Alicia Sánchez-Camacho s’acosta a un embolic judicial dels grossos sense que ningú s’ho esperés. Ni ella, ni ningú. Haver estat tan a prop del poder –i ara arrecerada al Madrid d’Ayuso– i treballant per al poder li ha donat sempre sensació d’impunitat. L’ha tingut ella i l’ha projectat. Ningú hauria pensat mai que la que va ser la cara amable del PPC podia acabar amb el seu nom un sumari. I ara podria ser imputada pel cas del que l’exdirector de Método 3 ha denunciat com un “xantatge”.
Han calgut anys i tenir-hi molt poc a perdre perquè algú hagi fet el pas de denunciar-la. Aquest algú és Francisco Marco, l’exdirector de l’agència de detectius Método 3, que va ser destruïda per l’afer de La Camarga. Aquest home que s’ha reinventat s’ha atipat de callar i ha explicat el “xantatge” a què el va sotmetre Camacho, gràcies a informació que li va proporcionar Villarejo. Ha explicat la seva versió dels fets a l’Audiència Nacional, on ara hi ha una investigació per “amenaces condicionades” que podria acabar arrossegant l’exlíder del PPC si el fiscal ho demana. Ho hem explicat a El Món aquest cap de setmana i ho ha explicat el mateix Marco al FAQS de TV3 aquesta passada nit.
Però encara hi ha un altre front actiu contra Camacho: el que s’ha obert a la fiscalia de Barcelona arran de la denúncia presentada per l’ara conseller d’Economia, Jaume Giró. En aquest cas, per la conversa, també publicada per aquest diari, en què l’aleshores presidenta dels populars a Catalunya donava a Villarejo el nom del llavors màxim responsable de la Fundació “la Caixa” per investigar-lo per “independentista”.
La figura de Sánchez-Camacho, ara refugiada al grup del PP d’Ayuso al parlament autonòmic de Madrid i al Senat designada per aquesta cambra, no és important per ella mateixa –excepte per a les persones que ha trinxat al seu pas. Però sí que representa fins on poden arribar els tentacles de l’Estat quan creu que s’ha de defensar. Per això és important que algú s’hi enfronti i s’hi intenti marcar algun límit.
9 
