La crisi de Govern que ha esclatat arran de l’anunci d’una qüestió de confiança per part de Junts per Catalunya al Govern del president Pere Aragonès té una derivada clau en la seva resolució. La polèmica decisió de cessar de manera fulminant el vicepresident del Govern i màxim càrrec a l’executiu de Junts, Jordi Puigneró, ha mostrat les costures de Junts, un partit de nova creació, i la disciplina interna d’ERC. Així mateix, mostra l’ascendència dels dos lideratges de les dues formacions, per una banda el president a l’exili Carles Puigdemont, i per l’altra, Oriol Junqueras.
La situació, però, no és còmode per a ningú. La jornada final del debat de política general, amb crides a “no prendre mal”, ha estat clau per entendre la situació. Els consellers de Govern de Junts com Josep Maria Argimon, Violant Cervera o Jaume Giró han aplaudit el to del discurs d’Aragonès que han interpretat com a conciliador. Un ambient enrarit, fins i tot, entre diputats de les files junters que contrastava amb el “tots a una” dels republicans que estan decidits a mantenir l’aposta. Només calia veure al migdia com l’equip de comunicació més polític de presidència, comandat per Sergi Sabrià, Oriol Duran i Jordi Vera, així com el seu cap de gabinet, Marçal Sarrats, sortia pel Parc de la Ciutadella. Havien fitxat la posició en la batalla d’uns que no volen ser els culpables de fer fora ningú i els altres que esperen a què els facin fora.
Divisió a Junts
La decisió de deixar en mans de les bases la resolució del conflicte dóna vida als que ja d’un primer moment no van veure amb bons ulls l’acord de Govern. Una situació que ha obligat un sector dels Turullistes i dels quadres de Jordi Sànchez, més partidaris de mantenir-se al Govern, a bellugar fitxa. De fet, fonts d’aquests sectors recorden que quan aquestes dues faccions s’han quadrat han fet perdre les votacions i les expectatives del sector de Laura Borràs, com va passar amb l’elecció de càrrecs i amb les ponències polítiques del passat congrés celebrat en dues tongades.
Per uns tenen clar que les bases apostaran per abandonar el Govern. “És plegar en diferit”, addueixen. En definitiva, entenen que presentar una proposta d’acord per restituir Puigneró al Consell Executiu és una “invitació a dir que et facin fora”. D’aquí que esperin el resultat de la votació perquè esperen validar la trencadissa del Govern, i així bastir des de l’oposició un partit estructurat sense l’aixopluc dels càrrecs de Palau. “ERC no ens ha donat més opció, ens han dit i insistit que no pensen complir l’acord de Govern”, exclamen des de la direcció de Junts en conversa amb El Món. “Així ens ho repeteixen en les reunions quatre per quatre”, en referència al format de quatre representants per formació. “Davant d’aquest enrocament no tenim alternativa”, raonen. Molts membres d’aquest sector ja van ser extraordinàriament crítics amb el pacte de Govern.
El Sanchisme, a l’espera
El sector més Turullista i els perfils que va integrar Jordi Sànchez, però, no deposen les armes. Ans al contrari. Ara retreuen a Turull que no els fes cas en el passat congrés de la formació i es presentés en una llista diferent a la de Borràs. “Si hagués anat a dues llistes, guanyava!… i ara no hauríem de patir tant”, especulen. En aquesta línia, subratllen que cada cop que s’ha posat a votació alguna qüestió espinosa i que generava divisió, ha guanyat el posicionament de l’aparell Turullista i Sanchista.
Aquest sector, però, retreu a Turull que no prengui decisions immediates. “Espera massa i els problemes tendeixen a créixer”, argüeixen. “Aquesta setmana molts enyoren en Sànchez a la secretaria general”, sentencien amb un pèl de recança. Entre aquests fidels s’hi troba Jaume Giró, el conseller d’Economia que és favorable a mantenir-se a l’executiu. Avui s’ha trobat amb el líder del PSC i la seva portaveu, Salvador Illa i Alícia Romero, per enraonar sobre “el calendari” dels pressupostos. Un moment que ha estat immortalitzat en una foto que no ha fet gota de gràcia a molts diputats. Val a dir que Giró ha volgut emetre un senyal de protesta per la situació deixant un seient buit a la bancada del Govern, entre ell i el conseller d’Empresa, Roger Torrent, com a símbol de l’escó de Puigneró.
ERC, un mur
Per la seva banda, ERC manté el mantra expressat pel president Aragonès. “Aquí estem ferms!”, insisteixen. Cap divisió, cap veu fora de to o del discurs oficial per la decisió presa entre Aragonès i Junqueras. Aquest vespre, els quadres de la formació han estat convocats a La Ràpita per commemorar el Primer d’Octubre. Un acte pensat per mostrar “unitat i convicció” davant la situació de crisi governamental. “És molt difícil governar en solitari, però si cal, ho farem”, opinen membres dels republicans.
Una idea que es reflecteix en la negativa del president Aragonès a convocar eleccions. Un ambient força carregat perquè tot just aquesta setmana començava la negociació semioficial dels segons pressupostos del seu mandat. La poca fiabilitat del futur del Govern només fa que enfortir Comuns o una possible crossa del PSC i debilitat la capacitat negociadora dels republicans. Tot i això, sostenen que poden tirar endavant aquesta opció. De fet, ja es va intentar durant la negociació de l’investidura quan els republicans van encetar converses amb els Comuns que van quedar en via morta i es van recuperar en el pacte dels pressupostos. En tot cas, els estrategues d’ERC creuen que l’aposta dels junters ha estat tan alta que si ara es reincorporen al Govern amb normalitat, la seva posició també quedarà afeblida. La curiositat és que només fa cinc anys les dues formacions van organitzar un referèndum d’independència.
27
31
