El president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, es reuniran aquest divendres a les 12 hores al palau de La Moncloa, a Madrid, enmig d’una setmana plena d’escàndols polítics relacionats amb el Procés. La trobada entre presidents se celebra entre les revelacions de guerra bruta com testimonien els àudios de Villarejo, la petició de penes de presó de fins a sis anys per a la presidenta del Parlament, Laura Borràs, i les novetats en relació a la situació del president a l’exili, Carles Puigdemont. Es tracta de la primera reunió formal que els dos responsables polítics mantindran després de l’esclat de la polèmica sobre l’espionatge a líders polítics i personalitats de l’independentisme amb el programa Pegasus.
Arran de la polèmica, que va acabar amb el cessament de Paz Esteban com a directora del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) –oficialment per l’espionatge al govern espanyol, no pas pel Catalangate–, el Govern va reclamar tenir una reunió amb Aragonès per tal d’obtenir explicacions de primera mà sobre l’assumpte. El Govern també va acordar congelar les relacions amb el govern espanyol i limitar els contactes a aspectes tècnics fins que no s’aportessin explicacions sobre el ciberespionatge o es deixés de bloquejar la creació d’una comissió d’investigació sobre l’assumpte al Congrés dels Diputats.
La reunió dels dos mandataris arriba precedida per dos trobades entre Vilagrà i Bolaños
Pràcticament tres mesos després, els dos líders polítics celebraran la reunió, que ve precedida per dues trobades dels responsables dels departaments de Presidència dels dos executius, la consellera Laura Vilagrà i el ministre Félix Bolaños. La primera de les trobades, a finals de juny, va tenir lloc també a Madrid i es va anunciar gairebé per sorpresa. Aquesta cita va generar malestar amb entre els socis de Govern. JxCat va acusar ERC en aquella ocasió de no haver estat informada sobre la reunió, que considerava partidista.
Aquella primera reunió va tenir lloc pocs dies després de les eleccions a Andalusia, on el PSOE va patir una forta davallada de suport electoral en un feu tradicional del partit. Junts va considerar que davant d’aquest context la reunió amb Vilagrà tenia per al govern de Sánchez l’objectiu de treballar per una nova majoria al Congrés, on els republicans poguessin seguir cedint els seus vots. A més a més, en no haver-se pogut crear la comissió d’investigació, Junts considerava que no hi havia les condicions per reprendre el diàleg.
ERC i JxCat mantenen posicions diferents sobre la taula de diàleg
Junts i ERC van resoldre la crisi garantint una major transferència d’informació sobre els contactes amb La Moncloa. A partir d’aquí divendres passat es va celebrar una nova reunió entre Vilagrà i Bolaños, aquest cop al Palau de la Generalitat, a Barcelona. Els dos governs es van comprometre per escrit a “contribuir a la fi de la judicializació del conflicte polític”. El document té la intenció de posar les bases perquè es recuperi la confiança entre els dos executius i reprendre la negociació. Per escrit van fer constar que treballaran perquè hi hagi “acords parcials” i un “acord final” en el marc de la taula de diàleg, que el que queda d’any s’hauria de reunir dues vegades.
S’espera com un dels resultats de la reunió d’aquest divendres que Aragonès i Sánchez surtin de la trobada amb una data per la primera d’aquestes reunions de la taula de diàleg. La qüestió espinosa continua sent les carpetes que les dues parts pactin posar al damunt de la taula. El Govern manté la demanda de parlar de l’amnistia i el dret a l’autodeterminació, dos punts que el govern espanyol no vol abordar. A banda, al Palau de la Generalitat, la posició sobre la taula de diàleg és dispar. Mentre ERC hi aposta fermament, reclamant que hi hagi unes garanties, JxCat no li dona cap crèdit. Aquesta mateixa setmana el partit de Turull i Borràs deia que la condició principal ha de ser la creació de la comissió d’investigació al Congrés sobre Pegasus. A JxCat també insisteixen que no pensen ser el “salvavides” de Sánchez amb la taula de diàleg.
Pressions perquè la taula de diàleg abordi la reforma del delicte de sedició
Mentrestant, una altra carpeta sona per posar damunt la taula: la reforma del delicte de sedició –el que es va fer servir per condemnar els líders del Procés al Tribunal Suprem– al Codi Penal. Es tracta d’una qüestió que de forma insistent plantegen els Comuns. Dilluns, el portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena, va dir que aquesta reforma es podria posar sobre la taula i que a finals d’any es podria enllestir, si ERC dona suport a la proposta que es plantegi. Això, va dir, obriria la porta a un possible retorn dels exiliats. Els partidaris d’aquesta via consideren que els exiliats podrien aleshores tornar, obtenir condemnes més baixes que els ja jutjats i acollir-se a un indult, si es presenten davant la justícia espanyola.
Aquest dijous, el govern espanyol ha manifestat que la reunió entre els dos governs “és important” perquè respon a una “aposta decidida pel diàleg”, però no ha revelat si de la trobada en sortirà la propera data per a la taula de diàleg. El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha afirmat que “més que dates, cal treballar en continguts, i un cop ha hagi acords organitzar una taula i a partir d’aquí fer públic l’acord”. “Vam dir que negociaríem molt, que ho faríem en reunions públiques i privades, i és el que estem fent, i quan hi ha hagut un acord ho hem fet públic”, ha sentenciat en una entrevista a TVE.
Per a Bolaños “no existeix una altra manera de solucionar el problema polític que hi ha a Catalunya i cal mirar-se a la cara i buscar punts de trobada”. El ministre espanyol ha recordat que el document que va sortir de la seva reunió amb la consellera Vilagrà aposta per “acords transversals que responguin a una majoria social molt àmplia a Catalunya” i “aquest és el camí” que han de seguir demà els dos presidents.
5 
