Després que el tribunal hagi decidit fer cas dels metges forenses i exonerar el president Jordi Pujol del judici contra la seva família pels diners que tenien a Andorra, s’ha reiniciat la vista oral. Un moment força esperat perquè un cop practicada la prova documental, han començat les declaracions dels acusats. El primer a seure a l’estrada ha estat el fill gran de l’expresident, Jordi Pujol Ferrusola, qui, de fet, ha estat el protagonista de les 31 jornades celebrades fins ara de la vista oral. Amb un posat segur, s’ha assegut a l’estrada acompanyat d’un gruix de carpetes, que ha consultat en comptadíssimes ocasions. El primogènit del president ha informat al tribunal que respondria, de moment, a les preguntes del fiscal. Deixant la porta oberta a la possibilitat de no respondre l’advocacia de l’Estat.
El fiscal del cas a la vista, que no de la instrucció, Fernando Bermejo, ha encetat l’interrogatori tot assenyalant a l’acusat que no “patís per si feia alguna catalanada” perquè “sabia català”. En tot cas, Bermejo ja havia avisat que el seu interrogatori seria maratonià, preguntant negoci per negoci i factura per factura. Pujol ha contestat amb una oratòria solvent a cada pregunta, oferint detalls de com es van gestar les operacions i com va fer els negocis. Així mateix, ha radiografiat com va ser que va rebre la deixa del seu avi alertant que també els ensenyava camins per “fugir d’Espanya cap a França” per si les coses “políticament” anaven mal dades. “No anava desencaminat perquè l’any 1981 hi va haver un cop d’Estat”, ha recordat.
En aquest senit, ha remarcat que la seva feina consistia a treballar amb “informació privilegiada” de futurs negocis i de posar en contacte compradors i venedors. Per això, cobrava a través, fonamentalment amb dues empreses Iniciatives del Marqueting i Project Màrqueting, una per “idees” i l’altra per a projectes. En tot cas, Jordi Pujol Ferrusola ha anat explicant fil per randa com feia els negocis i com li arribava la informació. Tot i dir algun nom, a petició del fiscal, al final s’ha negat a pronunciar-los perquè el judici és “una trituradora i destrossa a qui surt”. Amb el got d’aigua a la mà s’ha dirigit al tribunal i li ha etzibat, amb to d’al·legat, que “portem 15 anys de trituradora” en referència a la investigació judicial contra els Pujol Ferrusola.
La “deixa”
Jordi Pujol ha estat prolífic explicant l’origen de la “deixa” de la que en va tenir coneixement arran d’una reunió familiar quan Florenci Pujol, el seu avi, va morir. Una trobada en la qual Joaquim Forn els va comunicar que “s’havia preocupat perquè no els faltés de res”. Els havia deixat 140 milions de pessetes en dòlars i amb “làmines opaques”, és a dir, fons emesos per Estats i grans coporacions. De fet, ha recordat que hi havia una carta on s’explicava la deixa i ha justificat que no hi hagi cap document oficial perquè “era diner opac”.
En tot cas, ha volgut aportar “context” i ha relatat que tant l’avi Florenci com el Josep Ferrusola, pare de la seva mare, els ensenyaven camins per marxar cap a l’exili a la “Catalunya Nord, per a vostès França”. A més, ha subratllat que “L’avi no parava quiet” amb els negocis i que n’havia fet molts. La gestió de la deixa, en un principi, va anar a càrrec de Delfí Mateu, col·laborador i amic del seu avi. Posteriorment, per Joaquim Pujol i en darrera instància aquest li ordena agafar la gestió de la deixa, que ho farà l’any 1990 fins que ho reparteix equitativament entre els seus germans i la seva mare. En darrera instància, el fill gran de l’expresident ha negat rotundament que el seu pare va emetre el comunicat de l’existència de la deixa arran de la denúncia de Victòria Àlvarez, la seva exparella, que incentivada per la policia patriòtica va denunciar-lo a l’Audiència Nacional.
Els negocis
Un cop interrogat per la deixa, el fiscal ha avançat que aniria seguint l’esquema de l’escrit d’acusació. És a dir, negoci per negoci. El fiscal, respectuós, ha numerat cada operació gairebé factura per factura. Jordi Pujol no s’ha arronsat. Ans al contrari. Al capdavall, ha fet com la seva compareixença al Parlament, però de manera més asserenada i més curosa amb les formes. Punt per unt, ha anat explicant i detallant cada operació amb rotunditat. Ha descrit com arribava a conèixer la “informació privilegiada” amb la qual negociava. També, les operacions de risc, o les compensacions de diners entre socis i amics, amb qui havia fet negocis, i que el fiscal considerava que eren tèrbols o amagaven comissions de les constructores.
Una per una, ha justificat cada operació i cada factura, radiografiant els antecedents, els clients, els imports i les plus vàlues. Pujol Ferrusola ha mostrat una memòria encomiable, -potser si que també és una deixa del seu pare- així com una habilitat per vendre neveres a l’Àrtic i ha defensat el seu paper com intermediari, aconseguidor o mediador a canvi de comissions a éxit. Segons Pujol Ferrusola, fins l’any 1996 no feia cap contracte, només de paraula. Però, després, arran d’un engany a Mèxic, faria contractes però només amb la gent que no coneixia, per la resta estarien sotmès a la norma del valor de la paraula donada.
A més, ha detallat que la seva exdona, Mercè Gironès, també acusada, ho tenien tot al 50%, -com ara les societats i el patrimoni- com una mena de pacte verbal quan es van casar. Ara bé, arran de la seva separació van viure una “reestructuració patrimonial”. “Va ser una separació molt traumàtica, si vol li explico, fixi’s que des d’aleshores no ens hem parlat més”, ha comentat al fiscal que li ha contestat que no calia. En tot cas, sí que ha subratllat que les qüestions fiscals i bancàries les portava la seva dona i ell les vendes. “Tant és així que quan ems vam separar no em van obrir ni la porta al banc”, ha ironitzat. El seu advocat, Cristóbal Martell, en arribar a les tres hores de declaració ha advertit al tribunal que notava el seu client cansat. El fiscal ha afegit que ara entraria en els comptes andorrans. Ha estat aleshores que Pujol Ferrusola ha apostat per deixar-ho estar per demà perquè “seria una pallissa”. Així s’ha suspès la declaració fins demà a les nou del matí i, aquesta vegada, ja sense la intèrpret de català que ha passat el matí en la freda seu de l’Audiència Nacional del carrer Límite de San Fernando de Henares.
