Finalment, l’escàndol del cas Inipro, branca ajuntament de Tarragona, es va obrint camí cap el judici oral. Un plet on l’exalcalde socialista de Tarragona i un dels barons de la formació de Salvador Illa, Josep Fèlix Ballesteros, són jutjats acusats de finançar campanyes d’imatge de Ballesteros i el seu partit de cara les municipals a través de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona (IMSST), l’entitat que assisteix socialment les persones més necessitades. El total de la factura que reclamen la fiscalia i l’Ajuntament de Tarragona de 276.157 euros que ja ha abonat el mateix Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC). De fet, el PSC està acusat pel ministeri públic de partícep a títol lucratiu de l’entramat.
A Ballesteros, pel que li reclamen fins a 13 anys i 8 mesos de presó, i la resta del seu equip s’han d’enfrontar a les acusacions per delictes de prevaricació, frau, falsetat documental, malversació i tràfic d’influències. A més de Ballesteros, seuran a la banqueta dels acusats Begoña Fluvia,Antonio Muñoz, Teresa Pelegrín, Gustavao Cuadrado, Enriqueta Aznar, José Gallet, Enrique Miró i Alejandro Caballero. Ballesteros i la resta d’acusats mantenen la seva innocència en els seus escrits de defensa.
Una dura acusació
Segons els escrits d’acusació del ministeri públic i de l’Ajuntament de Tarragona, personat en el cas, als que ha tingut accés El Món, la història es remunta a l’estiu de 2009. En concret, una reunió entre Ballesteros i la seva mà dreta al partit i al consistori, Begoña Floria, on haurien planificat una estratègia a seguir per rellançar la imatge de ‘Ballesteros alcalde’ i del PSC amb la vista posada a les eleccions de 2011 i del 2012. La idea de base era la creació d’un grup que promocionarien la imatge institucional de Ballesteros a través de mitjans de comunicació, xarxes electorals i incursions en sectors o comunitats normalment més tancades a l’actualitat política. En detall, l’estratègia passava per penetrar en les comunitats sud-americanes i romanesa de Tarragona.
Per portar a terme aquest pla, les acusacions remarquen que calien diners. Per exemple, era absolutament necessari pagar els integrants del grup de treball que havia de promocionar Ballesteros i el PSC. Un grup batejat com “PSC Ciberactivistes Ballesteros”. El sistema per sufragar aquesta despesa va ser, sempre segons el ministeri públic i l’acusació particular, un entramat de contractacions públiques a càrrec de les polítiques de benestar i assistència social de l’ajuntament. Així van contractar fraudulentament l’equip a través de l’IMSST. Una entitat que tenia dues avantatges: per una banda podia contractar de manera autònoma i, en segon terme, la dispersió dels seus centres de treball dificultava el control de la feina dels contractats.
Inipro SL
La principal empresa pantalla per dur a termes les contractacions va ser una vella coneguda dels Jutjats de Catalunya, Iniciatives i Programes SL, Inipro. Aquesta empresa està immersa en diverses causes judicials per irregularitats amb administracions normalment governades pel PSC. Una empresa que aleshores dirigia Ricardo Campos, un veritable expert en contractació pública. Hauria estat el mateix Campos qui va oferir l’empresa per dur a termes les contractacions a través de la modalitat de “negociat sense publicitat”.
La màquinaria es va posar en marxa i Inipro ja contractada per l’IMSST va contractar diverses persones vinculades al PSC per executar el pla de propaganda electoral. Segons els escrits d’acusació els “treballadors no van realitzar cap de les tasques objecte de la contractació”. Així s’ha aportat al sumari una quantitat ingent de mails i documents que demostrarien les veritables tasques dels contractats: remetre informes de premsa al gabinet de l’alcaldia, gestionar comptes a les xarxes vinculades a Ballesteros i al PSC de Tarragona, interactuar amb altres comptes i perfils per millorar la imatge del llavors alcalde i sobretot, aconseguir votants estrangers pel PSC a través de la inscripció al cens.
El cas va esclatar el 2013 a través d’una denuncia de la CUP. L’escàndol va causar una comissió d’investigació municipal i va generar una veritables crisi institucional. L’entramat va ajudar de manera clara al PSC perquè hauria rebut prestacions de publicitat, millora de la imatge i gestió de xarxes socials. Gairebé deu anys després arriba a judici, i gràcies al PSC cap dels acusats ha hagut de deixar anar un euro perquè la formació ha assumit la responsabilitat patrimonial que se’n deriva: 276.157 euros.
6 
2 