L’estratègia de defensa de qualsevol acusat sempre és bona si els fets, més o menys, poden sostenir el relat que contradigui l’acusació. En el cas del judici contra els Pujol Ferrusola aquesta tesi jurídica es va confirmant. Els defensors dels fills de Jordi Pujol bé que ho sabien, i han pogut construir un relat alternatiu al de la UDEF, el ministeri fiscal i l’Advocacia de l’Estat. Si fa o no fa, com el cas dels empresaris imputats en la causa.
La història de l’origen dels diners a Andorra per una deixa del pare de l’expresident, el famós avi Florenci, i els negocis van fer els fills, cadascun amb més o menys èxit, té versemblança o indicis raonables de ser certa. Sobretot si es té present que l’acusació, de moment, manté en el terreny de l’especulació que els diners procedien de comissions irregulars d’adjudicacions de l’administració pública que es camuflaven amb negocis simulats. Els testimonis, la prova aportada, les pericials i les declaracions de Jordi Pujol Ferrusola i el seu germà Josep així ho apunten.
Però, en la 33a jornada de la vista oral, celebrada aquest matí, el tribunal de l’Audiència Nacional que presideix José Ricardo de Prada ha constatat que encara hi ha defenses que no fan bé els deures o, com a mínim, no fan quadrar al seu client a l’estrada. Ha estat el cas de la declaració de Mercè Gironès, exdona de Jordi Pujol Ferrusola i una de les principals acusades. Gironès ha volgut defensar la tesi que el seu advocat ha remarcat durant totes les jornades del judici. És a dir, que la seva clienta era una mena d’infanta Cristina, és a dir, que no en sabia res dels negocis del seu exmarit ni de les empreses de les quals, curiosament, n’era administradora. Ho ha sintetitzat en una sola frase: “No tenia ni la clau del despatx!”. Una tesi que ha resultat poc versemblant, tot i els sanglots, perquè testimonis i documents també li atorguen responsabilitat administradora en alguns dels negocis immobiliaris, com el cas de Palamós o de l’Hospitalet de Llobregat, o els projectes a Mèxic.
Un interrogatori caòtic
Gironès s’ha enfilat a l’estrada i ha advertit al tribunal, que, com Josep Pujol, només respondria al seu advocat, Oriol Rusca. La idea de Gironès era convèncer els magistrats que no tenia res a veure amb els negocis, ni les inversions, ni els projectes, ni els fons. Per això ha començat la seva declaració exposant la doble separació que van viure com a matrimoni. Un primer cop, l’any 2006. “Aleshores, va marxar de casa!”, ha recordat. I posteriorment, l’any 2012, tot i que la separació no es formalitza davant del notari fins a l’any 2014. El relat de Gironès ha incomodat el tribunal, sobretot, en aquells moments en què testificava somicant.
Un interrogatori caòtic i desendreçat ha obligat el tribunal a posar ordre i el mateix lletrat a autoesmenar-se. Però la idea inicial ha estat contextualitzar les separacions com el punt de partida de la seva situació societària, econòmica i financera. Al capdavall, ha esbossat una vida dedicada als fills i a la gestió de les qüestions familiars. Per això ha justificat la donació, posada en dubte per la fiscalia, d’un pis de gairebé mig milió d’euros a la seva filla atorgada pel seu pare, perquè “era l’habitatge que em corresponia amb la separació”. De la mateixa manera, que ha reconegut haver cobrat 7 milions del repartiment de la separació.
En aquest sentit, l’advocat -amb qui es comunicaven tot sovint en català per sorpresa del tribunal-, li ha demanat en alguna ocasió que se centrés en el seu relat sobre el fet que no tenia res a veure amb els negocis, més enllà que tot ho tenien al 50% i que era administradora i apoderada de les societats perquè el seu marit li demanava. Per això ha confirmat que signava documents i contractes perquè hi confiava. “Ell tenia el contacte amb la gent”, ha subratllat per remarcar que la secretària tenia més informació que ella. “Jo no tenia cap activitat comercial”, ha reblat. Ha negat també disposar de comptes a Andorra i sí que ha contestat a la “galanteria” -en expressió del seu advocat- del seu exmarit de no respondre res que l’afectés i d’admetre que va fer signar un document al president Pujol per fer veure que un dels comptes que tenia era seu i així no donar-li ni cinc de la meitat del saldo del compte a Gironès. Amb tot plegat, també ha assegurat que desconeixia la deixa i que en cap cas se’n va beneficiar.
