Aquest matí, després que el tribunal de l’Audiència Nacional que jutja la família Pujol Ferrusola ha decidit exonerar el president Pujol del cas, han començat les declaracions. El primer a seure a l’estrada ha estat Jordi Pujol Ferrusola, el primogènit de l’expresident, i principal acusat del cas. Només seure, amb una carpeta gruixuda al davant, s’ha dirigit als micròfons i amb una veu contundent ha preguntat a la sala “Se’m sent?”.
Un cop aclarit el so de la funcional sala de vistes de l’Audiència Nacional, el fill gran de l’expresident ha alertat al tribunal que podria cometre amb una “catalanada”. Però s’estimava més fer-ne que no pas la traducció simultània perquè “sinó no acabarem mai”, ha justificat per declarar en espanyol. El president del Tribunal, José Ricardo de Prada, li ha comentat que no hi havia problema. Però el fiscal a la vista del cas, Fernando Bermejo, ha fet una passa més enllà: “No pateixi, sé català”.
Un llarg interrogatori
L’interrogatori ha començat amb calma. Bermejo havia apuntat que tenia 700 preguntes per formular. Però Jordi Pujol Ferrusola ha fet gala de memòria -potser que també és herència familiar per part de pare- i contestava amb solvència totes les preguntes. Tot i la concreció de les preguntes del ministeri públic, el primogènit responia sense fugir d’estudi i afegint detalls, noms i quin tipus de negocis. De fet, el fiscal anava punt per punt, cas per cas i negoci per negoci. Jordi Pujol ha assegurat que treballava “pel món” per “evitar la contaminació política” de Catalunya i cap a l’any 2.000 va fer més negocis a l’Estat perquè “Espanya anava bé”.
Ha anat demanant aigua, ateses les respostes llargues que oferia al fiscal. En aquest sentit, Jordi Pujol Ferrusola ha basat la seva defensa insistint que ell treballava amb “informació privilegiada”. Així, ha anat justificant com va arribar a obtenir la informació de cada operació que la fiscalia ha investigat. A més, ha tingut l’oportunitat de colar un gol al ministeri públic quan li ha preguntat si el seu pare coneixia un “constructor”. “Clar, segur que el coneixia, com coneixia el pollaire, d’aquí la seva força!”, un somriure general i generós ha omplert la sala.
