Matí intens a la sala de vistes de l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares en la jornada 33a del judici contra els Pujol Ferrusola. Era la represa de la declaració de Jordi Pujol Ferrusola, que va començar ahir. Una part important perquè el fiscal Fernando Bermejo volia respostes sobre la quantitat ingent de moviments dels diners de què disposava a Andorra que procedien, teòricament, de la deixa del seu avi, d’altres negocis a Mèxic, d’una operació financera indirecta amb CDC, de la compra de sardines i de les llaunes o, fins i tot, de plantacions de tabac a Nicaragua i plataformes de streaming. La dinàmica de l’interrogatori ha estat com la de la sessió anterior, però molt més tediosa, i sempre amb una cortesia que relaxa la duresa de les acusacions.
De fet, el fill gran de l’expresident ho ha posat relativament fàcil. D’entrada, ha admès que els diners que va fer bellugar de la deixa eren “fiscalment opacs” però amb una advertència, que s’invertien en “làmines opaques”, és a dir, bons i títols emesos pels estats i per grans corporacions. Ha detallat les tres activitats que feia amb els diners que tenia dipositats a Andorra tenint present que no els tenia per “fer cap racó, sinó per bellugar-los”, tot i que al final el van fer fora d’Andbank, amb l’excusa que era una “persona exposada políticament”, PEP en l’acrònim bancari. En tot cas, i malgrat el famós document manuscrit del president Pujol assegurant que era titular d’un compte –una maniobra per esquivar repartir-ne els fons amb la seva dona arran de la separació– ha negat que el seu pare hagués tingut “cap compte a l’estranger”. Un cop ha acabat la fiscalia, era el torn de l’advocacia de l’Estat, a qui Jordi Pujol Ferrusola s’ha negat a respondre.
Operació per operació
El fiscal Bermejo, seguint el fil de l’escrit d’acusació, ha intentat aclaparar amb dades i xifres remuntant-se a dades de principis dels anys 90 del segle passat. Però Pujol Ferrusola tampoc ha fet curt i ha concretat tots els negocis que li plantejava el fiscal, llevat d’aquelles que afectaven molt personalment la seva exdona i algunes operacions que les relacionava amb “operacions financeres” que feia amb socis, col·laboradors o amb el mateix gestors de les entitats andorranes on tenia els diners que, per exemple, podien enviar els diners a un fons suís i després tornava cap a Andorra. D’aquí que ha negat haver tingut un compte a Suïssa.
En veure quina era l’estratègia del ministeri públic d’anar al detall de quantitats, xifres i dates que es remuntaven a principis dels 90 del segle passat, Pujol Ferrusola ha proposat establir un context. En primer lloc, que amb els comptes d’Andorra no va rebre ni pagar res de cap facturació que feia a Espanya amb els seus clients més habituals com Isolux o Copisa. De fet, només ha recordat un ingrés d’una operació que va fer Andorra per portar universitats nord-americanes. Una dada que ha repetit diverses vegades fins que el president del tribunal, José Ricardo de Prada, li ha advertit que “ja havia quedat clar”.
A continuació, ha especificat que amb els comptes d’Andorra a partir dels diners de la “deixa” va fer tres tipus d’accions. En primer lloc, “gestionar els títols, vendre’ls, recomprar i repartir diners, una operativa que acaba el 2004, amb un lliurament de 60.000 euros per germà”. És a dir, durant els anys 1990 fins al 2004 anava venent títols de la deixa, a mesura que vencien, i els rèdits els anava repartint entre els germans, d’aquí les quantitats que els anava ingressant al llarg dels anys. En segon terme, va realitzar “operacions financeres, en productes financers estructurats com fons o bons de l’Estat o de corporacions”. I, en darrer lloc, “negocis amb empreses o persones que coneixia”. Els moviments els feia a través de la Banca Reig, on hi havia la deixa, i a recomanació d’aquesta entitat, amb el Banc de Crèdit Andorrà.
“Carta xofer” i altres negocis
El fiscal li ha brandat un document manuscrit de la seva mare, Marta Ferrusola, amb què es dirigia al gestor bancari de la Banca Reig per fer repartiment de diners. Pujol Ferrusola ha reconegut el document i l’ha descrit com a “carta-xofer”, és a dir, comunicacions que es feien arribar al gestor bancari amb instruccions concretes de la gestió dels fons. En aquest punt, ha aprofitat per recordar que l’any 2015 va interposar dues querelles a la Banca Reig ja reconvertida en Andbank per haver amagat documentació que després va aparèixer i de manera incompleta, a la causa.
També de documents manuscrits, el fiscal ha ensenyat el document manuscrit del president Pujol que reconeixia com a seu un compte corrent. Pujol Ferrusola ha coincidit amb Josep Pallerola, el seu gestor bancari que durant el seu testimoni va definir-lo com una trampa que es feia Andorra abans del canvi legislatiu que va impedir aquesta pràctica. En concret, consistia a fer documents al marge per fer donacions a persones fora de les obligacions testamentàries. La carta manuscrita responia a una manera de treure el compte corrent de la batalla que mantenia amb la seva exdona, Mercè Gironès, en plena separació que ja ha titllat de “traumàtica”.
Els diners no dormen mai
Deixant de banda els comptes d’Andorra, ha negat haver tingut coneixement de les “compensacions”. És a dir, ingressos i transferències a comptes d’altres clients bancaris de la Banca Reig, un sistema de repartiment de fons en efectiu habitual a Andorra fins al 2012, del que Jordi Pujol Ferrusola mai havia participat. D’aquí va venir una segona querella, en adonar-se que la documentació de la comissió rogatòria Internacional havia destapat aquestes pràctiques financeres sense que el titular ho sabés.
Seguint les preguntes de la fiscalia, el fill gran de l’expresident ha remarcat que els comptes d’Andorra els tenia per fer bellugar els diners, a través “d’operacions financeres” a través de les entitats o través de col·laboradors com Antoni Zambrano, amb qui compartia titularitat d’algun compte, o Francesc Robert. Tots dos col·laboraven en “operacions financeres” i operacions financeres entre ells mateixos. Així mateix, ha detallat que tenien diners en societats de Panamà, a través de la banca andorrana, que no eren ocults, només tenien accés als titulars empleats molt concrets del banc, per evitar un cas Falciani, és a dir, treballadors que podien passar informació dels clients.
Pujol ha anat exposant el contingut dels negocis que li plantejava Bermejo com ara Azul de Cortès, el finançament a través de Fibanc a les empreses que feien la propaganda electoral a la darrera campanya del seu pare, apostes en fons d’alt risc a la banca JP Morgan, una cadena d’entrepans ràpids a Texas, la compra de sardines i de llaunes per vendre a Carrefour França, o compra de collites de tabac a Nicaragua, o el finançament del deute d’un restaurant a la Cerdanya, com a tipus de negocis en els que va tenir més o menys fortuna. De fet, la intenció de la defensa de Jordi Pujol Ferrusola, era acreditar la realitat dels projectes i dels seus moviments dineraris davant la tesi que eren negocis simulats per camuflar comissions irregulars.
L’avi i el germà
Abans d’acabar, la defensa de Jordi Pujol Ferrusola, ha puntualitzat alguna de les dades expressades i sobretot, el paper del seu avi Florenci, qui els va deixar la deixa. En aquesta línia, ha relatat que el seu avi en feia de les seves amb divises per finançar l’estraperlo dels industrials tèxtils. De fet, ha recordat que va ser un dels 852 sancionats pel règim franquista l’any 1959 per evasor de capitals a Suïssa. Una informació que el lletrat defensor volia extreure per ratificar la seva prova perifèrica de l’existència de la deixa.
Un cop ha acabat la declaració de Jordi Pujol Ferrusola, ha estat el torn del seu germà Pujol, que ha reconegut haver rebut 125 milions de pessetes de la deixa i que la resta de diners que hi havia a Andorra són diners que “ha guanyat personalment”. De fet, ha recitat el seu currículum empresarial i acadèmic, així com l’èxit d’alguna de les seves empreses com Europraxis que fins i tot va vendre a Indra. Josep només ha contestat a la seva defensa i ha recordat que va declarar els diners d’Andorra acollint-se a la llei Montoro que els permetia fer aflorar els diners.
