Els anys de desinversió dels diferents governs espanyols del PSOE a la xarxa de Rodalies de Catalunya és com si no haguessin existit mai. El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha parlat de “desinversió crònica” durant la compareixença que ha protagonitzat aquest dimecres davant del ple del Parlament de Catalunya per la crisi de Rodalies oberta dimarts de la setmana passada. Però ho ha fet com si aquesta fos responsabilitat d’un ens indeterminat, que no té nom i cognoms i que no guarda cap mena de relació amb el partit germà del PSC a l’estat espanyol, que ha estat a la Moncloa i al Ministeri de Transports tant o més que el PP. A banda d’això, la intervenció de Dalmau també ha pivotat sobre com acontentar Esquerra Republicana i els Comuns, socis prioritaris de la legislatura, amb l’objectiu de calmar les aigües i garantir l’estabilitat de l’executiu de Salvador Illa amb un tripartit de facto i, si és possible, pactar uns pressupostos.
Dalmau, que està assumint les competències de president de la Generalitat per l’ingrés hospitalari d’Illa, ha passat per alt dades com que l’any 2021, amb dos anys i mig de govern de Pedro Sánchez, només es va executar el 19,3% de la inversió pressupostada a la xarxa de Renfe a Catalunya: 282 milions d’euros de 1.462. O la promesa incomplerta de José Luis Rodríguez Zapatero, que l’any 2007 va anunciar una inversió de 4.300 milions a Catalunya. Una intenció que, com la pluja de milions que va prometre Rajoy l’any 2017 per intentar frenar el Procés, va quedar guardada en un calaix. A més de no esmentar aquestes dades, Dalmau ha tret pit per un “canvi de tendència històric” amb la inversió prevista en els plans quinquennals de Rodalies des de l’any 2020. En aquest sentit, ha destacat que del Pla de Rodalies 2020-25 s’han executat més de 2.666 milions –obviant que la previsió era que s’invertissin 3.461 milions d’euros– i també ha destacat s’han adjudicat més de 4.199 milions.
Amb tot, ha admès que aquestes inversions “no són suficients”, però ha ofert una altra dada per defensar la inversió socialista: entre 1990 i el 2018, anys que també van comptar amb governs espanyols del PSOE, la inversió mitjana anual a Rodalies va ser de 131 milions d’euros, mentre que, en els primers sis anys de l’actual pla, aquesta xifra s’ha triplicat i ha arribat als 444 milions anuals de mitjana. Durant aquest període de gairebé trenta anys, segons un detallat Estudi de Transport de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), l’Estat espanyol va fer una aposta política per l’alta velocitat i Adif, l’ens que gestiona les infraestructures ferroviàries, va invertir 56.000 milions d’euros en aquesta infraestructura, enfront dels només 3.700 milions destinats a Rodalies.
Mesures i propostes per satisfer Esquerra Republicana i Comuns
D’altra banda, el Govern ha centrat els seus esforços a intentar satisfer les exigències d’Esquerra Republicana i Comuns, uns socis prioritaris que han fet evident el seu malestar per la mala gestió informativa de la crisi i per la supeditació del Govern a l’executiu de Pedro Sánchez, Renfe i Adif. Els dos grups consideren que cal exercir més pressió sobre els titulars de la infraestructura, i han deixat clar que el traspàs no ha d’estar “tutelat” per Adif i Renfe. Tot això sense que la sang arribés al riu, i sense demanar la dimissió de la consellera de Territori, Sílvia Paneque. El Govern ha fet seva la proposta de “pacte de país” que va fer la líder dels Comuns, Jéssica Albiach, per refundar el sistema de Rodalies de Catalunya. Una refundació que ha de pivotar sobre tres eixos: millora de les infraestructures, renovació de la flota de trens i millora de la governança amb el traspàs a l’empresa mixta de la Generalitat i Renfe. L’evidència que els socialistes han comprat la proposta dels Comuns ha estat subratllada per Jéssica Albiach, que ha agraït a Dalmau que l’executiu li hagi “recollit el guant per plantejar un acord de país”. La proposta no ha estat l’única concessió als Comuns, ja que en la sessió de control Dalmau s’havia compromès a estudiar la possibilitat de mantenir la rebaixa dels abonaments del transport públic per al que queda de legislatura, un acord que els Comuns han oficialitzat minuts després.
Esquerra, que és el partit que va pactar el traspàs de Rodalies amb el PSOE en la legislatura anterior, tampoc ha sortit amb les mans buides del debat monogràfic que s’ha viscut aquest matí al Parlament. Els republicans, que han demanat dimissions “aquí i allà” més enllà dels dos cessaments a Renfe i Adif –però sense concretar cap nom–, han reclamat a l’executiu que elabori un informe econòmic per calcular el sobrecost produït pel desgavell de Rodalies i que en traslladin “les responsabilitats econòmiques” al govern espanyol. És a dir, que l’executiu de Pedro Sánchez pagui la factura de la contractació de transport alternatiu, l’increment de freqüències de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), les aixecades de barreres dels peatges, la contractació extra d’informadors i l’assumpció econòmica en els àmbits laboral i educatiu. Dalmau ha recollit el guant llançat per la portaveu Esther Capella i ha afirmat que estan treballant aquest document, deixant clar que són “molt curosos de quin ha sigut el conjunt de despeses que ha significat per al conjunt de la societat catalana”. ERC també ha posat el focus en el traspàs i ha assegurat que és l’única solució passa per aquesta via. Dalmau ha remarcat que no aturaran el traspàs –contràriament al que demana Junts– i que volen accelerar-lo per complir amb tots els acords pactats amb els republicans.
“L’aeroport no passarà per sobre dels trens”
A més, les dues formacions han qüestionat el projecte d’ampliació de l’aeroport del Prat enmig del caos ferroviari que viu Catalunya. Malgrat diferències en la visió sobre aquesta qüestió, perquè els socis prioritaris serien partidaris de deixar l’ampliació en un calaix i l’executiu és partidari de dur-la a terme, Dalmau ha deixat clar que ampliar aquesta infraestructura “no passarà per sobre dels trens”. Tot i això, ha posat d’exemple la situació de col·lapse de la xarxa ferroviària del país per exposar que no vol que passi el mateix amb el tràfic aeroportuari. “La qüestió de l’ampliació de l’aeroport per a nosaltres, ho hem explicat moltes vegades, també és una prioritat del país”, ha afirmat.
Manca d’autocrítica del Govern
Finalment, Albert Dalmau, que havia assegurat que es dirigiria als diputats amb “humilitat”, no ha fet gens d’autocrítica sobre la gestió de la crisi, que ha rebut crítiques per part de tots els grups parlamentaris, Esquerra i Comuns inclosos, perquè consideren que l’executiu de Salvador Illa “no ho ha fet tot bé” i ha estat condicionat per la seva supeditació al PSOE. Malgrat la crítica generalitzada, el conseller de la Presidència ha assenyalat com a mèrits a tenir en compte que durant la crisi han posat en marxa el servei alternatiu de transport “més gran i complex mai vist a Catalunya” i ha dit que han exigit solucions a Renfe i a Adif, i també responsabilitats a l’operadora i la responsable de la infraestructura. “L’operador que presta el servei, Renfe, mai no pot oblidar que ha de respondre i actuar a les ordres del govern del país”, ha manifestat en referència als cessaments de dos directius d’aquestes empreses públiques.
