La tramitació parlamentària dels Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) per a 2023 ha començat aquest dilluns el seu últim capítol al ple del Congrés dels Diputats, en el qual EH Bildu i ERC han evitat avançar el seu vot final al projecte de comptes públics del govern espanyol del PSOE i Podem. Després d’haver assegurat els socis de coalició 167 ‘sí’ als pressupostos, mitjançant acords amb PNB, Coalició Canària, Compromís, Teruel Existeix, Més País-Equo i PRC, encara quedarien pendents els suports d’ERC, el PDeCAT i Bildu, claus per assegurar-se una còmoda majoria per tirar endavant els tercers pressupostos de la legislatura de coalició.
ERC va reconèixer fa una setmana que ja van arribant a acords amb el govern espanyol, mancant tancar els serrells de les negociacions. En aquest context, el diputat de la formació catalana, Joan Margall, ha reconegut aquest dilluns “avenços” en els últims dies, però ha advertit que des del seu grup no donen per fet l’acord i continuaran negociant fins a “última hora”. Margall ha indicat en la seva intervenció que la voluntat del seu grup és la de continuar avançant en el diàleg i la negociació, ja que entén que és necessari continuar les negociacions per intentar millorar els pressupostos i que aquests “siguin més socials”. “La nostra voluntat és arribar a un bon acord i ens hem assegut amb la intenció de negociar i dialogar perquè els pressupostos siguin millors”, ha subratllat el diputat.
L’execució a Catalunya és la clau
Es tracta d’una de les qüestions que forma part de la negociació pressupostària entre ERC i el govern espanyol. Margall ha explicat que mitjançant els mecanismes esmentats es buscaria donar una solució al “escàs compliment de les inversions” al Principat durant els dos últims anys. “La seva gent no es mereix la desinversió crònica per part de l’Estat”, ha sentenciat.
La baixa execució pressupostària de les inversions aprovades a Catalunya és també el ‘cavall de batalla’ del PDeCAT, que en tot cas dona per segur que els pressupostos tiraran endavant. El seu portaveu, Ferran Bel, s’ha congratulat que vagi haver-hi una “majoria suficient” per a tirar-los endavant, la qual cosa ha qualificat com una “bona notícia”, però ha recordat que la responsabilitat d’executar-lo serà en exclusiva de l’executiu.
Des d’EH Bildu, la setmana passada van reconèixer un acostament en les negociacions amb PSOE i Podemos, després d’haver aconseguit un acord en el marc dels gravàmens a banca i energètiques. No obstant això, el seu portaveu adjunt, Oskar Matute, ha pres la paraula des de l’escó per a donar per defensades totes les seves esmenes i anunciar que no tornarien a intervenir en el debat fins al dijous, poc abans de les últimes votacions.
PNB i PRC votaran a favor dels comptes
Pel costat dels ‘sí’ no hi ha hagut cap sorpresa. Al matí, en sengles rodes de premsa, Más País-Equo i Compromís han confirmat el seu suport i a la tarda, ja en el ple, l’han oficialitzat el PNB i el PRC.
Així, la diputada nacionalista basca, Idoia Sagastizabal, ha començat la seva intervenció confirmant el seu suport als pressupostos, després que el grup hagi incorporat el 70% de les seves esmenes en fase de ponència i una altra més en comissió, que en total suposen inversions per valor de 72 milions a Euskadi. Així i tot, Sagastizabal s’ha mostrat confiada que el seu grup pugui incorporar alguna esmena més en les votacions en ple. Per part seva, el diputat regionalista càntabre José María Mazón ha confirmat el suport de la seva formació als pressupostos de 2023 en entendre que aquests “són bons per a Cantàbria”.
Després de finalitzar el debat de l’articulat de la llei, la sessió continuarà aquest dimarts a les 9.00 hores, amb la desfilada dels ministres del govern espanyol per defensar els comptes dels seus respectius departaments. El dimarts a la tarda es produiran les primeres votacions, que prosseguiran el dimecres a la tarda i el dijous al matí.
En aquestes votacions, PSOE i Podemos necessitaran assegurar més vots a favor que en contra durant l’última cita pressupostària en el Congrés, perquè una sola derrota en els comptes d’un sol ministeri implica l’enderrocament de tot el projecte dels comptes públics.
2
2
