A les dotze del migdia d’aquest, dia de revetlla de Sant Joan, sortien els presos polítics de tres presons catalanes. Una primera part d’un malson personal ha acabat, però el neguit i la persecució judicial i administrativa continua. És l’operació patrimoni, un pla premeditat per advertir urbi et orbe que l’Estat no aturarà la repressió i tot aquell qui hagi tingut contacte amb la part institucional del Procés pot patir la mort civil a través de la ruïna patrimonial o bé una condemna de presó que podria fer tornar entre reixes, per exemple, el conseller Raül Romeva, més enllà de la reversibilitat de l’indult.
Així es troben alguns dels presos polítics que ahir van ser indultats pel consell de ministres en pro del diàleg. Més enllà del sumari etern del jutjat número 13 de Barcelona que va encetar les perquisicions sobre el Procés, s’hi afegeix ara la causa del jutjat número 18 de Barcelona que instrueix una densa i llarga investigació de la Fiscalia arran d’un informe d’un altra guillotina del Procés, el Tribunal de Comptes.
De fet, aquest organisme és una de les palanques de la repressió patrimonial i penal dels líders o responsables polítics independentistes que han ostentat algun càrrec en els darrers deu anys. El Tribunal de Comptes és un òrgan de control extern, recollit a la Constitució Espanyola, que es configura com “l‘òrgan fiscalitzador suprem dels comptes i de la gestió econòmica de el sector públic“. Segons la normativa que el regula, té una “funció jurisdiccional encaminada a l’enjudiciament de la responsabilitat comptable en què incorrin els responsables dels fons públics”. És a dir, una mena de tribunal econòmic administratiu amb prou poder per embargar i un procediment sui generis que pot degenerar en caràcter confiscatori.
Però anem a pams. De moment, el Tribunal de Comptes ha citat per als propers 29 i 30 de juny els expresidents de la Generalitat Artur Mas i Carles Puigdemont, l’exvicepresident Oriol Junqueras, diversos exconsellers de Presidència, Economia i Exteriors com Francesc Homs, Neus Munté, Andreu Mas-Colell i Raül Romeva, i diversos ex-alts càrrecs del Govern, fins a la quarantena, per les despeses en política exterior i del Diplocat del 2011 al 2017. En dos dies, hauran de comparèixer davant de la secció d’enjudiciament després de les denúncies de la fiscalia, l’advocacia de l’estat i les entitats Advocats Catalans per la Constitució i Societat Civil Catalana. També havia citat Jordi Turull, però, l’exconseller ara indultat ha al·legat que ell ni estava a Govern en els terminis de temps que el Tribunal ha encaixonat la investigació.
Aquesta causa es va encetar el març del 2019 a instàncies del Congrés i el Senat, i després de l’acte d’enjudiciament, s’aixecarà l’acta de liquidació provisional per fixar la responsabilitat de cada polític i la quantia que hauria de retornar. Els dictàmens de l’Advocacia de l’Estat i del ministeri fiscal sobre aquesta causa de l’acció exterior es van acumular a unes diligències del 2018 relatives a les despeses del referèndum de l’1-O.
Però com ha passat al Tribunal Constitucional, al Tribunal de Comptes tampoc hi ha hagut unanimitat. Així també s’ha registrat un vot particular denuncia que aquest darrer informe “no és imparcial, es basa en proves no contrastades i conté exageracions“. Amb aquesta claredat s’ha expressat María Dolores Genaro Moya que va més enllà en emfatitzar que “no sembla que existeixi una extralimitació de l’acció exterior exercida per la Generalitat en relació a l’àmbit competencial que li correspon”. El vot particular també critica que l’informe reculli 52 activitats que “constitueixen meres declaracions polítiques o ideològiques i l’expressió d’opinions sense cap mena de transcendència econòmica i comptable” i que per tant no haurien de tenir res a veure amb la fiscalització comptable del Tribunal de Comptes.
De tota manera, aquesta investigació del 18 es podria curtcircuitar amb la instrucció del 13 perquè, en síntesi, investiguen els mateixos fets d’acció exterior. El paradigma és l’acusació que pesa sobre Albert Royo, president del Diplocat, que ha obligat a la seva defensa a presentar un recurs davant l’Audiència de Barcelona per tal que aclareixi a qui li correspon la instrucció.
És a dir, tot respon a una doble persecució, penal i administrativa. Al capdavall, també la van patir l’expresident Artur Mas, la vicepresidenta Joana Ortega, i la consellera Irene Rigau, a més d’altres ex alts càrrecs, arran del 9N, tot i haver estat condemnats per desobediència i no pas per malversació. De fet, ni la fiscalia en el moment de la vista oral va considerar que hi havia malversació i no va formular acusació.
34 
357 
