Israel Peñaranda, l’estafador condemnat que va enredar el jutge del cas Pujol sobre el tresor que suposadament tenia amagat arreu d’Europa la família de l’expresident. El Món ha tingut accés a l’àudio de la declaració que Peñaranda va realitzar davant el magistrat titular del jutjat central d’instrucció número cinc de l’Audiència Nacional, José de la Mata, la fiscal del cas i la lletrada de l’administració de justícia. Una declaració de la qual només es va enregistrar l’àudio perquè Peñaranda ja tenia la condició de testimoni protegit i ja havia enraonat amb els inspectors de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) encarregats del cas, de manera que va evitar que se’l gravés en vídeo, com és el més habitual.
En la declaració, Peñaranda fa pal·lesa la seva condició d’andorrà per justificar l’inici del contacte amb la família Pujol i com ha establert els vincles d’amistat amb el president Pujol, la seva dona, Marta Ferrusola, així com els seus fills Jordi, Josep i Oriol. De fet, assegura que han estat a casa seva una quarantena de vegades. Peñaranda fins i tot embolica en l’entramat societari i financer internacional l’advocat Gonzalo Boye, a través, suposadament, d’un banc neozelandès on hi haurien “179,5 milions de dòlars”, segons li van confirmar per telèfon “abans d’entrar a la presó”. També hi implica el pare del president Artur Mas. Una derivada histriònica de l’operació Pujol dins l’Operació Catalunya.
“Els conec a tots”
Peñaranda enceta la seva declaració detallant al jutge que coneix a “tots” els integrants de la família Pujol. Fins i tot, afegeix que ha estat als seus habitatge de “General Mitre”, Queralbs -“que està al Pirineu”, la Tour de Querol i en diversos domicilis dels fills Jordi, Josep i Oriol. En la mateixa declaració assegura que “no té cap interès específic” en la seva declaració i que serà “100% objectiu”. Segons la seva versió, “la relació va començar a més els seus pares”. De fet, justifica la seva declaració per “evitar” el que “estan preparant”.
“L’oportunitat de la vida, treballar per al president de la Generalitat”
L’interrogatori continua i el jutge demana com enceta la seva relació laboral. Peñaranda relata que quan tenia “19 o 20 anys” va tenir “l’oportunitat de treballar per al president de la Generalitat”. Així va començar a fer serveis financers, com ara trobar el “millor termini fix” a Andorra o el preu d’una hipoteca. Després va portar a terme altre serveis diversos amb pantalles o societats off shore fins arribar a la “línia negra” que el jutge demana aclarir. Peñaranda fa una disquisició i gosa dir que “té diversos despatxos a nivell de fiscalitat molt ben mirat per la clientela d’alt prestigi”, obviant que en el moment de declarar estava a la presó per estafa després de nou condemnes per aquest delicte.
“Jo portava diners a Andorra”
A preguntes del jutge, Peñaranda explica que al principi pujava diners a Andorra en poques quantitats en efectiu i els ingressava a Banca Cassany, BPA, la “principal que ells tenien” -quan no en van ser clients fins el 2010- i després quan “la Banca Cassany va tenir els seus problemes a principis dels 90 havien d’anar a Banc de Crèdit Andorrà”, en “comptes numerats i també nominals”. Fins i tot, diu que tenia un gestor i enumera cognoms habituals d’Andorra.
Tothom li donava diners, fins i tot, Daniel Osàcar
Peñaranda comença a dir que li anava gent de constructores o gestors de partits polítics que li lliuraven diners. Li donaven instruccions Cristóbal Martell, l’advocat, i Daniel Osàcar, tresorer de CDC. Fins i tot, “li portaven diners de Liechtenstein”. En aquest tram, insisteix que li ve gent que ha vist per la tele i que li encarregava portar diners a Andorra o gestionar-los. També afegeix que té un “despatx a Mitre” i que “viu a Sarrià anava a casa de Jordi Pujol i li comunicava les peticions que rebia”. És més, afegeix que ha constituït 300 societats pels Pujol i en 40 països perquè té un despatx especialitzat en això.
Boye, també
Un dels moments més èpics de la declaració és quan Peñaranda embolica l’advocat de Gonzalo Boye en un entramat financer dels Pujol Ferrusola. Segons el testimoni protegit va ordenar ell mateix una transferència de cinc milions a un compte suïs que anava a parar a un compte de Nova Zelanda a nom de “Boye Abogados” que té la signatura “mancomunada”. “El Boye té la signatura” assegura. Una firma amb el mateix Peñaranda i Jordi Pujol Ferrusola. En aquest punt informa que té els documents que no aporta. “Volen treure Boye perquè està ara amb altres casos”, detalla en relació la defensa dels presidents Quim Torra i Carles Puigdemont. Diu al jutge que el saldo del compte són 179,5 milions de dòlars neozelandesos perquè així ho ha pogut confirmar amb una noia per telèfon.
“Guarda tu els papers perquè els fills són uns tarambanes”
El testimoni, a petició del jutge, diu que “més que mai” -és a la presó- fa operacions a la família Pujol perquè ell és el que ha obert comptes i les societats creades. A partir d’aquí, parla de paradisos fiscals a LLatino-amèrica, o països patrons d’off shore. Addueix les caixes de seguretat de Banc de Sabadell del senyor Josep Oliu, un dels responsables del banc. Té la còpia dels contractes perquè “Marta i Jordi li deien que el guardés els papers perquè se’ls hi escaparien pel descapotable”.
“Tinc mitja clau de la caixa de seguretat” i les “comissions a casa del pare d’Artur Mas
Peñaranda assegura que té mitja clau d’una caixa de seguretat del Banc de Santander que Marta Ferrusola li va donar com a “prova de lleialtat”. També incorpora al relat al pare del president Artur Mas, on suposadament es reparteixen comissions que aniran a la Banca March. És més, assegura que té un despatx a Muntaner on Marta Ferrusola li va donar la clau de la caixa de la Banca March i se la va endur al despatx. Però com que Peñaranda “era client molt bo” de la Banca March va obrir una caixa de seguretat a nom d’una societat d’un home que treballa a CDC amb Osàcar, el tresorer del partit. Sí, una història que no s’entén perquè no té ni cap ni peus. No recorda tampoc el nom del contracte.
“Tinc la documentació en una doble paret”
El testimoni insisteix al jutge que té tota la documentació guardada, fotocopiada i escanejada. Assegura que ho té a França i Osseja i en una doble paret, de cases de turisme. Tinc una paret doble com una “cava” i Andorra una altra. De fet, després aniran a aquestes localitats acompanyats de la gendarmeria francesa per trobar aquesta documentació que assenyala on és el tresor dels Pujol. Però, lluny de poder entrar, la Gendarmerie acabarà recollint una denuncia d’una immobiliària perquè Peñaranda és un antic inquilí que no pagava el lloguer. La fiscal no va formular cap pregunta.
8
1
