Laura Madrueño ha deixat la feina a Supervivientes per sorpresa i ara, uns mesos després, ha tret a la llum què hi ha darrere d’aquesta decisió tan inesperada. Ella venia de presentar el Temps als Informatius Telecinco, així que aquella pressió no tenia res a veure amb la que suposaria estar al capdavant d’un reality amb tants teleespectadors com aquest. No ajudava el fet que li hagués tocat fer els resums del que estava passant des d’Hondures, ja que suposaven tres mesos de gravacions diàries a l’altra banda de l’oceà i allunyada dels seus.
La van fitxar el 2023 com la gran substituta de la Lara Álvarez i, per sorpresa de tots, va obtenir un feedback molt positiu. Ha arribat a agradar més que ella, així que ha defraudat que demani acabar aquesta experiència televisiva. Aquesta setmana l’hem sentit sincerar-se al respecte a Universo Calleja, on ha explicat com li va arribar la proposta: “Em van dir que els havia agradat molt com vaig explicar el fenomen del Filomena, on m’havia conegut molta gent. Arribar a la selva d’Hondures va ser impactant“.
Com van ser els primers dies de Laura Madrueño a Supervivientes?
En els primers dies d’assajos, de fet, reconeix que va arribar a plorar: “Arribava allà sense res, sense guió ni res. Després d’una única setmana d’assajos, no es veia preparada per als directes: “Si em veus plorant a la platja… Vaig seure’m davant del mar amb un nus a la gola i vaig creure que no podia fer-ho”. El seu director va animar-la: “Em preguntava de qui era la platja i jo li reconeixia que era meva, però entre llàgrimes perquè no podia”.
El problema era veure el canvi de dia a dia que va experimentar de sobte: “Feia 10 anys que presentava un programa gravat i meravellós en un set d’un metre quadrat. Després, estava en una platja enorme amb càmeres que no sé on són perquè les distàncies són enormes”. Tenir Jorge Javier Vázquez, els directors i la realització donant-li indicacions a través de l’orellera era complicat de gestionar”. A més a més, que va estar-se sis mesos fora de casa i això li va costar.
En la seva preparació, diu que va veure’s totes les edicions de Supervivientes per preparar-se. Quan va veure’s a Hondures, però, va adonar-se que no li havia servit de molt: “Vaig demanar que m’ho expliquessin tot com si vingués un extraterrestre”. I, ara que ha passat temps, encara es fa creus de com va poder equivocar-se quan va dir als concursants que hi havia una segona platja: “Va fer-se un silenci… a mi no m’havien dit que això era secret“.
El seu paper des d’allà no és fàcil, ha destacat: “Has de treballar perquè has de tenir una autoritat perquè no se’n mofin, ja que molts venen aquí després d’haver fet molts diners només per lluir-se. També has de tenir un punt d’humanitat que, al final, a mi em surt sol perquè els veus molt fotuts”.
Ara ha decidit marxar del programa, ja que creu que han estat tres anys “meravellosos” però que vol deixar enrere: “Aquesta etapa ha acabat per a mi, he passat més temps a Hondures que a casa meva. I sí que he après molt, però la teva vida s’atura i això t’afecta… Supervivientes ha estat una aturada en la meva vida i necessito evolucionar”. “Aquest any m’ha portat al límit. Has de ser molt fort per suportar la soledat i l’adrenalina, que costa molt. El programa m’ha ensenyat que has de cuidar els pilars, que estan a casa teva… i Hondures no és casa meva”, ha afegit en una entrevista que serveix per entendre els motius de la seva marxa.
