Una de les normes bàsiques del poder de seducció és preguntar-se a qui es vol fer la gara-gara per la seva feina. Aquest dilluns n’ha estat un exemple, tot i que amb un debat paradoxal, qui ha seduït a qui, en la 32a jornada del judici contra els Pujol Ferrusola. Tot plegat en el marc d’un llarguíssim, intens i molt respectuós interrogatori per part del fiscal del cas que s’ocupa de la vista, Fernando Bermejo, al fill primogènit de l’expresident, Jordi Pujol Ferrusola, protagonista de totes les jornades celebrades fins ara. Un interrogatori que ha permès a l’acusat abocar dades, experiències i coneixements davant un fiscal que s’ha estimat més mantenir el to i no collar el declarant a l’ofensiva per evitar donar-li encara més espais per marcar gols. Al capdavall, Pujol Ferrusola havia fet els deures i ha exhibit una allau de dades i arguments contra el relat de l’acusació, segons el qual els seus negocis eren simulats per amagar comissions d’adjudicacions de l’administració catalana.
L’expresident, exonerat abans de començar la sessió
La jornada, però, havia començat amb la compareixença del seu pare, l’expresident Jordi Pujol, de 95 anys, amb problemes cognitius i de mobilitat, davant els magistrats, que havien de decidir si podia ser jutjat o no. El tribunal, que presideix José Ricardo de Prada, ha resolt fer cas dels metges forenses i expurgar el seu nom de la causa. És a dir, exonerar-lo de la seva possible responsabilitat penal. Segons fonts del cas, el tracte ha estat “amable i fins i tot, afectuós”. Els magistrats s’han esforçat a formular-li preguntes amb “frases curtes” i concretes, i s’han adonat que perdia el fil. El president ha arribat escortat per dos mossos d’esquadra i per un cotxe camuflat del Cos Nacional de Policia, que s’ha ofert a acompanyar-los per si de cas hi havia qualsevol problema amb algun esverat a l’entrada de l’Audiència Nacional.
La sensació que ha quedat de tot plegat és que el tribunal ha complert el protocol de fer-lo anar a Madrid perquè no fos dit que s’estalviava la pena de telenotícies després de 15 anys d’instrucció. Una pena de lleu, perquè el president ha entrat dins d’un cotxe, un Seat familiar, directament a l’aparcament de l’Audiència Nacional i no se l’ha vist en cap moment. I en l’entrevista amb els magistrats, en la qual José Ricardo de Prada ha assegurat que hi “tenien un gran interès”, el president ha afirmat que es veia amb cor de declarar. Però el seny s’ha imposat i han optat per no enterbolir un judici que, de moment, no ha suposat cap escàndol. Al capdavall, del president se n’ha parlat ben poc al llarg de la vista i, si s’ha fet, ha estat per lloar-lo.
La biografia del primogènit
Un cop reorganitzada la sessió, després d’haver-ne apartat el president Pujol, s’han dedicat uns brevíssims moments a repassar la prova documental del judici. I, tot just després, el tribunal ha encetat una de les fases que poden ser més fascinants de les vistes orals: les declaracions dels acusats. Una fase amb entitat pròpia i més en aquesta mena de judicis, en els quals durant 30 jornades han passat per l’estrada centenars de testimonis, amb diferents graus d’interès i una llarga prova pericial que feia les delícies de qualsevol aprenent de dret tributari o aspirant a assessor financer.
S’ha enfilat a l’estrada Jordi Pujol Ferrusola. Ha posat bé els dos micròfons i ha desat un grapat de carpetes sobre la taula. Ha preguntat a la sala si se’l sentia bé i ha pregat al tribunal paciència perquè segur que se li escaparia alguna “catalanada”. Bermejo ha recollit el guant i li ha replicat que no es preocupés perquè sap català. “Vostè sí, però la resta…”, ha respost Pujol Ferrusola. Un pròleg sorprenent que no feia sospitar el to, el ritme i la intensitat del que seria l’interrogatori.
Per fer-se a la idea, Jordi Pujol Ferrusola ha començat la seva declaració amb certa similitud a la famosa escena de La Màscara, quan Stanley Ipkiss, l’oficinista bancari reconvertit en el déu de les trapelleries es veu envoltat de policies, i comença a interpretar el fabulós mambo Cuban Pete. El ganxo de la jornada és que el fiscal, potser sorprès perquè el principal acusat ha decidit respondre a les seves preguntes, ha entomat el repte amb un interrogatori sobre fets. Així, ha anat seguint el guió de l’escrit d’acusació, del qual no és l’autor –un detall gens menor–, ja que el va construir la fiscal Belén Suárez, ara promocionada al Tribunal Suprem, i ha deixat Bermejo en la difícil situació de defensar-lo.
De la deixa a la “informació privilegiada”
El fiscal Bermejo ha començat en l’origen del cas seguint la tesi de la defensa. La famosa deixa de Florenci Pujol, pare de l’expresident. Uns 140 milions de pessetes en dòlars opacs que va deixar a Andorra, amagats del fisc espanyol, per si de cas el seu fill tornava a patir la repressió i calien diners per no condemnar al pacte de la fam els seus fills i la seva dona, Marta Ferrusola. El primogènit del president ha descrit la deixa i la seva evolució. Uns diners que ha volgut deixar clar que es van legalitzar amb la hisenda espanyola, al marge de la denúncia, inspirada per la policia patriòtica, de la seva examant, Victoria Álvarez.
“Els meus avis [Florenci Pujol i Josep Ferrusola] ens portaven a caminar per ensenyar-nos els camins per passar la frontera”, ha relatat. Era una assegurança de coneixement per si havien de deixar Catalunya perquè políticament les coses anaven mal dades. De fet, el president Pujol va patir la presó pels fets del Palau gairebé quatre anys, a més d’un confinament a Girona. “No anava gaire equivocat, tots recordem el cop d’estat de 1981”, ha rememorat amb picardia. D’aquesta manera, ha expressat al tribunal que els diners, que ha definit com a “fiscalment opacs”, els va deixar Florenci en gestió a Delfí Mateu, i Joaquim Pujol el va rellevar i aquest va ordenar a Jordi Pujol Ferrusola que se’n fes càrrec.
Un cop repassada la possibilitat i versemblança de la deixa, l’interrogatori ha continuat negoci per negoci, factura per factura, ingrés per ingrés i document per document. D’entrada, el fiscal li ha demanat com un llicenciat en Econòmiques pot participar en negocis com projectes de refineries, d’energia eòlica, immobiliàries, ports, casinos, hotels o fàbriques de tortitas a Mèxic. Pujol ha replicat que no cal ser cap expert, sinó tenir els contactes i la visió de poder concertar entre compradors i venedors. “Jo treballo amb informació privilegiada”, ha sentenciat amb insistència. Però lluny de referir-se al concepte que va fer famós Gordon Gekko al film Wall Street, el fill gran de l’expresident ha defensat que coneixia informació important i especialitzada de determinats mercats. Un fet que li permetia que possibles clients amb negocis potencials hi contactessin per trobar sortida a un projecte o un producte. Una feina que sempre feia “a èxit”.
De contractes i contactes
El fiscal i Pujol s’han complementat amb preguntes i respostes. De fet, el primogènit ha corregit en més d’una ocasió el fiscal perquè barrejava projectes o empreses, noms o, simplement, es deixava “la meitat de la pel·lícula”. Lluny de mantenir un posicionament agressiu, Bermejo l’ha deixat fer, l’ha deixat jugar. De fet, cap dels dos, en una mena de pacte entre cavallers, han jugat a la defensiva i la declaració ha transcorregut amb finezza entre ells dos. Fins i tot, amb jugades combinades que han sorprès el tribunal, com ara quan Pujol refrescava al fiscal noms de persones que li havien proporcionat informació. Bermejo, al final, li ha demanat per què no deia alguns dels noms o per què no se’ls ha cridat a testificar. Pujol ha estat un punt audaç i, després de fer un glop d’aigua, ha justificat que no ho feia perquè el judici “és una trituradora, dius un nom i el destrossen”. “Fa quinze anys que estem en una trituradora”, ha lamentat dirigint-se al tribunal.
Pujol Ferrusola ha emfatitzat que sempre havia treballat pel “món” fins que “Espanya va començar a anar bé” i s’hi podien fer negocis. De fet, ha assegurat que a Catalunya va evitar fer negocis per esquivar la “contaminació política”. Per això, treballava a Mèxic, l’Argentina, l’Àfrica, el Paraguai o els EUA. I ha afegit que per la “por del corralito” amb Mariano Rajoy a la Moncloa va portar diners a Suïssa, amb “plena transparència”. També ha perfilat cada negoci amb Luis Delso, també acusat, amb les empreses Copisa i Isolux, amb el Port de Tarragona, a Tivissa, a Màlaga, Palamós, l’Hospitalet de Llobregat i Inter Rosario, a l’Argentina, així com els contactes amb Inverama, d’Artur Suqué, o els negocis amb Carles Vilarrubí. Tot emmarcat d’experiència personal, el camí dels contactes per a cada negoci i amanit amb el que és una memòria prodigiosa, que sí que podria ser una altra deixa, en aquest cas del seu pare. En síntesi, l’estratègia de Jordi Pujol Ferrusola ha estat desmentir amb dades la tesi de l’acusació que teoritza que els negocis pels quals cobrava eren simulats i responien a comissions d’adjudicacions de l’administració catalana camuflades en projectes i assessories. I se n’ha sortit.
També ha argumentat la falta de contractes perquè amb qui coneixia “no li calien contractes sinó la paraula donada”. En altres casos, sí que n’hi havia perquè, no coneixia el client. De fet, ha arguït que el 1996 el van enredar a Mèxic, i per això va decidir començar a signar contractes en aquells casos en què no coneixia el client. En definitiva, ha donat explicacions pausades a diferents operacions cridaneres per les plusvàlues que havien generat tot al·legant que eren negocis a risc i que, un cop enllestits, es podrien vendre. Ha anat oferint dades, noms, xifres, factures, negocis, contactes i iniciatives com si recités de memòria la llista de la compra. “No tinc res a amagar”, ha sentenciat després de cada explicació, fins al punt que de comentar els més ínfims detalls de l’operació i, el que ha deixat més astorat el públic de la sala, la relació amb la seva dona, també acusada, Mercè Gironès.
Una experiència “traumàtica”
El primogènit de l’expresident ha volgut ressaltar la relació amb Gironès. En aquest sentit, ha exposat que quan es van casar van fer un pacte: tot a mitges. I per això va costar tant la separació. De fet, ha enumerat fil per randa quin era tot el seu patrimoni aleshores i, fins i tot, com va ser la donació a la seva filla de gairebé mig milió d’euros perquè es quedés un pis de la seva propietat.
La separació l’ha definit com una “reestructuració patrimonial” de les seves dues principals empreses -Iniciatives del Màrqueting i Project Marqueting- a causa de “l’experiència traumàtica que va suposar el divorci”. En aquest punt, li ha proposat al fiscal fer d’eixuga llàgrimes i explicar-li l’experiència. El fiscal que l’ha vist a venir, ha rebutjat la invitació. El que volia Jordi Pujol Ferrusola era allunyat el paper que l’advocat de Gironès ha volgut donar a la seva clienta, és a dir, fer una infanta amb l’argument que no sabia res del que es feia i que tot ho portava el seu marit. Tant és així que l’exmarit en qüestió ha subratllat que les qüestions fiscals i bancàries les portava ella. “Quan em vaig separar, al banc no em van obrir ni la porta, perquè ni em coneixien”, ha ironitzat.
Arribats aquí, el seu advocat, Cristóbal Martell, ha demanat al tribunal aturar la sessió perquè sabia que estava “cansat”. De fet, el fiscal i els magistrats també ho estaven i han parat l’orella a la recomanació del lletrat com si fos aigua de maig. Bermejo ha justificat la seva clemència amb el declarant perquè ara li tocava entrar en el bloc dels “comptes d’Andorra”. “Una pallissa”, ha postil·lat Pujol, que és conscient que aquest dimarts hi haurà una sessió dura on entrarà en joc la dinàmica bancària d’Andorra del segle passat. Es preveu que també serà un dia llarg.
