden garantir cossos de seguretat com la Policia Nacional, que manté canals exclusius de cooperació amb serveis homòlegs de tot el món basats en la confiança, els anys de treball conjunt i la normativa de distribució competència”.
Per la seva banda, Jucil ha escrit una piulada en el seu compte oficial on assegura que “el govern no ha deixat d’actuar en contra de les competències, la tasca policial i la permanència de la Guardia Civil a Catalunya, Euskadi i Navarra, instrumentalitzant-les de forma partidista a favor de l’independentisme i el nacionalisme”.
Ciutadans ha registrat una pregunta parlamentària amb què demana que Marlaska doni explicacions sobre aquesta “delegació de competències”. La senadora de Cs Maria Ponce ha demanat amb aquesta pregunta saber la lletra petita de la cessió de competències en matèria terrorista als Mossos.
Risc baix per CDR i extrema dreta
El document presentat per Marlaska actualitza el pla antiterrorista aprovat el 2005, que es va revisar el 2009 i el 2015. El pla també incorporar les directrius de l’Estratègia contra el Terrorisme de la Unió Europea, de l’Estratègia Nacional contra el Terrorisme de 2019 i la recent aprovada Estratègia de Seguretat Nacional aprovada el 2021, en relació al fenomen de la radicalització de tipus gihadisme. El pla ha estat elaborat per un grup de treball dels cossos policials i d’intel·ligència de l’Estat on també s’hi comptaven els Mossos.
El pla estratègic de lluita contra el terrorisme insisteix en la lluita contra el terrorisme gihadista, sobretot a virtuals accions “violentes” que poden dur a terme els “actors solitaris” -coneguts com a llops solitaris– i els grups o cèl·lules autoradicalitzades. De fet, la idea que plana en el nou pla és desenvolupar sistemes i mesures per “detectar i anticipar” aquesta mena d’atacs i poder donar una “resposta coordinada i eficaç” en cas d’atemptat amb Centres de Coordinació Territorial.
A preguntes del PP, es va posar sobre la taula si el pla abordava algun protocol concret pel que la fiscalia ha anomenat “moviment independentista català violent”. Tot englobat en el cas de l’Operació Judes així com la famosa causa 104/2017 que porta el titular del Jutjat d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Manuel García Castellón, que fa quatre anys que es manté secreta, i tot i les estirades d’orella de la sala d’apel·lacions, continua tancada a pany i forrellat. Fonts dels participants a la reunió asseguren que Marlaska va rebaixar a “zero” el risc o perill de les activitats de protesta per part de membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR).
Així mateix, el portaveu de Podem va demanar sobre el risc d’atacs de grups supremacistes i d’extrema dreta a la vista de les darreres operacions policials, com els quatre neonazis detinguts a Catalunya ara fa tres setmanes en una operació d’àmbit estatal. En aquest cas, la policia espanyola estava convençuda que volien “subvertir l’ordre constitucional”. Marlaska va rebaixar aquesta possibilitat i més el perill d’un “atemptat imminent”. En concret, els estrategues del nou pla, detallat per Marlaska, consideren que les virtuals accions de l’extrema dreta són des d’un “punt de vista d’anàlisi el risc és relativament fàcils de neutralitzar però des de la perspectiva de l’amenaça sí poden constituir un problema”. Els esforços, doncs, se centren en l’alta amenaça del gihadisme.
1 
