El primer punt del programa electoral de Vox a Andalusia és carregar-se l’autonomia de Catalunya. Com ho pensen fer, des d’Andalusia? Ni ho saben ni els importa: ja ho pensaran quan arribin al poder de veritat, a Madrid. El que importa ara és prémer el botó del míssil nuclear, que és el que faria el seu admirat Putin, un home que té «lo que hay que tener», com els discretament admirats, el tiet Adolf i avi Paco, sense oblidar el cosí Donald d’Amèrica: primer disparem i després ja veurem.
En realitat, aquest és el primer punt de Vox per al programa electoral de les properes eleccions estatals: tu vota contra Catalunya i deixa’ns fer. Ho plantejaran com un autèntic apocalipsi caníbal, la mare de totes les batalles per acabar amb les esquerres, el feminisme, els vegetarians, els antitaurins, les sexualitats «desviades», els ateus, els moros, els immigrants i el que faci falta per evitar la decadència d’Occident, de la civilització cristiana i patriarcal… Però la gran bandera serà la mateixa: contra Catalunya.
No només amb l’independentisme, no. No només acabar amb les autonomies, no. No només acabar amb les «nacionalidades y regiones» que esmenta la Constitució, encara que mai no ha servit per a res. Cal acabar amb Catalunya, amb tota aquesta urticària catalana. I cal fer-ho ara, que estan de genolls, o barallats o somiant truites. Aquest és el programa polític de la ultradreta espanyola, que ho contaminarà tot.
Podríem pensar que la seva oferta electoral als andalusos sembla més aviat una ofensa als andalusos, però tot indica que l’han clavat. L’estratègia electoral de Vox no neix d’un excés de «rebujitos» i «cañas de la libertad», sinó d’un càlcul tan radical com intel·ligent: Espanya n’està fins als nassos de Catalunya i té la victòria a tocar. Tenen claríssim que això els pot donar vots, molts més que plantejar propostes que puguin millorar la vida dels andalusos. El seu míssil té objectius a Andalusia però també a Catalunya: ja n’anirem veient l’impacte, perquè està carregat de verí i s’escamparà.
El programa és contundent i «machote», però també intel·ligent i tòxic. Comencen per carregar-se l’autonomia fins a aconseguir «la derrota total del colpisme»: un 155 permanent, vaja. Després prometen il·legalitzar partits o organitzacions que vagin contra la unitat d’Espanya, una cosa que veurem abans del que ens pensem, a l’estil de la Rússia de Putin. A continuació es plantegen carregar-se les policies autonòmiques i igualar els salaris policials (aquí es nota un col·lectiu que els vota, oi?), esborrar les abominables lleis de les esquerres… i així, fins a la victòria final, que vindria a ser l’extermini definitiu de tot allò que els posa malalts i que qüestiona aquell bonic ideal de l’Espanya «una, grande y libre».
Andalusia contra Catalunya. Aquesta és l’estratègia, no de quatre sonats, sinó d’un dels més sòlids projectes polítics d’ultradreta d’Europa, que va molt més enllà de Vox, un projecte «anti tot», que considera que la Constitució espanyola (i mira que l’han llimat per tot arreu) s’ha de reformar de dalt a baix. Van començar amb el «patriotismo constitucional», apropiant-se la Constitució, degradant-la, manipulant-la, i dues dècades després han acabat tornant al lloc d’on venien, la «reserva espiritual de Occidente», la «democracia bien entendida» i totes aquelles coses que són el fonament de l’Espanya eterna.
Tot plegat, però, tindrà una altra derivada: la dels cínics que ens acabaran dient que millor que els votem amb entusiasme per deixar les coses tal com estan, perquè ja veieu que tot podria ser molt pitjor…
La millor oferta serà aquesta, no toquem res, sumem forces, resistim i més endavant, si cal, ja en tornem a parlar. D’aquí a dos o tres-cents anys, per exemple…
14 
