Melyssa Pinto reconeix que no està curada de l’anorèxia que pateix des de fa anys

"És un tema del qual jo mai havia volgut parlar", confessa

Melyssa Pinto era una de les favorites de l’última edició de ‘Supervivientes’, però al final va ser Olga Moreno, amb la qual ha tingut una relació d’estira-i-arronsa, qui es va emportar el premi. Ara, explica en una entrevista a la revista ‘Lecturas’ què pensa realment d’Olga, en quina fase està la seva relació amb Tom Brusse i com ha estat la seva devastadora lluita contra la bulímia i l’anorèxia.

En ‘El pont de les emocions’, de ‘Supervivientes’, Melyssa Pinto va arribar al cor de tota l’audiència quan va parlar dels seus trastorns alimentaris. “És un tema del qual jo mai havia volgut parlar. Volia que arribés sobretot a la gent jove que té aquest problema i que es veu en el món de la passarel·la, de la moda i l’estereotip que hi ha de la dona perfecta…”, explica en l’entrevista.

“Aquest problema es té tota la vida, cal aprendre a suportar-lo”, reconeix Melyssa. “Abans, si no em veia bé, no menjava. Ara, si no em veig bé, menjo una mica millor, però menjo, i no em privo de les coses que vull menjar. Això significa que hi ha una evolució”, revela, orgullosa pels seus avanços.

A Melyssa Pinto li van diagnosticar primer bulímia i després anorèxia quan estava a l’institut. “Vaig arribar a pesar 45 o 44 quilos, tenia 15 o 16 anys”, ens explica, en una entrevista en la qual ha volgut ajudar a moltes noies i nois que estiguin passant ara el mateix que ella. Melyssa es va posar en mans d’un psiquiatre de Barcelona que li van donar la clau psicològica del seu problema. “L’anorèxia pot venir de diversos factors i en el meu cas era falta d’autoestima”, diu, alhora que reconeix que no està 100% recuperada de la malaltia.

Comentaris

    M'importa una merda 05/08/2021 9:21 pm
    M'importa 333 cagarros el que facin o deixin de fer, el que diguin o deixin de dir, el que cobren o deixen de cobrar, amb qui es barallen o es fan abraçades, el què mengen o deixen de menjar, si ploren o riuen, si porten tatuatges o no, si fan vacances o deixen de fer-ne, si les fan, on i amb qui les fan, si porten polls, puces o si tenen caspa, si van fluixos de ventre o van restrets, si s'han fet operacions d'estètica o no se'n pensen fer, si fumen amb pipa, cigars, cigarretes o no fumen, els esports que practiquen, els que els agradaria practicar i els que no pensen practicar mai, si són heterosexuals, homosexuals, bi, tri, plurisexuals, bicicletosexuals o practiquen la castedat. Així mateix, m'importa una muntanya de merda el que facin o deixin de fer, les seves famílies, els seus amics, els seus enemics, els seus veïns, els seus companys de programa presents, passats i futurs i, en resum, m'importa un oceà de merda el que diguin o deixin de dir, el que cobren o deixen de cobrar, si beuen alcohol o només beuen aigua, si van fluixos de ventre o van restrets, si es fiquen farina pel nas o per l'orella, si van en cotxe o van a peu, si es dutxen pel matí, per la nit, per la nit i pel migdia o no es dutxen mai aquells amb els quals s'enlliten o deixen d'enllitar-se, amb qui s'enllitaven o amb qui pensen enllitar-se, ells, tota la colla de paràsits que viuen a la nostra esquena pel fet de ser una colònia d'un país farcits de paios improductius que viuen de sortir a la tele

Nou comentari