Hi ha dos detalls interessantíssims que han passat en les darreres setmanes. Dos detalls que afecten el PSC, la formació que concentra ‘l’estat natural de les coses’, i que, de retruc, afecten Catalunya i la seva qualitat institucional i política. L’operació Collboni i l’alcaldada de Rubén Viñuales, com a alcalde del consistori tarragoní, de signar un decret amb què retira l’Ajuntament com a part personada en un dels casos de corrupció més escandalosos dels darrers anys, el Cas Inipro.
Centrem-nos en Barcelona. El treball de camp fet per la maquinària de l’Estat, l’establishment partitocràtic i el nacionalisme espanyol vestit de morat, verd i blau va ser encomiable. Un candidat eixut que governa amb Ada Colau surt de govern però deixa els seus regidors, el CIS li dona una oportunitat que esberla la dicotomia Xavier Trias-Ada Colau i emergeix com l’alternativa millor posicionada per fer de Barcelona una ciutat progre espanyola i deixant qualsevol reminiscència catalana en l’àmbit del folklore.
Amb els resultats a la mà i El Mundo -ja és trist que ni tan sols hagi sigut un diari editat a Barcelona amb vocació espanyola- l’Estat va fer el que havia de fer. Unir el nacionalisme espanyol repartit entre PP, PSC i els Comuns -amb l’excepció de la dreta visigòtica per una qüestió d’imatge- per treure del mig en Trias, amb l’excusa del seu independentisme. Perquè com tothom sap, Trias és un maulet que es pica el pit cada dia a les 17:14 hores i passa els estius aixoplugat en una tenda de campanya sota el Pi de les Tres Branques. S’ha de reconèixer que els nacionalistes espanyols ens porten molts anys d’avantatge i que tenen un Estat darrere que els permet fer aquestes coses.
En tot cas, la jugada de Collboni és política i previsible, però exemplificadora. La cara B d’aquest disc s’ha viscut a Tarragona. El flamant nou alcalde del PSC, Rubén Viñuales, que ja va ser cap de llista de Ciutadans i, a sobre ho amagava al currículum que com a diputat té la web del Parlament, n’ha fet una de grossa. El passat 28 de juny va signar un estrambòtic decret d’alcaldia amb què ordenava als serveis jurídics de l’Ajuntament retirar la personació del consistori en el cas Inipro. Una decisió just quan s’ha de decidir dia i hora de l’inici de la vista oral a l’Audiència de Tarragona. El decret era força divertit. Admetia negre sobre blanc irregularitats administratives, que segons el text d’alcaldia en cap cas podien constituir un delicte. Un cas força diferent del de l’ajuntament de Sant Cugat, personat i persistent, igual que la Generalitat, en el cas 3%.
L’alcalde potser no és conscient que el PSC, el partit que l’ha adoptat després del fiasco de Ciutadans, ha pagat els 276.000 euros de fiança demanats a la desena dels encausats. A l’exalcalde de Tarragona i mentor de Viñuales, Fèlix Ballesteros li reclamen 13 anys i 8 mesos de presó des de l’acusació particular, i fiscalia li rebaixa a cinc anys i vuit mesos. L’escrit d’acusació és força contundent, amb inclusió dels mails que incriminen l’equip de Ballesteros. La tesi del cas és que es va utilitzar l’Institut Municipal de Serveis Socials -és a dir, l’organisme que gestiona els serveis per als més vulnerables- per fer campanya a les xarxes per millorar el posicionament de Ballesteros.
Déu me’n guard de dictar sentència com fa l’alcalde Viñuales i posar la llosa de la culpabilitat davant unes persones per uns fets que encara s’han de jutjar. Ara bé, hi ha prou indicis, proves i deu anys d’instrucció per intuir o sospitar que potser no són “infraccions administratives”. En tot cas, la instrucció és prou solvent perquè l’Ajuntament, com a perjudicat amb el benentès que era l’administrador del diner públic que s’havia de destinar als seus ciutadans, continuï en el cas. De fet, és una obligació moral. De moment, ERC, que amb la CUP van esperonar aquest procés, ha demanat suspendre el decret i la jutge ha donat tres dies a l’Ajuntament per tal que s’expliqui.
La decisió de Viñuales és una alcaldada de manual que constataria que el PSC s’ha allunyat de manera definitiva dels postulats d’esquerres. L’esquerra lluita, entre moltes altres coses, contra la pobresa, la desigualtat, l’abús del poder i la corrupció. El cas Inipro barreja tot això, negar-se a garantir la presència del consistori per comprovar si van existir delictes de prevaricació, malversació, frau, falsedat en document oficial i falsedat en document mercantil és un escàndol esfèric. És a dir, es miri per on es miri, és un detall que configura el concepte que fa temps que sospitàvem, amb les coses de l’Estat no s’hi juga i que els càrrecs estan per les ocasions. És la prova del nou: el PSC és l’Estat.
16
