El Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) ha admès per primera vegada que ha fet servir el programa Pegasus per espiar l’independentisme. Segons publica El País, els serveis d’intel·ligència asseguren que la vigilància als líders independentistes s’ha fet de manera individualitzada i sempre sota control judicial. Fonts del CNI neguen rotundament que hi hagi hagut una operació massiva d’espionatge com denunciava la investigació de Citizen Lab i qüestionen el rigor de les proves forenses dutes a terme pel grup d’experts en ciberseguretat de la Universitat de Toronto, tal com ja havia fet fa uns dies la ministra de Defensa, Margarita Robles.
Així mateix, fonts del CNI ha admès que van comprar Pegasus a mitjans de la dècada passada per uns sis milions d’euros, tal com s’havia publicat anteriorment. Els serveis d’intel·ligència asseguren que sempre han infectat els mòbils particulars dels independentistes investigats, no telèfons institucionals. Alguns dels aparells intervinguts s’havien fet servir per contactar amb “grups de caràcter violent” com els CDR. El CNI també va espiar el mòbil d’un dels acompanyants de Carles Puigdemont que van dur a la detenció del president a l’exili a Alemanya el març del 2018.
El CNI espia amb autorització judicial
La revelació dels serveis d’intel·ligència espanyols suposen un nou gir en el relat oficial del Catalangate. Quan va sortir a la llum l’escàndol de l’espionatge, el govern espanyol va negar rotundament els fets, però a poc a poc ha anat canviant el discurs per desvincular-se de la vigilància. El CNI no ha donat noms, però sí que ha reconegut que l’independentisme ha estat objecte de les seves investigacions en els últims anys perquè una de les seves funcions és “prevenir i evitar qualsevol amenaça a la integritat territorial d’Espanya”.
De fet, el 2015 els serveis secrets espanyols va posar en marxa una Unitat de Defensa dels Principis Territorials especialitzada a recollir informació dels moviments separatistes de l’estat. A més, la Directiva Nacional d’Intel·ligència també situa el seguiment de l’independentisme com una de les prioritats del CNI i serveix de base legal perquè el Tribunal Suprem hagi autoritzat escoltes telefòniques contra líders i activistes catalans. Malgrat tot, els serveis d’intel·ligència neguen que es tracti d’una operació massiva de vigilància i asseguren que el nombre d’independentistes vigilat és molt menor al publicat pel New Yorker.
3 
