L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, va ser un dels que van assolir el poder després d’anys de tripartits. Forma part de la fornada de batlles convergents que van arribar a l’alcaldia entre finals de la dècada del 2000 i principis de la dècada del 2010. Més enllà de Pellicer, en són exemple l’alcalde de Vilafranca, Pere Regull, -que també plega després de 14 anys-; l’exalcalde de Valls Albert Batet; l’exbatlle de Sallent David Saldoni; l’alcalde de Martorell, Xavier Fonollosa; el batlle de Mollerussa, Marc Solsona; l’exalcalde de Tortosa Ferran Bel i, fins i tot, l’exalcalde de Girona Carles Puigdemont.
Després de 12 anys com a cara visible del consistori reusenc, Pellicer diu adeu en un moment de reagrupació de l‘espai convergent cap a Junts. Aspiren a succeir-lo tres candidates dones, fet pel qual la capital del Baix Camp podria tenir per primer cop una alcaldessa. Les aspirants són l’alcaldable de Junts, Teresa Pallarès; l’alcaldable d’ERC, Noemí Llauradó; i la candidata del PSC, Sandra Guaita. En aquest context, també intenta treure el cap el candidat d’Ara Reus, Daniel Rubio, de la formació que es presenta en coalició amb el PDeCAT arreu del país.
Junts afronta el repte de seguir el camí marcat per Pellicer
Amb l’adeu de Pellicer després de 12 anys, Junts té el repte de seguir amb el seu llegat. Ho intentarà amb Teresa Pallarès, regidora d’Economia, Coneixement i Habitatge i un dels pesos pesants de Junts al Camp de Tarragona, fins al punt d’haver estat delegada del Govern de la Generalitat. Actualment de l’òrbita de Puigdemont, fins al 2017 militava a les files socialistes. De fet, entre 2003 i 2011 ja va ser regidora del consistori reusenc, amb el PSC. Pallarès té l’objectiu de reconvertir la dinàmica descendent dels últims dos mandats del seu espai. Si en les eleccions del 2011 CiU va treure 10 regidors, en les últimes, les del 2019, va guanyar de ben poc amb 7 cadires, mentre que ERC i PSC van empatar amb 6. Amb aquest resultat, Junts, ERC i Ara Reus van pactar per construir un govern “estable” que ara tots ells valoren positivament.
Més enllà del fet que Pellicer tanqui la llista de Pallarès, l’encara alcalde es va donar de baixa l’estiu passat del PDeCAT, partit en el qual militava i on va continuar en el moment de la trencadissa entre Junts i el partit de David Bonvehí. El motiu de la marxa de Pellicer fa uns mesos va ser el pacte del PDeCAT amb la formació municipalista Ara Reus, liderada per Daniel Rubio. Així mateix, l’elecció de Pallarès també va portar certa cua, però es va acabar resolent per via democràtica. El partit havia triat la candidatura de Teresa Pallarès, i havia descartat, en canvi, la de Víctor Terradellas, per no haver obtingut els avals suficients. El partit va voler tallar de soca-rel la polèmica i al cap de pocs dies va anunciar que els dos candidats havien obtingut els avals. Una setmana després, Terradelles va decidir estripar el carnet de Junts i renunciar a la cursa electoral, enmig d’acusacions cap a l’aleshores secretari general del partit, Jordi Sànchez, i posant en dubte el procés de primàries.
Més enllà de polèmiques, Pallarès treu pit de la gestió feta a l’Ajuntament i aposta per continuar els projectes que ja estan en marxa. L’alcaldable de Junts s’ha fixat en eixos com el comerç o la innovació, però també en accions més concretes com ara eliminar la cita prèvia a l’hora de fer tràmits a l’Ajuntament. També ha promès arribar als 1.000 pisos d’habitatges socials. I explica acords com un increment de la Guàrdia Urbana amb l’objectiu de disminuir la percepció d’inseguretat o el nou contracte de neteja. “Ja vam posar les bases del model de ciutat en el darrer pacte de govern”, explica l’alcaldable de Junts en declaracions a El Món.
Pel que fa a la mobilitat, Pallarès aposta per créixer cap a la zona sud i incrementar el transport públic. També opta per tenir un paper protagonista en la capitalitat del Camp de Tarragona i demana evitar aïllar-se juntament amb Tarragona. “Hem de crear el marc legal de l’àrea metropolitana de Tarragona”, proposa l’alcaldable de Junts. En aquesta línia, aposta per revisar el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) per “tenir una zona urbanística més pensada i adaptada als nous temps”.
Tenint en compte que Reus, històricament, ha estat una ciutat que destaca pel seu comerç, Pallarès considera que “no ens podem posar d’esquena al comerç per internet“. “Ens hem de conjurar per ajudar en la digitalització els petits comerços. És una tasca que també s’ha fet en pandèmia a través d’una línia d’ajuts”, explica l’alcaldable, qui també vol tenir preparat sòl industrial, tenir preus competitius i bonificacions fiscals per a la captació d’empreses. “La zona de creixement cap al sud també és cap al Tecno Parc. És important que vinguin grans empreses”, argumenta. Pel que fa a habitatge, explica que han gestionat fins a 11,4 milions d’ajudes per a lloguers. I, alhora, treu pit de la rebaixa de l’endeutament municipal. “El 2012 teníem 405 milions de deute, mentre que ara el tenim a 121 milions”, explica Pallarès.
ERC busca el ‘sorpasso’ a Junts
Esquerra Republicana busca aconseguir el ‘sorpasso’ sobre Junts amb la mateixa alcaldable que les últimes eleccions: la vicealcaldessa i presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, qui va triplicar els resultats en les passades eleccions passant de 2 regidors a 6. ERC ha fet bandera aquests anys d’apostar per la “planificació estratègica” des de les seves parcel·les del govern municipal, amb documents com el pla Reus Horitzó 32. Llauradó insisteix que han iniciat la “transformació” de la ciutat i que ara cal “culminar” la feina feta. En aquest sentit, han fixat qüestions prioritàries com el comerç, la recerca i el benestar, per fer una ciutat més “amable” apostant per treure espai als cotxes o la captació d’indústria destinant 3.000.000 euros a la compra de sòl industrial.
Els republicans també exposen l’habitatge com un dels principals eixos del seu programa. La vicealcaldessa reusenca explica que un 35% de les famílies que busquen habitatge en el mercat lliure de lloguer han de destinar més del 30% dels seus recursos a pagar-lo. “Estem fent promocions d’habitatge públic, com ara el projecte Hispània“, que es basa en la construcció de 63 pisos, una plaça i un aparcament soterrat. També assegura que han iniciat la “transformació del barri del Carrilet, rehabilitant l’espai i diversos habitatges a través de fons europeus”. A més, espera que el Tram Camp sigui una de “les primeres mostres de comportament metropolità del Camp de Tarragona”. “Celebrem que sigui gestionat per Ferrocarrils de la Generalitat i ens ajudarà a vertebrar el Camp. Cal connectar-lo amb el Penedès i hi hem de treballar”, opina l’alcaldable republicana.
El PSC busca recuperar l’alcaldia que els va ‘prendre’ Pellicer
Abans que Carles Pellicer guanyés les eleccions l’any 2011, els socialistes havien dominat l’alcaldia de Reus des de la restauració de la democràcia. Fins a cinc alcaldes del PSC hi ha hagut des del 1979. El més longeu va ser en Josep Abelló, qui va estar en el càrrec entre el 1985 i el 1999, per després donar pas a Lluís Miquel, qui hi va romandre entre el 1999 i el 2011. Ara, la diputada al Congrés Sandra Gaita busca recuperar la batllia ‘perduda’. Tot i això, inicialment, Andreu Martín havia de ser l’alcaldable del PSC, però, per motius personals, va apartar-se de la cursa electoral, i va deixar pas a Guaita que, sent regidora, havia marxat a Madrid. Amb el canvi, els socialistes han hagut de suar per donar a conèixer la seva candidata, així que els darrers mesos s’han dedicat a trepitjar els barris. Fins i tot, seguint l’estil de Joan Laporta, al febrer van col·locar un cartell de grans dimensions a l’estació d’autobusos de Tarragona on es podia veure la seva imatge amb la frase: “Recuperem la capitalitat. Recuperem l’orgull de Reus”.
Guaita, en declaracions a El Món, considera que els principals problemes que té la capital del Baix Camp és la neteja, la via pública i la seguretat. “Fa la sensació que falta guàrdia urbana i polítiques d’habitatge, ja que no hi ha pisos de lloguer”, explica la diputada socialista al Congrés. Per això, proposa el seu projecte en tres eixos diferents. El primer, en les polítiques adreçades a les persones, relacionades amb la seguretat, l’habitatge, l’empresariat i tot allò relacionat amb l’economia. El segon, en la ciència i la innovació; i el tercer eix, la ciutat verda i sostenible.
Amb el govern espanyol encapçalat pels socialistes, l’alcaldable ha fet pressió per desencallar qüestions com la nova estació de Bellissens o l’estació intermodal de Vila-seca. Per ocupar el despatx de la plaça del Mercadal, els socialistes han llançat propostes com crear Redessa COM, dedicada al comerç de proximitat, augmentar la plantilla de la Guàrdia Urbana o crear la T-Hospital i la T-16 per promoure l’autobús gratuït entre els menors i per anar a l’hospital Sant Joan. També aposta per mantenir el Mercat del Carrilet a la seva ubicació i la connexió de l’estació d’autobusos amb el centre a través d’un carrer de l’escultor Rocamora transformat en ‘passeig comercial’. Alhora, vol la creació d’un servei municipal d’atenció psicològica a Reus.
Ara Reus vol ser la sorpresa
Ara Reus, de la mà d’en Daniel Rubio, ja fa 7 anys que forma part del govern municipal. Des de la seva posada en marxa el 2011, la formació municipalista, que es presenta en coalició amb el PDeCAT per primer cop, s’ha mantingut en els dos regidors i sempre ha anat incrementant el seu nombre de vots. Ara Reus busca ser la sorpresa d’aquestes eleccions amb la marxa de Pellicer i fent valdre que “saben governar“. El segueix Dolors Vázquez que actualment té la cartera de seguretat i convivència. I, de número tres, la formació municipalista compta amb Albert Piñol, fill de l’exregidora de CiU Dolors Sardà. Piñol prové del sector de la via pública i l’urbanisme. Durant les darreres setmanes, Ara Reus ha volgut marcar perfil i s’ha desmarcat de grans projectes de l’actual equip de govern com el mercat del Carrilet.
Daniel Rubio, en declaracions a El Món, aposta per “seguir incrementant recursos per als cossos de seguretat”. “Reus és una ciutat segura, però la delinqüència zero no existeix. La sensació d’incivisme no es pot convertir en inseguretat”, explica el secretari general de la formació i alcaldable. A més, en la línia de la resta de candidats, també opta per “fer diverses modificacions urbanístiques en l’àmbit industrial”, ja que és una ciutat que fins ara ha apostat per minifundis -petits terrenys-. “Si volen venir grans empreses en grans terrenys, no estem preparats”, explica Rubio, posant d’exemple Iljin, l’empresa xinesa de bateries de liti que va apostar per instal·lar-se al Mont-roig del Camp, en comptes de Reus. “Amb un partit com el nostre, municipalista, això no hauria passat. Hi ha partits que no planten cara a les decisions del Govern“, exposa l’alcaldable d’Ara Reus. Pel que fa a la neteja, també opta per incrementar un milió i mig el contracte.
Possibles pactes
En les darreres eleccions ja hi va haver un resultat molt ajustat entre els 7 regidors de Junts, els 6 d’ERC i els 6 del PSC. Si es repeteix un resultat similar, obligarà a un altre pacte amb diversos partits. Junts considera que l’actual coalició amb ERC i Ara Reus “ha funcionat”. Malgrat que assegura que les majories absolutes s’han acabat, aposta per governs estables de diverses formacions i que tots ells sumin majoria absoluta, com el que hi ha hagut fins ara. Per això, no li faria res repetir el mateix model i afirma que la seva “prioritat” és “pactar amb partits independentistes“. Pel que fa als republicans, aspiren a ser la força més votada i també tenen l’opinió que el govern municipal “ha funcionat”, mentre que el PSC es mostra molt més crític. “Si hem de pactar, ho hem de fer amb aquelles persones que tinguin un model similar al nostre. No hi ha cap veto als partits de govern“, explica Guaita obrint la porta a Junts, ERC i Ara Reus. Aquests últims també “repetirien la fórmula”, però “amb la certesa que serà el partit amb més representació”. Rubio marca dues línies vermelles: la CUP i Vox.
El comerç, el principal problema reusenc
Tot i que Reus destaca per la seva activitat comercial, els seus veïns detecten una alarmant disminució de l’activitat econòmica durant els últims anys. És el cas de l’Assumpció jubilada resident Reus, qui considera que el principal problema de la capital del Baix Camp és que “s’ha parat”. “Han creat una ciutat de serveis. Per a tothom hi ha de tot, però no es viu d’això. S’ha de fomentar una ciutat de crear treball i empreses”, explica l’Assumpció, qui creu que l’Ajuntament ho hauria de facilitar. Tot i això, es mostra satisfeta en l’àmbit de la seguretat i la neteja, en comparació a altres ciutats. Sobre Carles Pellicer, diu que “tots els polítics diuen moltes coses, però després potser no fan tantes coses com diuen”. L’Assumpció afirma que en aquesta alcaldia és quan “Reus s’ha parat i estancat” i encara no té clar a qui votarà.
En canvi, en Franc, reusenc també jubilat, assegura que Reus és “una ciutat bruta per deixadesa” i detecta un increment de les botigues tancades. Així mateix, “no ha trobat a faltar la seguretat” i considera Carles Pellicer “més bo que algun altre alcalde”. D’altra banda, el programador de 30 anys Eduard Figuerola es mostra en la línia de l’Assumpció i no considera que Reus sigui una ciutat bruta. En canvi, sí que detecta com petites i mitjanes empreses estan tancant. Sobre Carles Pellicer, l’Eduard diu que és un alcalde que ha estat en tots els actes i ha sigut una persona propera a la ciutadania. “L’últim cop vaig votar ERC i encara no sé qui votaré ara”, afirma.
