El ‘Nadal agònic’ de Felip VI comença dilluns a Barcelona

"D'aquí, la importància dels discursos del 24 de desembre i del 6 de gener: no es pot pensar que seran, com els d'altres anys, tot just un conjunt de generalitats i bones paraules"

Si per a tothom aquestes festes nadalenques seran sens dubte més tristes que les de l’any passat, caldrà convenir que per a Felip VI i el seu pare seran una mica més dures encara. De fet, el Nadal agònic -en el sentit unamunià de lluita desesperada per evitar un final potser previsible– del rei comença ja aquest dilluns, a Barcelona. Allà anava a visitar, amb Pedro Sánchez, unes instal·lacions automobilístiques, en un esforç per fer-se present, d’una o altra manera, a Catalunya, un territori on l’acollida al cap de l’Estat és sempre, com a mínim i per dir el mínim, una cosa més freda; ara, Sánchez, en quarantena, no podrà acompanyar-lo en el seu recorregut per aquesta fàbrica a Martorell.

Serà, amb o sense la companyia del president de govern central, l’inici d’una setmana de passió, en què el monarca ha d’afrontar el que serà el discurs més difícil de la seva vida, més encara que aquell del 3 d’octubre del 2017 després del referèndum català: al missatge de Nadal d’aquest any hi haurà d’incorporar, almenys –almenys–, un record a la figura del seu pare, Joan Carles I, que s’ha convertit en una peça més, potser la principal, de la tempesta perfecta que submergeix el conjunt de la política nacional.

Les especulacions sobre la tornada o no a Espanya de l’anomenat emèrit en aquestes festes nadalenques sembla que s’han acabat: no tornarà, diuen, pel rebrot de la pandèmia. I cert és que aquest retorn tindria una difícil presentació quan una majoria de nacions europees està desaconsellant el retorn a casa dels seus nacionals en aquestes jornades. A més, algun mitjà, com el diari Ara, ha parlat en les últimes hores de l’ingrés de Joan Carles I en un hospital dels Emirats perquè hauria contret el coronavirus, cosa ràpidament desmentida, en termes taxatius, per La Zarzuela. Aquest palau en què de cap manera voldrien veure el retorn nadalenc del pare del rei, però on encara menys es volen ni tan sols imaginar, per les conseqüències absolutament imprevisibles que tindria, la mort a l’estranger de qui va ser cap de l’Estat durant gairebé quaranta anys .

Aquest panorama difícil, l’assetjament republicà des d’una part de govern, on Pedro Sánchez s’ha convertit, volent-ho o no, en la principal tanca de protecció de l’actual forma de l’Estat, i el conflicte dinàstic que comença a suposar el distanciament entre el pare i el fill, són factors d’evident sacsejada a la Corona. Ara ningú està ja gaire segur de l’exactitud de les paraules del cap de govern quan diu que “la Monarquia no corre perill”.

En tot cas, tant l’inquilí de la Moncloa com el de la Zarzuela saben que alguna cosa hauran de fer, en aquest any que arriba ple d’incerteses, per assegurar una major estabilitat per a la institució. D’aquí, la importància dels discursos del 24 de desembre i del 6 de gener: no es pot pensar que seran, com els d’altres anys, tot just un conjunt de generalitats i bones paraules. D’aquí també la cura amb què s’analitza cada pas del rei … i de la seva família, sotmesa al veredicte d’una opinió pública escandalitzada per les desviacions respecte del que seria una apropiada conducta en l’entorn reial.

Si a això hi unim els previsibles resultats de les eleccions catalanes, que són la pròxima fita en el camí de la política estatal i que agradaran poc o gens a La Zarzuela (ni a La Moncloa), tindrem una visió panoràmica dels moments d’angoixa que asseguren que viu un rei que no ha tingut res fàcil des de l’abdicació del seu pare a la primavera del 2014.

Felip VI està sotmès a pressions des del govern, on voldrien, diuen, intervenir bastant en els dos discursos transcendentals que té davant seu, i sobre els quals sembla que alguns en el seu entorn li aconsellen, per contra, mantenir un perfil baix. Però també se sent pressionat, asseguren, per la pròpia opinió pública i per unes enquestes, aquestes no tan públiques, que mostren que les inclinacions monàrquiques de la joventut –i no diguem ja a Catalunya– no es decanten precisament per l’actual forma de l’Estat. Així que alguna cosa ha de fer, i sense perdre gaire temps.

Crec que ens trobem iniciant unes dates que podrien resultar claus per a moltes qüestions veritablement crucials. Per descomptat, aquest Nadal, ni a la Zarzuela ni a Abu Dhabi, ni enlloc, seran com les del 2019. Com seran les de 2021? Cuán largo me lo fiáis…

Nou comentari