Quan a les 10h d’aquest divendres la presidenta del Parlament, Laura Borràs, inauguri la primera sessió del ple d’investidura del candidat d’ERC, Pere Aragonès, tots els focus recauran no en el republicà, sinó en Junts per Catalunya. I és que tant ERC com la CUP han llançat la pilota al seu terrat amb la pressió que siguin els junters els que decideixin si es forma un executiu que, en paraules de republicans i cupaires, “capitalitzi els resultats històrics del 14F”, o si per contra, frenen la investidura de Pere Aragonès i obren un nou escenari: o una investidura en segona volta, que probablement tindria lloc dimarts vinent, 30 de març –el reglament del Parlament parla de 48h després de la primera volta, però permet comptabilitzar, si es desitja, només els dies laborables, de manera que no caldria fer-la diumenge-, o una situació d’impàs en què es reprenguessin les negociacions entre independentistes, sempre amb el límit temporal del 26 de maig, quan haurien passat els dos mesos que estableix la llei de Presidència de la Generalitat. Arribats a aquest punt, es convocarien automàticament eleccions per a 54 dies després en cas que el Parlament no investís un president.
Però no sembla que hi hagi d’haver sorpreses de darrera hora. Els 32 diputats de JxCAT s’abstindran en aquesta primera votació, tal i com ha acordat l’executiva del partit aquest dijous a la tarda. I és que un vot en contra situaria els junters en el mateix bloc que l’unionisme i probablement faria més gran la ferida de la fotografia d’un partit independentista votant no a un candidat independentista. De fet, només hi ha el precedent de la CUP, que ho va fer amb el ‘no tranquil’ d’Antonio Baños a Artur Mas, aleshores candidat de JxSí. En alguns sectors de Junts, portar al límit les negociacions i no donar llum verda a Pere Aragonès en primera volta ha generat “malestar”, però també hi ha una veu majoritària que considera que l’acord entre ERC i la CUP és del tot insuficient i que cal seguir negociant per no abocar el país a una altra “legislatura purament autonòmica”. A més, consideren que menysté -per omissió- la figura de l’exili i de la projecció internacional del conflicte que lidera el president Puigdemont.
Els junters defensen l’abstenció perquè un vot afirmatiu aquest divendres “suposaria donar llum verda a una legislatura que, amb sort, seria de transició, però sense cap avenç nacional”, segons fonts del partit que lidera Carles Puigdemont. Els junters, com va anunciar el secretari general, Jordi Sànchez, aquest dimarts en una conferència, volen “uns dies o unes setmanes” per poder tancar en ferm carpetes que ara estan encara obertes, i si bé admeten a El MÓN que serà “molt difícil” modificar radicalment l’acord que han tancat ERC i la CUP –especialment pel que fa al full de ruta, on no es fa referència al Consell per la República i es fia l’estratègia en bona mesura a la mesa de diàleg amb Madrid-, també creuen que no podran tensar massa més la corda perquè “estem condemnats a entendre’ns”. Amb tot, els junters consideren que són necessaris uns dies de marge i “voluntat política” per poder perfilar un “bon acord de legislatura” que eviti que el nou executiu visqui crisis constants de confiança entre socis i que el Parlament torni a ser l’escenari de les divisions internes de l’independentisme i l’aparador d’estratègies divergents a l’hora d’afrontar la repressió i l’avanç en la construcció nacional.
ERC i la CUP ho “intentaran” fins al darrer minut
JxCAT ha estat clara comunicant la seva abstenció. Però ERC i la CUP han demanat que es negociï fins al darrer minut. I és que les darreres investidures han estat marcades per l’últim minut. Les últimes hores, les corredisses pels passadissos, les reunions discretes i les trucades. Va ser el cas de la investidura, que havia de ser telemàtica, de Carles Puigdemont el 30 de gener del 2018, que no va arribar a materialitzar-se tot i que el dia abans hi havia un acord entre la CUP, ERC i Junts per Catalunya. A darrera hora, el president de la cambra, Roger Torrent, va deixar en l’aire el ple per defensar els drets polítics del candidat. Una marxa enrere que va suposar un abans i un després en la relació d’ERC i Junts, una ferida encara no cicatritzada, que alguns creuen que pot tenir en aquest divendres una mena de “venjança”. També en el darrer minut, la CUP va trucar el candidat Jordi Turull per comunicar-li que la seva militància els demanava una abstenció, i que per tant, impedirien que fos escollit president de la Generalitat just el dia abans que hagués de presentar-se al Suprem, on seria novament empresonat.
De fet, després de comunicar el sí de la CUP a l’acord amb ERC i a la investidura, la diputada Eulàlia Reguant s’adreçava directament a Junts: “No entendríem que junts no s’hi sumés per donar resposta als interessos de la majoria i que comenci la legislatura de confrontació democràtica i d’acumulació de forces. Entenem que Junts també vol avançar en això i esperem que s’hi sumi”. Per la seva banda, la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, també ha fet una crida als junters a aprofitar les darreres hores per fer “possible la majoria independentista i capitalitzar els resultats del 14F. És a les mans de tot l’independentisme fer real aquest govern independentista i fer possible que demà mateix hi pugui haver president i es pugui construir la nova etapa de transformació al nostre país. Encara hi som a temps”.
En aquestes circumstàncies, l’independentisme afronta la primera volta de la investidura amb carpetes obertes i amb una evident falta de consens sobre com han de ser els propers anys, malgat haver obtingut una majoria històrica el 14F. Les intervencions després del discurs inicial de Pere Aragonès donaran moltes pistes del marge de negociació que hi ha, si hi ha voluntat de tendir ponts o si l’esquerda és encara massa gran per arribar a un acord en els tres dies que hi haurà de marge fins al segon intent. Però al davant hi té un unionisme que no té cap possibilitat aritmètica de prendre el control de les institucions catalanes. Sigui com sigui, en aquest primer debat d’investidura es podrà mesurar quina legislatura espera als catalans, amb la tribuna de Vox, amb grup parlamentari propi, un Cs gairebé extingit però amb la crispació per bandera, com va demostrar en la sessió constitutiva, un PSC fort, un PP reduït a la mínima expressió i assetjat per l’extrema dreta, i un grup parlamentari dels Comuns que haurà de nedar entre dues aigües.
108
4
