Canvi de prespectiva. No cal ampliar la pista de l’aeroport del Prat. Abans seria prioritari que l’alta velocitat hi arribés per enfortir la posició de hub de Barcelona i, de retruc, Catalunya. Una manera d’acostar potencials passatgers de Tolosa de Llenguadoc, Saragossa, Montpellier, Tarragona o Lleida que seria una porta de sortida continental a intercontinental. Així ho ha plantejat l’enginyer Joan Amorós, president de Ferrmed, un influent lobbi multisectorial del transport i la logística radicat a Brussel·les en una conferència celebrada aquest migdia a la 53ena edició de la Universitat Catalana d’Estiu.
La xerrada titulada Corredor mediterrani i aeroport de Barcelona: medi ambient versus desenvolupament econòmic?, Amorós s’ha qüestionat el plantejament actual d’allargar la pista del Prat que ha aixecat la polèmica. Així, la seva idea és replantejar el sistema de tren d’alta velocitat i fer una mena de by-pass que faci arribar l’AVE al Prat però no com un “cul de sac” sinó que després connecti amb l’estació de Sants i continuï el seu recorregut. Com exemple ha posat València, que “en tenir pocs vols cap a Brussel·les, s’estimen més anar a Madrid que ho tenen a una hora i mitja de tren, que no pas a Barcelona que són tres hores d’Euromed”. “Deu-nos en guard que possessin l’alta velocitat entre València i Barcelona”, ha ironitzat Amorós.
En aquesta línia, l’enginyer sospita que la proposta de Madrid d’ampliar l’aeroport del Prat és “l’excusa per ampliar el de la capital de l’Estat”. “Ho fan per ampliar el de Madrid, com que us baralleu,… ja invertirem a Madrid, que tindrà l’alta velocitat passant per Barajas!”, ha subratllat. Amorós ha alertat de les avantatges competitives del Prat davant de Madrid i és el fet que, és un “aeroport arran de mar i, per tant, hi ha més oxigen, i als avions els costa menys enlairar-se per la combustió és més fàcil; en canvi Madrid, a 700 metres d’alçada costa més i no diem els aeroports de Mèxic a gairebé 2.000 metres”.
Així mateix, ha valorat la idea també presentada en la mateixa conferència per Joandomènec Ros, president del Consell de Protecció de la Natura i president de l’Institut d’Estudis Catalans, que ha dibuixat la idea d’allargar una de les altres pistes entrant al mar, en una zona ja denostada ecològicament. De fet, Ros també ha portat al debat el projecte japonès de construir una pista en una illa artificial. Una solució asiàtica a la manca d’espai però que es podria a traslladar a Barcelona per salvar el Delta del Llobregat.
El president de Ferrmed també ha esbossat un tast de l’estudi que estan portant a terme sobre mercaderies i passatgers a Europa. Un informe que ha de servir per avaluar la capacitat de mobilitat i la implementació del ferrocarril. L’estudi ha mostrat unes dades que, fins i tot, han sorprès als seus autors, com és el fet que Barcelona belluga un trànsit diari de 786.000 tones, quan la conca de París en 698.000 o Madrid 453.000. Una xifra que acredita la importància logística de Barcelona. Amorós ha desgranat altres idees com ara un tram de via de mercaderies que aprofités l’actual línia ferroviària de Lleida i Manresa, que unís Cervera amb Martorell -uns 60 kilòmetres- per tal de descongestionar el front de litoral. De tota manera, Amorós ha lamentat que malgrat els anuncis d’inversió en el corredor mediterrani, “només es tapen forats sense un projecte clar”.
