L’anunci que ha fet el Govern aquest divendres sobre l’ajornament de la consulta del 24 de juliol sobre els Jocs Olímpics d’hivern 2030 ha generat un ampli ventall de reaccions. El diputat de la CUP al Parlament Xavier Pellicer ha exigit al Govern que abandoni per complet el projecte dels Jocs d’hivern. “Ja n’hi ha prou de dilapidar diners públics”, ha dit en una roda de premsa des del Parlament. I és que, segons els cupaires, el “gir inesperat de guió” que suposa l’ajornament de la consulta fa més evident que el projecte “no va enlloc”.
Així mateix, Pellicer ha avisat que el partit està estudiant si porta els contractes relacionats amb els Jocs d’hivern al Síndic de Greuges i a l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC). I ha fet referència tant als de l’actual Govern com als de l’anterior. Segons la CUP, la campanya publicitària del Govern “trenca tots els compromisos de neutralitat”.
A les crítiuqes dels cupaires s’hi han afegit els Comuns. El portaveu del grup parlamentari del grup, David Cid, ha demanat la compareixença de Laura Vilagrà al Parlament de Catalunya perquè expliqui la despesa del Govern als Jocs d’hivern, que ha qualificat de projecte “fantasma”. A la roda de premsa, Cid ha qualificat de “nou ridícul” el fet que el Govern hagi ajornat la consulta.
El portaveu dels Comuns considera que l’executiu és “cada vegada més conscient” que el projecte no té suport social. “Ens ha donat la raó: no es pot fer la consulta sense saber què estem votant. Només vol guanyar temps”, ha afegit Cid, que ha demanat que s’aturi la campanya econòmica sobre els Jocs, i ha afirmat que ja s’hi ha destinat 1 milions d’euros de diner públic.
Stop JJOO diu que la “marxa enrere” de la consulta demostra la manca de projecte del Govern
A banda dels partits, des del vessant associatiu també hi ha dit la seva la plataforma Stop JJOO. Aquesta plataforma considera que amb l’ajornament de la consulta sobre els Jocs Olímpics d’hivern que estava prevista per al 24 de juliol, el Govern fa “marxa enrere” i demostra la seva “falta d’un projecte amb la candidatura olímpica i, el que és més greu, la manca d’un projecte de futur pel Pirineu”.
L’organització contrària al Jocs d’hivern també acusa l’executiu català de “continuar submís” a les demandes del Comitè Olímpic Espanyol (COE) i del govern espanyol i els avisa que el Comitè Olímpic Internacional (COI) “no donarà mai els Jocs d’hivern al Pirineu” per la manca d'”acord polític” i de “pau social”. Per tot plegat, han tornat a exigir la retirada “immediata” del projecte.
El Berguedà i el Ripollès entenen l’ajornament de la consulta: “Era precipitat”
Els consells comarcals del Berguedà i el Ripollès consideren encertada la decisió d’ajornar la consulta sobre els JJOO d’Hivern del 2030 que s’havia de celebrar el 24 de juliol. Creuen que la data “era precipitada” i els faltava informació sobre el projecte. En el cas del Ripollès, el seu president, Joaquim Colomer, va un pas més enllà i demana que s’aprofiti aquest temps per proposar una única pregunta a tot el territori. Colomer creu que Catalunya té la infraestructura necessària per assumir una candidatura sense l’Aragó i, de fet, considera que això podria beneficiar el Ripollès. De la seva banda, l’alcalde de Berga, Ivan Sánchez, afegeix que l’ajornament era “un secret a veus” i opina que “els JJOO estan morts abans de començar”.
El president de la Cerdanya, “sorprès” per l’ajornament de la consulta
El president del Consell Comarcal de la Cerdanya, Isidre Chia, ha assegurat aquest divendres que s’han quedat “sorpresos” davant l’anunci del Govern d’ajornar les consultes previstes a l’Alt Pirineu i Aran i a les comarques del Berguedà, Ripollès i Solsonès respecte als Jocs d’hivern del 2030. En aquest sentit, ha lamentat que no se’ls hagi tingut en compte a l’hora de prendre aquesta decisió, que els han comunicat en una reunió telemàtica de la Taula de representació territorial del projecte olímpic. Per la seva banda, el president d’Empresariat Cerdanya afirma que aquesta aturada pot “reforçar” la candidatura i pensa que és “prudent i coherent”, tenint en compte que, en cas contrari, la població aniria a votar sense tenir informació.