La relació d’amistat entre l’exfiscal general de l’Estat, ja finat, José Luis Maza, i el coordinador de l’Operació de Catalunya, el comissari José Manuel Villarejo, comença a despertar suspicàcies a la defensa dels Pujol Ferrusola a l’Audiència Nacional. De fet, veuen un paral·lelisme entre la seva incorporació i l’increment de la pressió de la fiscalia en el cas. L’entrada de Maza en substitució de Consuelo Madrigal va coincidir amb què poques setmanes després entrés a la presó Jordi Pujol Ferrusola. Tot amanit amb la figura de l’aleshores ministre de Justícia, Rafael Catalá.
Una entesa entre la nova direcció jeràrquica del ministeri públic amb el jutge José de la Mata. De fet, l’anterior instructor, el magistrat en comissió de serveis, Pablo Ruz, mai no es va creure els testimonis de Victòria Álvarez i va embridar molt la instrucció del cas Pujol, a les dades concretes que la investigació podia aportar. Figures com Maza, la fiscal Belén Suárez o la direcció tècnica de la UDEF acaben de dibuixar l’escenari final del cas Pujol. Just la setmana que s’han complert els vuit anys de la confessió del president Jordi Pujol que, entre d’altres coses, va evitar-ne la seva detenció.
Ruz no ho veia clar, però fiscalia insistia
Per copsar la importància de la història cal remuntar-se a la dimissió d’Eduardo Torres Dulce com a fiscal general de l’Estat. Un home, tal i com ha publicat aquest diari, força criticat pel nucli dur de la policia patriòtica. Torres Dulce plega el 18 de desembre de 2014, just un més i una setmana després de la consulta sobiranista del 9N. La causa contra els Pujol ja estava oberta des de 2012. Victòria Álvarez, exparella de Jordi Pujol Ferrusola, i amb l’ajuda indispensable del comissari José Manuel Villarejo i el cap de la Unitat d’Afers Interns, el comissari Marcelino Martín Blas, va declarar davant el jutge Ruz el 17 de gener de 2013.
Una declaració absolutament forçada per la sala d’apel·lacions a petició de la fiscal del Cas Belén Suárez, entrenada i deixeble d’un vell conegut adversari de la família de l’expresident, Carles Jiménez Villarejo. Ruz es va inhibir i va remetre la causa a un jutjat ordinari de Madrid. Però la fiscal va recórrer, i els magistrats de sala van obligar a Ruz a mantenir-se com instructor del cas. Ara bé, la declaració de Victòria Álvarez, mai va provocar una Comissió Rogatòria Internacional a Andorra ni per part de fiscalia ni per part del jutge. Això arribaria a partir del comunicat del president Pujol.
Comença l’escomesa
El cas avança. Ruz té una posició de feblesa perquè està en comissió de serveis i no gosa ni tancar ni remetre el cas cap un jutjat ordinari. El cas Pujol es queda a l’Audiència Nacional. El 25 de juliol el president Pujol difon el comunicat. Una decisió presa per ell i els seus advocats, tot i la literatura que ha generat l’elaboració d’aquell comunicat. El comunicat tenia una doble intenció no enterbolir una futura reunió del president Artur Mas amb Mariano Rajoy prevista pel 30 de juliol. De fet, Pujol li explica a Mas en la reunió matinal que tenien prevista per posar-lo sobre avís.
L’altra objectiu de l’estratègia era esbotzar ell mateix la notícia de que la seva dona i 4 fills havien regularitzat els fons andorrans que protagonitzar la portada de El Mundo el 7-7-14. De fet, el Servei de Prevenció de Blanqueig de Capitals, el SEPBLAC va estar informat en tot moment de l’operació, perquè com atenia tota la informació de les regularitzacions que es van portar a terme arran de la llei Montoro. Una regularització a la que la família Pujol Ferrusola s’hi va afegir entre el 2012 i el 2014.
El desembre Torres Dulce plega per manca d’autonomia. Consuelo Madrigal agafa el relleu a proposta de Rafael Catalá el ministre de Justícia que, per cert, provenia de prestar serveis com a secretari del consell d’administració entre 2005 i 2011 de l’empresa del joc i apostes CODERE. Entretant, Jordi Pujol Ferrusola ja ha prestat declaració davant de Ruz i el ministeri fiscal mai va demanar cap mesura cautelar. Tot i l’escàndol, amb acusacions fins i tot a la família de tenir fins a 3.000 milions que mai es van poder acreditar.
Amb Madrigal, tampoc entra a la presó cap membre de la família de l’expresident. Tant amb Torres-Dulce com amb Madrigal, el fiscal anticorrupció és Antonio Salinas, que no veu motius per demanar cautelars. Finalment, el govern de Rajoy s’atipa i relleva Madrigal per José Manuel Maza. Un relleu que fins i tot escama a l’aleshores presidenta de la comissió de Justícia del Congrés de Diputats i actual ministra de Defensa i responsable política del CNI, Margarita Robles, que no entèn la substitució. Tot indica, segons el relat dels fets, que Madrigal és “apartada perquè no ha aconseguit posar cap Pujol a la garjola”. Madrigal va ser una de les quatre fiscals del judici del Procés.
Amb Maza, a la presó
A partir d’aleshores la situació processal dels Pujol canvia. Tres anys després de l’inici de la investigació, el jutge -en aquest cas José de la Mata- envia Jordi Pujol Ferrusola a la presó sense fiança, després de la petició del fiscal, tot i que el 2015 va descartar retirar-li el passaport. El fiscal anticorrupció és ara Manuel Moix, que al cap de 87 dies va haver de deixar el càrrec perquè tenia relacions amb comptes corrents offshore a Panamà. La interlocutòria del jutge, però, admet que pren la decisió malgrat l’esperit de col·laboració de l’investigat. És el mes d’abril de 2017. La presó no es va poder mantenir gaire temps i més sense cap mena de fiança. El 27 de desembre va sortir en llibertat de la presó de Soto del Real amb una fiança de mig milió d’euros.
La idea també és aprofitar l’avinentesa de la nova connexió de la fiscalia amb el jutge posar a la presó al petit dels Pujol, l’Oleguer. Però no va sortir bé. El gener de 2017, la fiscal va demanar presó provisional per l’Oleguer. La seva compareixença, segons fonts jurídiques consultades per El Món, va ser surrealista. Fiscalia va presentar un document sobre el repartiment d’actius entre Oleguer Pujol i el seu soci, el gendre d’Eduardo Zaplana. Uns beneficis que havien estat declarats a Hisenda, és més, havien estat ingressats a través del Banc d’Espanya.
El document va sorprendre al jutge de la Mata, que tot i l’animadversió mostrada durant la instrucció amb els Pujol es va encarar amb el ministeri públic demanant d’on havia sortit el document. Les explicacions dubtoses de la fiscalia va fer empipar al jutge. “Qui els ha portat aquest document, el lleter?”, va ironitzar el magistrat. Finalment, el jutge va descartar ordenar l’ingrés a la presó d’Oleguer. Tot i això l’únic imputat en la causa Dragó -on hi havia el fill de Javier de la Rosa o de Juan de Villalonga imputats- que resta és l’Oleguer, sense cap explicació tècnica concreta i a petició d’un vell conegut de les operacions de la fiscalia a Catalunya, José Grinda. Continuarà.
17 
