El catalangate per l’ús de Pegasus ha destapat un altre dels productes irregulars de la Transició espanyola, el control judicial del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), els serveis d’intel·ligència espanyols. El sistema de control jurisdiccional que contempla una brevíssima llei -només té un article- es troba al marge dels controls que han de fer els magistrats de la Guàrdia Civil, Cos Nacional de Policia (CNP) i els Mossos d’Esquadra. Com a mostra, el fet que el ministeri fiscal, com a garant dels drets fonamentals dels ciutadans i de la llei, no participa en el procés que permet al CNI intervenir telèfons o la resta de comunicacions amb un malware com Pegasus. Només dos jutges del Tribunal Suprem poden fer aquesta feina: Pablo Lucas Murillo i Andrés Martínez Arrieta.

El procediment de control judicial del CNI es troba regulat en una llei d’article únic, la Llei orgànica 2/2002 del sis de maig, que va ser aprovada amb la majoria absoluta del PP de José Maria Aznar. Aquest article determina que el director del Centre Nacional d’Intel·ligència, que té rang de secretari d’Estat i actualment és Paz Esteban, haurà de sol·licitar al magistrat del Tribunal Suprem competent “l’autorització per a l’adopció de mesures que afectin la inviolabilitat del domicili i el secret de les comunicacions, sempre que aquestes mesures resultin necessàries per al compliment de les funcions assignades al CNI”. Per tant, s’hauria d’haver justificat l’ús massiu de Pegasus en els afectats del Catalangate. 

És a dir, és un procediment amb la participació exclusiva de dues persones, el director dels serveis d’intel·ligència i el magistrat que tingui atribuït el control judicial dels serveis d’intel·ligència. En cap cas hi té cap paper el ministeri fiscal, que té com a tasca principal la defensa de la legalitat i de l’interès públic tutelat per la llei així com la de ”vetllar per les llibertats públiques”. Per exemple, en un procediment penal ordinari que fins i tot tingui el segell de secret de sumari, el fiscal ha de ser part com a garantia de l’interès públic si se sol•liciten mesures invasives dels drets fonamentals com punxar un telèfon o intervenir les comunicacions en general, com fa el programa Pegasus.  

La ministra de Defensa, Margarita Robles i la directora del CNI, Paz Esteban / Europa Press

Com es porta a terme el permís per intervenir

En principi, la mateixa llei de control previ del CNI ordena que el director dels serveis d’intel·ligència haurà de presentar un “escrit” amb la petició d’intervenció telefònica així com una exposició de fets per sustentar la sol·licitud. De fet, hauria d’enumerar les “raons que aconsellen l’adopció de les mesures sol·licitades”. Així mateix exigeix la “identificació de la persona o persones afectades per les mesures” a excepció de ,”si són conegudes”. Un detall que encara deixa més al descobert la llibertat d’actuació del CNI, en cas que hagi estat el promotor del Catalangate a través de Pegasus. 

Així mateix, el director de la Casa, nom que té en l’argot de la defensa el CNI, no podrà demanar que “la intervenció o intercepció de les comunicacions postals, telegràfiques, telefòniques o de qualsevol altra índole” vagi més enllà de tres mesos. Ara bé, la llei també permet que en cas de “necessitat”, el termini és prorrogable per “successius períodes iguals en cas de necessitat”. El jutge només tindrà 72 hores per concedir l’autorització o bé 24 hores “per motius d’urgència degudament justificats”. 

El magistrat ho haurà de fer a través d’una resolució que tindrà el caràcter de “secret”, i per tant, protegida per la llei de secrets oficials, només desclassificable a través de la decisió del Consell de Ministres. En definitiva, és aquesta resolució en què suposadament hauria d’estar basada la intervenció de les comunicacions dels independentistes afectats per Pegasus. 

Dos jutges tenen el control 

Els magistrats encarregats de dur a terme aquest control són dos. Els nomena el Consell General de Poder Judicial a proposta del seu president i només poden ser togats de la sala penal o contenciosa i amb un mínim de tres anys d’experiència. Els actuals magistrats van ser proposats per Carlos Lesmes. Són el jutge de la sala Contenciosa Administrativa, la tercera, Pablo Lucas, i com a substitut, Andrés López Arrieta de la sala Penal, la segona, i membre del tribunal que va condemnar a un total de 99 anys de presó els líders del Procés per un delicte de sedició. 

Pablo Lucas fa aquesta feina des del 2009. El CGPJ ja l’ha renovat tres vegades. La primera vegada va ser el 19 de novembre del 2009 i va ser renovat el 2014. El 2019 va tornar a ser nomenat. Arrieta, en canvi, porta com a magistrat substitut de control del CNI des del 2017, quan Julián Sánchez Melgar, que exercia aquestes funcions, va ser nomenat fiscal general de l’Estat. Són els dos únics pnoms que poden fer un control jurisdiccional en els mètodes del CNI.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Ferran a abril 26, 2022 | 08:40
    Ferran abril 26, 2022 | 08:40
    Apaño putiferial.
  2. Icona del comentari de: Raül a abril 26, 2022 | 09:02
    Raül abril 26, 2022 | 09:02
    Si Espanya no estès en mans de pirates els mecanismes de control serien importants, però no és així. I si no us ho creieu mireu el judici del procés, no menys de 9 jutges, 4 fiscals, 2 advocats de l'estat i centenars de policies van participar la investigació/instrucció/judici i tots es van posar d'acord en que era primer rebel·lió/sedició.
  3. Icona del comentari de: Català a abril 26, 2022 | 09:07
    Català abril 26, 2022 | 09:07
    El catalangate mostra una vegada més lo F. de P que son els espanyols.
  4. Icona del comentari de: JordiP a abril 26, 2022 | 09:47
    JordiP abril 26, 2022 | 09:47
    Una altre llei de l'era Aznar que contribueix a esguerrar la democràcia intrínseca del Regne d'Espanya, ja de per sí força anèmica.
  5. Icona del comentari de: almogaver a abril 26, 2022 | 09:53
    almogaver abril 26, 2022 | 09:53
    deliquència institucional
  6. Icona del comentari de: Independència a abril 26, 2022 | 10:38
    Independència abril 26, 2022 | 10:38
    Si encara hi ha algú políticament "connectat" amb espanya : Cal desconnectar del tot d'Espanya. És molt senzill si volem assolir la independència comportem-nos com un estat independent, amb sentit d'estat.
  7. Icona del comentari de: Ricard a abril 26, 2022 | 11:44
    Ricard abril 26, 2022 | 11:44
    "Feblesa del control judicial"? De feblesa res. Els jutges s'erigeixen en militants de la causa annexionista. Com deia el cap de l'oficina "antifrau" a Catalunya són uns "soldats" més! El nivell de fanatisme racista del poder judicial és extrem. Feblesa? No! Poder fanàtic!
  8. Icona del comentari de: Maria a abril 26, 2022 | 12:49
    Maria abril 26, 2022 | 12:49
    Desconcert a Espanya per a intentar "justificar" l'injustificable l’escàndol del Catalangate. Temps.
  9. Icona del comentari de: Jeroni Munyós a abril 26, 2022 | 18:00
    Jeroni Munyós abril 26, 2022 | 18:00
    El polític espanyol Perez Rubalcaba ( 1951 / 2019 ) ja ho va advertir als seus col·legues espanyols l'any 2018 : "el estado pagará el coste de quitar de en medio a Puigdemont". Ha trigat, però l'estat espanyol ja comença a ressentir-se de tanta infàmia i menyspreu als dret fonamentals, en nom de la fal·làcia de la unitat d'Espanya. El moll de l'os de l'engany espanyol rau en que Espanya no és ni ha estat mai una unitat i menys indivisible, car des 1587 se li han separat la majoria dels territoris "espanyols" que disposava.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa