Felip VI ha reivindicat aquest divendres el “mètode” de la Transició i apostar pel “diàleg” i el “respecte” ara que el “desacord d’expressa amb crispació”. El rei espanyol, que ha participat en la cerimònia d’imposició del Toisó d’Or a la reina Sofia, l’expresident Felipe González i als constitucionalistes Miguel Herrero i Miquel Roca, ha apel·lat a l’esperit de la Transició minimitzant les referències al seu pare, Joan Carles I, que l’any 2020 va fugir a Abu Dhabi pels seus problemes amb la justícia i la mala relació amb la Casa Reial. Tampoc ha fet cap esment de la guerra civil que es viu a les entranyes del poder de Madrid després de la condemna del fiscal general ni de la situació del PP i el PSOE, els dos grans supervivents de la Transició que estan esquitxats per nombrosos casos de corrupció. A l’acte també hi han participat Pedro Sánchez, Alberto Núñez Feijóo i Salvador Illa, entre altres. Davant tots ells, Felip VI ha reivindicat el paper de la Corona en el camí cap a la democràcia i ha remarcat que, tot i que “no va ser perfecta”, la Transició va prioritzar la reconciliació i el bé comú.
El monarca espanyol ha recordat els esforços per obrir l’Estat a la “convivència democràtica” i ha insistit que la Transició era la millor opció que hi havia en aquell moment per girar full de la dictadura. “Els que aleshores érem molt joves vam veure com el país començava a transformar-se a poc a poc gràcies a decisions responsables, gestos valents i cessions d’uns i altres”. A més, ha assegurat que les persones nascudes amb la democràcia ja “consolidada” no poden “arribar a fer-se una idea” de la transformació que va patir Espanya després de la mort de Franco. “La ferma voluntat de la Corona va contribuir decisivament a obrir el camí cap a la democràcia al nostre país”, ha dit sense esmentar, un cop més, el nom del seu pare, de qui només ha mencionat el seu nom en dues ocasions. “La monarquia va assumir un paper clarament actiu”, ha afegit.
Felip VI ha destacat que la Casa Reial va servir de “catalitzador clau” per “encarrilar i orientar” el procés de transició cap a la democràcia. “No va ser un procés senzill ni espontani; va ser progressiu, incert, amb riscos i obert en els seus resultats. Cada pas va estar precedit per converses, pactes i concessions”, ha subratllat. “Es va conciliar el desig de canvi amb l’ordre legal existent”, ha manifestat. En canvi, sí que ha tingut paraules amables per la seva mare, la Reina Sofia, de qui ha elogiat el “servei exemplar” que va prestar a Espanya i a la Corona, en especial per haver donat suport a Joan Carles I, a qui, això sí, ha agraït la seva “encertada i ràpida aposta per l’obertura democràtica” del país. A parer del rei espanyol, el Toisó d’Or s’associa “a una Corona compromesa amb el servei a la nació, que fonamenta en aquest compromís la seva raó de ser”, un vincle que el seu pare ja no podria encarnar perquè “la monarquia reafirma el seu sentit quan l’exemplaritat es tradueix en un exercici constant de coherència amb els principis i valors de la societat a la qual serveix”.
Joan Carles I, el protagonista de la Transició que xerra massa
Joan Carles I, que no ha estat convidat a l’acte oficial, però sí al dinar posterior, es vantava fa unes setmanes que Franco el va fer rei per tenir un “règim més obert”. El rei espanyol emèrit va recordar que, durant dos anys, va tenir “tots els poders: el poder d’indultar o de refrendar la pena de mort. No vaig haver de fer-ho, gràcies a Déu, ja que si llavors hagués dit que no, els generals m’haurien derrocat”. També va parlar del cop d’estat del 23-F del 1981 i del paper del seu “amic” mort Alfonso Armada, que va fer creure que hi estava implicat. “No hi va haver un cop, sinó tres”, assegura. “El cop de Tejero, el d’Armada i el dels diputats pròxims al franquisme. Alfonso Armada va estar 17 anys al meu costat. L’estimava molt i em va trair. Va convèncer els generals que parlava en nom meu”.
En successives entrevistes també ha parlat de Corina, de la seva mala relació amb Letícia, d’infidelitats i de fills il·legítims, tot una declaració d’intencions en l’any que es commemora el 50è aniversari de la mort de Franco, la restauració de la democràcia i de la monarquia i, en el qual, a més, ha publicat les seves memòries a França.
