El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, ha indicat que l’organització militar estudia augmentar la seva presència a la regió bàltica i fins i tot desplegar tropes a Suècia i Finlàndia, per garantir la seguretat dels dos països escandinaus des que sol·licitin l’ingrés a l’OTAN, informa l’agència Europa Press. En ple debat sobre l’adhesió de Suècia i Finlàndia a l’OTAN, i els dubtes sobre els mesos de ratificació en què no es podria invocar la clàusula de defensa mútua, quedant desprotegits davant de represàlies de Rússia, Stoltenberg ha dit que els aliats són “conscients” d’aquesta preocupació i treballen per donar garantides de seguretat als dos candidats.

“Hi haurà un temps interí entre l’aplicació i ser membre de ple dret. És clar que la pertinença de Suècia i Finlàndia importa a l’OTAN i buscarem maneres de donar garanties de seguretat, incloent augmentar la presència de l’OTAN al Bàltic i dins i al voltant de Suècia i Finlàndia, és clar en consulta amb ells”, ha afirmat en una roda de premsa des de Berlín.

Aquestes declaracions les ha fet al final de la reunió informal de ministres d’Exteriors de l’OTAN convocada per Alemanya, una cita en què han tractat com continuar coordinant el suport militar a Ucraïna davant de l’agressió russa, amb el debat sobre l’adhesió de Suècia i Finlàndia en plena efervescència.

Petició formal de Finlàndia

El president de Finlàndia i el govern del país han aprovat formalment aquest diumenge la sol·licitud d’ingrés a l’OTAN. Ho han anunciat en roda de premsa el president, Sauli Niinistö, i la primera ministra, Sanna Marin, informa l’agència ACN. La decisió haurà de ser ratificada al Parlament en els propers dies. De fet, Niinistö va trucar dissabte el seu homòleg rus, Vladímir Putin, per informar-lo de la intenció del país nòrdic de sol·licitar l’adhesió a l’OTAN. El president rus ja l’ha advertit que “aquesta renúncia a la tradicional política de neutralitat militar és una equivocació, ja que no existeix cap amenaça per a la seguretat de Finlàndia”, ha informat el Kremlin.

El president rus Vladímir Putin i el cap de l'estat major de l'exèrcit rus. Valery Gerasimov, en una imatge del 21 de febrer, tres dies abans de la invasió d'Ucraïna / Europa Press
El president rus Vladímir Putin i el cap de l’estat major de l’exèrcit rus. Valery Gerasimov, en una imatge del 21 de febrer, tres dies abans de la invasió d’Ucraïna / Europa Press

Finlàndia va posar la directa aquesta setmana passada per entrar a l’OTAN “com més aviat millor” i va anunciar formalment la seva intenció de formar part de l’Aliança Atlàntica per raons de “seguretat”. Dos mesos i mig després de l’esclat de la guerra a UcraïnaFinlàndia ha fet el primer pas per protegir-se de les amenaces del president de Rússia, Vladímir Putin. “Com a membre de l’OTAN, Finlàndia reforçaria l’aliança; cal que formi part de l’OTAN com més aviat millor”, va declarar el president del país, Sauli Niinistö, i la primera ministra, Sanna Marin, en un comunicat conjunt, mentre el ministre d’Afers Exteriors de Finlàndia, Pekka Haavisto, feia l’anunci davant el Parlament Europeu.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: jg a maig 15, 2022 | 17:12
    jg maig 15, 2022 | 17:12
    cataluña puede hacer lo mismo en su caso se despliegan tropas de la otan claro que españa pediria que fuesen las suyas....

Nou comentari

Comparteix