“Després de les vacances” i “no hi ha pressa” són dues de les frases que més s’han sentit als passadissos del Parlament i als despatxos dels partits que en les pròximes setmanes hauran de negociar la possible investidura de Pedro Sánchez. Discreció i estratègia, amb l’amenaça de la repetició electoral de fons, és la recepta que tant el PSOE com els partits independentistes volen aplicar a una negociació que serà molt més complexa que el 2019. Unes converses que, a més, poden tenir conseqüències imprevisibles si finalment s’ha de tornar a les urnes abans de Nadal.
El primer secretari del PSC, Salvador Illa, explica aquest mateix diumenge en una entrevista a La Vanguardia que l’escenari d’una repetició electoral “no és positiu per a ningú”. El PSC, que el 23-J va treure 19 diputats, té molt a perdre si s’han de repetir eleccions perquè ningú garanteix que la mobilització de l’esquerra torni a ser tan alta o que part de l’independentisme opti de nou pel vot útil en clau estatal. Els partits independentistes tampoc tenen cap garantia que, en cas de repetició electoral, els votants que han anat a l’abstenció o han votat PSC i Sumar tornin.
En aquest context, tant els socialistes com ERC i Junts necessiten negociar amb discreció i, al mateix temps, teixir una bona estratègia que els permeti guanyar el relat davant de l’opinió pública. En el cas del PSOE, per si es torna a anar a eleccions perquè ha estat incapaç de fer una proposta seriosa per avançar en la resolució dels conflictes polítics al País Basc i a Catalunya. Els independentistes, per la seva banda, hauran explicar molt bé el sentit del seu vot el dia de la investidura de Sánchez, sigui quin sigui, tant davant dels seus rivals com davant dels seus votants.

Ningú vol fer el primer pas
El PSOE no té “cap pressa” per negociar. Considera que el temps juga en favor seu i que a mesura que passin les setmanes els partits “digeriran” els resultats del 23-J i acabaran convençuts que la millor opció és investir Pedro Sánchez. El 17 d’agost es constitueix la Mesa del Congrés i allà el PSOE haurà de prendre una decisió important: facilitar que ERC i Junts tinguin grup propi encara que legalment no els correspondria. És un pas imprescindible per encarar amb garanties les converses serioses, les que han de permetre que Sánchez es quedi a la Moncloa.
A Junts, que són conscients que tenen la paella pel mànec, tampoc tenen previst moure’s aviat. Consideren que és Pedro Sánchez qui ha de fer el primer moviment. “La pilota és a la teulada del PSOE”, repeteixen els dirigents del partit a tothom qui pregunta. Sí que volen mantenir converses discretes amb ERC, la CUP i les entitats independentista per intentar buscar “punts en comú”, tot i que després aniran per lliure per negociar amb els socialistes, ja que volen fer valer els seus vots com a decisius. A més, Carles Puigdemont tindrà un paper rellevant en les negociacions. “Hi serà”, asseguren fonts del partit. “És el president legítim del país i aquest fet no el podem oblidar”.
ERC, que està enmig un procés d’anàlisi després de les dues últimes patacades electorals, també necessita contemporitzar les negociacions. El nou paper de Junts com a partit decisiu –encara que els seus set diputats valen el mateix que els set dels republicans– els obliga a no fer passes en fals per no regalar-lo el relat de cara a una possible repetició electoral com en previsió d’unes futures eleccions al Parlament. Els republicans intenten redreçar el rumb i, per evitar noves crisis internes com la que ha provocat l’entrada al govern de la Diputació de Barcelona, han decidit que consultaran a les seves bases qualsevol acord per investir Sánchez.