“La llengua catalana no pot ser una llengua de part, és de tots els catalans i catalanes, no només dels independentistes, sinó de la Catalunya sencera”. Amb aquesta contundència ha defensat el president de la Generalitat, Pere Aragonès, l’acord per modificar la llei de política lingüística presentat al Parlament per ERC, Junts, el PSC i els comuns, que obre la porta al castellà com a llengua vehicular per primera vegada, tot i mantenir que el català serà “la llengua normalment emprada”.
El pacte ha provocat polèmiques, crítiques de moltes entitats, un manifest, dues manifestacions i els dubtes visibles d’un dels partits signants. Aragonès n’ha parlat en la seva compareixença, extraordinària, en la roda de premsa posterior al consell executiu, en la qual no sol participar. Avui hi era, oficialment, per presentar el pla de contingència de la Generalitat per fer front a les múltiples crisis provocades per la guerra d’Ucraïna, però també ha abordat molts altres temes.
Una de les qüestions que ha volgut abordar el president del Govern en la seva llarga intervenció inicial ha sigut, precisament, el carreró sense sortida provocat per la sentència del TSJC que obliga a fer en castellà el 25% de les classes a l’escola catalana. “En aquesta qüestió hem de dir la veritat, no podem cridar a una desobediència que només pot ser retòrica”, ha advertit. I ha recordat que “durant el mandat del president Torra [un dels que ha criticat l’acord per modificar la llei de política lingüística per intentar fer front a la sentència] hi va haver 13 resolucions judicials que obligaven a fer el 25% i totes es van complir perquè era molt difícil fer una altra cosa”.
“No podem renunciar a defensar el país sencer”, avisa el president
Per a Aragonès, en el debat sobre la llengua a l’escola “ens hi va alguna cosa més de la llengua, ens hi juguem la idea de Catalunya com a nació, com un sol poble”. “No podem renunciar a defensar el país sencer, per això cal que la resposta a la sentència surti d’un gran consens de país, que ofereixi seguretat jurídica dels docents i que reflecteixin la majoria de la ciutadania“, ha dit. I ha afegit que “amb voluntat d’entesa i estima pel català podrem ampliar aquest consens”.
Des del punt de vist defensat per Aragonès –i també per la resta de partícips de l’acord polèmic, com Irene Rigau– el que es fa amb l’acord encara pendent de votació és “recuperar la capacitat decisòria del Parlament i treure l’escola de les decisions judicials”. “Cal evitar que sigui el tribunal el que decideixi com aprenen els nostres fills, i allò que no regulem nosaltres ho regularan els tribunals, fem-ho nosaltres”, ha reclamat. I ha deixat ben clar que considera que “això requereix realisme i que el que diu es pugui fer”.
Segons el president, “el Govern defensa amb tota la força el català i el model d’escola catalana amb tota l’energia”. Per això, ha subratllat, s’ha de buscar la manera que el model lingüística “no es fixi pel que diguin els tribunals ni per les pressions de la dreta més rància”. Tanmateix, ha assegurat que entén “la preocupació per una sentència injusta que trenca el consens històric” i ha dit que per això s’hi ha volgut respondre “amb consens”, malgrat que admet que l’acord “és lògic que generi dubtes”.
9 
1 
