El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el president de la República francesa, Emmanuel Macron, han signat aquest dijous el que ja s’anomena Tractat de Barcelona en el marc de la XVII cimera hispano-francesa que s’ha celebrat aquest dijous a la capital de Catalunya. El pacte havia de servir per enfortir les relacions entre els dos estats que aglutinen el 25% de la població europea i un 30% de l’economia de la Unió Europea. Tanmateix, els dos presidents, més enllà de la cimera que han volgut posar en el centre de l’agenda informativa de la jornada, han tingut un denominador comú: manifestacions al carrer contra els seus respectius governs. Mentre a Barcelona l’independentisme protestava a prop del MNAC, on es feia la cimera, per constatar que el Procés no s’ha acabat, la població francesa sortia als carrers per mostrar el seu rebuig contra la reforma del sistema de pensions francès.
La concentració unitària de l’independentisme acaba amb tensions internes
En el primer cas, l’independentisme ha reunit a les quatre barres de Puig i Cadafalch de Barcelona 30.000 persones, segons els organitzadors, o 6.000, segons la Guàrdia Urbana. Les entitats –Òmnium, l’ANC i Consell de la República i una quarantena més– aconseguien aplegar tots els partits independentistes en la primera concentració unitària des de l’aniversari del Primer d’Octubre. Tot i que molts manifestants han considerat un èxit la manifestació unitària, hi ha hagut tensions. Oriol Junqueras, el president d’Esquerra Republicana de Catalunya, el més votat de l’independentisme en les últimes eleccions al Parlament, ha hagut de marxar amb els mossos d’esquadra que l’acompanyaven després de ser escridassat per un grup de manifestant.
Es tracta, doncs, d’un símptoma més que la unitat de l’independentisme passa pel moment més delicat des de l’inici del Procés, malgrat la concentració d’aquest dijous. Tot i això, la concentració l’han encapçalat tot el secretariat de l’ANC, amb la seva presidenta Dolors Feliu al capdavant, el president d’Òmnium, Xavier Antich, els membres del Consell de la República com el Demòcrata Toni Castellà, Aurora Madaula, Guillem Fuster i Teresa Vallverdú; el president de l’AMI, Jordi Gaseni ,així com diversos membres de la direcció de Junts per Catalunya, com Laura Borràs i Josep Rius, i la portaveu d’ERC Marta Vilalta, que acompanyava Oriol Junqueras, també hi eren. I els càntics eren clars: “Això no s’ha acabat!” o “Ni Espanya ni França, Països Catalans”. De fet, fins i tot s’han sentit xiulets quan han arribat els presidents Sánchez i Macron cap a les 10.30 hores.
Aragonès saluda Sánchez i Macron i gira cua
Mentre al carrer hi havia mobilitzacions, dins del Museu Nacional d’Art Contemporani la música anava a un altre ritme. Aragonès rebia els dos presidents. Primer a Sánchez i després Macron. Tal com ha explicat després el mateix president de la Generalitat, ha traslladat al líder espanyol que el Procés no s’ha acabat i que hi ha la necessitat de solucionar el conflicte polític d’una forma democràtica, en referència a l’Acord de Claredat que ell defensa per pactar un referèndum.
A més, també han parlat del famós llistat d’Aragonès que Sánchez havia de traslladar a Macron, amb els passos transfronterers, infraestructures o la llengua com a eixos centrals. En canvi, a Macron el president català li ha traslladat la vocació europeista de Catalunya i la voluntat que el país pugui participar del concert de la UE d’igual a igual amb els altres estats membres. “Ha estat una trobada cordial”, ha dit l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, testimoni dels fets.
Un cop Aragonès ha saludat Macron, ha girat cua i ha marxat de la cimera abans que sonessin els himnes nacionals i es passés revista a la formació militar que esperava els els mandataris. Segons el president català, no volia donar validesa a la presència de l’exèrcit espanyol a Catalunya. Tot seguit, Sánchez ha ensenyava a Macron el MNAC, portant-lo a un mirador de la zona on es podia apreciar la concentració que encara durava. A més, també han fet una reunió bilateral a les 11 hores, mentre que a les 12 hores els dos presidents han participat d’una reunió plenària amb les dues delegacions.
Manifestació amb petits aldarulls
Paral·lelament, la concentració es movia. Més d’un miler de manifestants s’han dirigit cap al consolat francès (a la Ronda Universitat), per després anar cap a la plaça Sant Jaume. Però els Mossos d’Esquadra han aparegut. Els antiavalots han tallat la ronda Sant Pere tot just a la cruïlla del passeig de Gràcia i han advertit als manifestants que havien de girar cap al Portal de l’Àngel. L’ordre no ha caigut gairebé a la capçalera i hi ha hagut empentes i cops entre policies i manifestants. Un dels que ha rebut, ha sigut el vicepresident de l’ANC, Jordi Pesarrodona. L’exvicepresident del Parlament, Josep Costa, també ha denunciat una una garrotada dels Mossos que el deixarà tres dies de baixa. Un cop la manifestació ha arribat a plaça Sant Jaume s’ha anat dissolent. Tranquil·litat i anunci voluntari que es la mobilització es donava per acabada, amb la vista posada a la visita d’Emmanuel Macron i Pedro Sánchez al Museu Picasso de Barcelona, on també s’han convocat protestes.
Sánchez presumeix del compliment de la Constitució a Catalunya
Mentre això passava, els esdeveniments al MNAC anaven fent, amb un Sánchez actuant com si ja fos el president de torn de la Unió Europea, funció que li pertoca durant el segon semestre d’enguany. Després que els ministres signessin els acords, ha estat el torn de Sánchez i Macron per donar pas a les compareixences. El president del govern espanyol, més enllà de reivindicar els lligams històrics entre els dos estats, ha deixat anar un discurs de suposada normalitat, com si l’independentisme ja no fos un problema per a ell.
“L’important és que la Constitució espanyola es compleix a tots els territoris, també a Catalunya, en la que es reconeix el dret a la manifestació pacífica”, ha dit el cap de l‘executiu estatal valorant la manifestació, que ha volgut minimitzar. I, malgrat assegurar que respecta qualsevol protesta ciutadana, ha fet un pas més quan ha ficat la protesta independentista en una comparació amb la protesta de la dreta i la ultradreta que es prepara per a dissabte a Madrid. “Entre aquests dos extrems hi ha l’espai de la gran majoria de la població”, ha dit. Sánchez també ha agraït la presència d’Aragonès a la recepció “a diferència d’altres presidents autonòmics”.
Macron, en canvi, ha preferit no generar polèmica: “Perdó per no comentar la política interior dels meus amics”, ha dit, agafant-se a la resposta que la Unió Europea ha convertit en sistemàtica des del 2017. De fet, ni tan sols ha volgut valorar un dels reclams del president Aragonès: enfortir la llengua catalana.
Polèmica sobre les euroordres
El Tractat signat entre els dos estats reforça la seva cooperació té el canal H2Med, per al transport d’hidrogen com a energia de futur, com una de les mesures estrelles. De fet, els dos presidents també han reivindicat que en els propers mesos negociaran amb la resta d’estats de la Unió Europea la reforma del mercat elèctric, així com cada tres mesos un ministre francès podrà participar d’una reunió d’un consell executiu espanyol i viceversa. Tot i això, hi ha dues mesures que han portat cua: de moment, no s’ha pactat l’obertura dels vuit passos transfronterers entre la Catalunya Nord i la Catalunya Sud, sinó que es crea una comissió per tractar el tema. La segona mesura és que s’insten a “promoure i millorar l’execució dels instruments de reconeixement mutu, en particular les ordres europees de detenció i entrega”.
Això té un efecte directe cap als exiliats, ja que, si perdessin la immunitat que els atorga el Parlament Europeu, serien molt més fràgils si anessin a la Catalunya Nord. De fet, les autoritats espanyoles s’han queixat sovint de l’actitud de Bèlgica, d’Alemanya i d’Itàlia, que s’han negat per diverses vies a entregar algun dels exiliats de l’1-O, i amb el pacte d’avui subratllen la lleialtat de França.
Macron també ha volgut reflexionar sobre el futur de la Unió Europea i les relacions amb els Estats Units. “La política de competitivitat dels Estats Units no beneficia Europa. Això provocaria una desindustrialització. Hem de ser més atrevits”, ha dit el cap d’estat francès, qui alhora ha reivindicat que l’acord reforça la lluita contra el terrorisme i ha recordat ETA. El president francès també ha reflexionat sobre l’extrema dreta i ha volgut diferenciar el patriotisme del nacionalisme. “Per ser patriota no has d’odiar Alemanya o Espanya, en canvi, els nacionalistes sí que ho fan”.
12 
2 