Les clavegueres del ministeri de l’Interior, l’anomenada policia patriòtica, hauran de donar explicacions davant un jutge sobre les seves maniobres contra el Procés independentista i contra els líders polítics i de la societat civil catalana. Tot arran d’una querella de l’expresident del F.C. Barcelona, Sandro Rosell, que aporta com a prova al jutjat els àudios i indicis escrits publicats per El Món. Segons ha avançat La Vanguardia, el jutjat d’instrucció número 13 de Madrid ha admès a tràmit la querella i ha imputat el comissari d’Intel·ligència jubilat José Manuel Villarejo, l’inspector de policia Alberto Estévez, el policia en segona activitat Antonio Giménez Raso, alies Tony, i l’agent de l’FBI delegat per a Espanya Marc L. Varri. De moment, els querellants eviten, tot i que l’esmenten, denunciar Alícia Sánchez-Camacho, per la seva condició d’aforada com a senadora.
És la primera vegada que un jutge investiga directament per l’Operació Catalunya els membres de la policia patriòtica. Fins ara, les investigacions havien estat tangencials, en altres peces sobre les activitats del comissari José Manuel Villarejo o a través de les perquisicions policials iniciades per Francisco Marco, en el context del cas Método 3, o bé en querelles interposades per polítics, per exemple l’exalcalde i ara alcaldable Xavier Trias, al qual van atribuir comptes en paradisos fiscals.
Trobar un jutjat competent
La interlocutòria d’admissió a tràmit, a la qual ha tingut accés El Món, és del 22 d’octubre i en només tres pàgines va per feina i imputa els quatre ara ja investigats a partir del relat de la querella. L’escrit, de 26 pàgines, recull fil per randa els fets relatats per El Món durant el darrer any i els encabeix en els tipus penals d’organització criminal, acusació i denúncies falses, falsedat de document públic, detencions il·legals, malversació i prevaricació. La querella també explica el periple per poder trobar un jutjat que es consideri competent, perquè fins ara tant l’Audiència Nacional com els jutjats de Barcelona havien declinat aquesta opció processalment.
La querella qualifica la investigació contra Rosell de “prospectiva” i aporta els elements que van configurar l’inici del cas contra l’expresident del Barça, que el va tenir dos anys en presó preventiva i després va ser absolt. La querella conclou que tant el material publicat per El Món com l’entrevista al comissari Villarejo al FAQS de TV3 “explica moltes de les estranyes circumstàncies que van concórrer en el cas de Sandro Rosell i justifiquen que, tres anys després d’haver estat absolt, Rosell s’hagi decidit a posar els fets en coneixement de l’administració de Justícia per aclarir-los, ja que són encara nombroses les incògnites que cal aclarir malgrat les evidents proves que ja es poden aportar amb el present escrit de querella”.
Sandro Rosell, víctima de l’Operació Catalunya
La querella defineix Rosell com una víctima de l’Operació Catalunya. L’inici és una conversa entre Villarejo i Sánchez Camacho, en què l’exlíder del PPC afegia el nom de l’expresident del Barça a la llista negra d’independentistes a investigar. La denúncia recorda que “Sánchez-Camacho va mostrar un gran interès per investigar també el mateix president del FCB, fent notar al comissari que la família del senyor Rosell era una de les fundadores del partit Convergència Democràtica de Catalunya, juntament amb les famílies Pujol i Sumarroca, que, segons la versió de la Sra. Sánchez-Camacho, haurien col·locat el Sr. Rosell al capdavant de l’entitat esportiva blaugrana”.
El text també afegeix reunions i trobades amb personatges com l’expresident de Manos Limpias que haurien servit per ordir la trama contra Rosell. En aquest entramat hi va participar Marc L. Varri, enllaç de l’FBI a Espanya i amb qui Villarejo mantenia una estretíssima relació corroborada per diversos àudios. De fet, és ell qui organitza una reunió amb Varri i l’aleshores director adjunt operatiu (DAO) del Cos Nacional de Policia, Eugenio Pino, en què demanen col·laboració contra el Procés al·legant que els seus impulsors festejaven amb el jihadisme.
7
2
