La sortida de Jordi Sànchez de la secretaria general de JxCat, amb l’encàrrec de fer una llista única, aplana el camí per redefinir el rumb de la formació de Carles Puigdemont. La nau, en aquesta nova fase, l’haurà de pilotar una nova direcció que serà la responsable de conciliar objectius complicats, a vegades fins i tot contradictoris i difícils d’explicar: mentre s’espera que el congrés de la Catalunya Nord al juny refermi la vigència del mandat de l’1-O, a la vegada es vol posar en valor la feina dels seus consellers en el si d’un Govern autonòmic –en coalició amb ERC— que aviat complirà un any. Com a principal acció en l’eix nacional cap a la independència aquest Govern només pot exhibir la defensa (en un 50%) d’una taula de diàleg amb el govern espanyol, amb resultats fins ara magres. Això complica les coses per quan l’electorat independentista es decideixi a passar comptes i busqui fets, més enllà de consignes.
Aquesta tasca complicada genera algunes friccions internes, tot i els intents d’evitar ruptures irreparables. Dirigents de JxCat treuen ferro a les disputes que han transcendit darrerament i les emmarquen en les tensions normals en una etapa intensa d’un partit fundat fa dos anys que ha hagut de fer el que han fet tots els seus rivals i al mateix temps vertebrar-se a nivell territorial en un context de repressió política. En aquesta primera etapa de JxCat, Sànchez treu pit de l’acord de Govern que va assolir amb Pere Aragonès i destaca el suport que el fruit de les seves negociacions va obtenir de bona part de la militància. Sànchez també ha posat en valor la seva proposta de noms d’independents integrats en el Govern, que considera que han demostrat la seva “solvència” en la gestió.
Junts ha encarregat una auditoria per fer brillar els seus consellers
Precisament per fer brillar els resultats de les conselleries de JxCat, el partit ha encarregat una auditoria que assegura que servirà per analitzar amb dades sobre la taula de quina manera l’acord de govern s’ha complert. S’espera que aquest balanç que està preparant faci ressaltar la feina de consellers com Jaume Giró al capdavant d’Economia i Hisenda o Victòria Alsina a Exteriors i Govern Obert, mentre que algunes carteres del soci de Govern troben més dificultats per exhibir múscul, sobretot en el cas del conseller d’Educació, Josep González-Cambray, empantanegat amb una crisi doble: les condicions laborals dels docents i la resposta al 25%. Els junters creuen que ERC estaria en aquests moments protagonitzant les “males notícies” del Govern, mentre ells esperen sortir-ne més ben parats.
Pendents de si Puigdemont deixa presidència del partit
Més enllà dels èxits o fracassos en la gestió que JxCat pugui exhibir, el debat crucial és el de la direcció política. Pendents de la decisió que prengui Carles Puigdemont sobre si es manté com a president del partit o bé opta per sortir-ne, la vacant en la secretaria general és una posició que poden disputar-se les diferents sensibilitats del partit.
En tot cas, la direcció que surti del congrés a la Catalunya Nord haurà de crear les condicions perquè les diferents famílies que conviuen a JxCat puguin continuar el viatge plegades. “L’important és jugar el partit i guanyar-lo, no en quina posició jugues el partit”, deia Sánchez en una entrevista recent a TV3.
Una entesa entre personalitats de procedència diversa
En canvi, hi ha qui creu que segons quin sigui l’encaix que cada sensibilitat trobi en la direcció del partit la posició sí que suposa una diferència. Tot i que Sánchez ha expressat la seva preferència per Jordi Turull com a nou secretari general, algunes fonts consultades per EL MÓN creuen que Laura Borràs o algú del seu entorn també podria ambicionar el càrrec, sobretot si Puigdemont reté la presidència i la presidenta del Parlament no té l’opció de substituir-lo. A banda, es considera que la secretaria general és un càrrec que atorga més poder que el rol de president. En tot cas, la direcció del partit haurà de ser sensible a totes les visions, independentment de qui finalment ocupi el càrrec.
El sector que defensa Laura Borràs per a càrrecs orgànics
La nova direcció haurà d’aconseguir una entente entre les personalitats d’una procedència més marcada per una trajectòria lligada a militància política i aquelles que van aterrar a JxCat de la mà de Carles Puigdemont o arran de l’1-O, allunyades de les dinàmiques de cap partit. Laura Borràs és el màxim exponent d’aquest sector. Fonts del seu entorn consideren que el seu lideratge, després del de Puigdemont, és el més valuós en aquest moment i que el que ella representa és el que mou les bases de JxCat. “La gent que penja cartells per JxCat no és la gent que penja cartells pel PDeCat”, diu una font del partit, remarcant que la direcció del partit ha de bascular més cap als independents que van arribar en política per l’1-O i amb Puigdemont i menys cap als noms que provenen de tradicions més lligades a formacions del passat.
Altres fonts assenyalen que JxCat ha de decidir en quin terreny competeix: si en el de la gestió (per tant, un partit més liberal i de centre dreta) o bé com a partit netament independentista. Si no marca perfil com a partit independentista i es queda amb la gestió “això els converteix en un germà siamès d'[Àngels] Chacón i d’ERC”, diu una de les fonts consultades.
En ple debat sobre el lideratge i el rumb de la formació, el partit es troba de sobte perseguit pel resultats d’enquestes d’opinió política desfavorables, com el darrer baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió del Govern que mostra una disminució dels suports a JxCat, un retrocés en el desig d’independència, mentre apunta un increment del PSC.
9
2
