Ple fins dalt al veterà Club Siglo XXI, icona de la Transició, per escoltar Gabriel Rufián. “Hi ha molt d’emprenyament, molta violència verbal al Congrés dels Diputats“, un context que ha emmarcat en una seqüència històrica: “A Espanya hi ha hagut tres guerres carlines, una Guerra Civil, terrorisme d’esquerres, de dretes, d’estat… I ara, a més, els mitjans de comunicació i els partits estan en qüestió“.
Rufián ha centrat la major part de la seva conferència en analitzar l’emergència de l’ultradreta. I ho ha centrat, bàsicament, en l’àmbit social. “La ultradreta li ha robat a l’esquerra la capacitat d’indignar-se davant de la realitat indignant“, ha dit Rufián, que ha afegit que “volen capitalitzar l’emprenyament del carrer perquè els preus pugen molt més que els salaris“. En aquest sentit, el portaveu republicà ha afirmat que “l’esquerra no ha de militar només en la moral, ha de governar per a la utilitat. Si el progressisme vol ser útil ha d’omplir-li la nevera a la gent, assegurant-li les necessitats més bàsiques“. “L’ultradreta és un estat d’ànim”, ha assegurat. “No és que hi hagi una pila de fatxes, és que estan emprenyats, furiosos. Quan veus que no tens el que necessites l’estat de dret no t’importa”.
Gabriel Rufián ha remarcat l’accent social d’ERC, insistint en la importància de l’escola, els llocs de treball i la prosperitat de les famílies. Pel que fa a la polèmica sobre el català a l’escola, Rufián ha dit que “ni el castellà està perseguit a Catalunya, ni el català és patrimoni exclusiu de l’independentisme, el català no és de ningú“. Però ha reivindicat que cal protegir el català: “I si no s’enten això és que potser hi ha un problema de nacionalisme excloent”.
Catalunya, un lloc del planeta
“Jo no soc nacionalista, l’esquerra guanyarà per onades d’esperança“, i ha definit així el seu país: “Catalunya és el nom d’un lloc del planeta. Ser independentista no et fa millor ni més català”. Més enllà d’això, ha assegurat que “sempre defensaré el diàleg, sempre defensaré la taula de diàleg, encara que ens espiïn“.
I dues advertències. La primera al PSOE: “Cada cop que fracassa l’esquerra espanyola puja l’independentisme”. I la segona, igual de directa, a JxCat: “N’hi ha que estan enfadats perquè ERC parla amb el PSOE, perquè voldrien parlar-hi ells per repartir-se càrrecs, com a les diputacions.”