Toñi Moreno triomfa a Canal Sur des de fa uns quants anys, quan va deixar Telecinco per passar-se a la televisió autonòmica de la seva terra. La presentadora ha aconseguit un munt d’èxits professionals en una carrera que ha estat molt llarga, però mai no hauria dit que arribaria a ser tan coneguda sobretot perquè els seus inicis van ser molt complicats. Ara s’acaba de saber que l’icònic Jesús Hermida va rebutjar-la en quatre càstings quan era jove, així que no va veure en ella el talent que ha acabat demostrant amb posterioritat.
Ha estat ella mateixa qui ho ha tret a la llum en una entrevista molt potent en què ha reconegut que va acabar fent de presentadora per necessitat. La seva família va travessar greus problemes econòmics, fins al punt que no podien comprar-li els llibres escolars perquè no s’ho podien permetre. Davant d’això, ella va demanar feina a la televisió local del seu poble no per vocació, sinó per supervivència. Tenia 14 anys, només, però necessitaven diners tal com ha confessat al pòdcast Tengo un plan.
Toñi Moreno ha confessat que el pare era agricultor i que la mare va haver d’encadenar fins a tres feines per aportar diners a la casa: “A casa sempre he vist gent molt treballadora. De fet, els dos pares van marxar un temps a treballar en una casa on no hi havia mòbils. Les meves dues germanes i jo vam quedar-nos soles al pis quan només érem adolescents”.
Ella va participar en una verema per poder pagar-se els llibres, una feina que ràpidament s’adonaria que no se li donava bé. Afortunadament, a televisió sí que ho va fer bé: “Recordo que el meu pare em va haver de signar una autorització perquè treballés sent tan jove. A la tele local em van donar una càmera amb un cable a la mà i em va dir que presentés el pòdcast de l’època, em vaig haver de buscar la vida”. D’aquella època, recorda que era molt tímida i que l’anomenaven Doña perdón perquè sempre demanava disculpes pels seus errors.
Jesús Hermida va descartar Toñi Moreno a quatre càstings
Quan va veure que aquell món li agradava, va demanar feina a Jesús Hermida. Era el millor del moment, així que ella va anar cap als quatre càstings que havia convocat per intentar convèncer-lo que es mereixia una oportunitat. No ho va aconseguir, però, i li va dedicar una frase maliciosa que encara recorda: “Senyoreta, vostè no val per a això“. El comentari va fer-li molt de mal, és clar: “Vaig plorar molt i vaig anar cap a casa feta pols…“.
Ara bé, continuava esforçant-se: “Cada matí em llevava a les 7 per netejar i tenir-ho tot llest per poder veure el programa de l’Hermida a les 9”. Ara que ho veu amb perspectiva, veu “normal” que no la contractés: “Només tenia 18 anys, és normal que pensés que a on anava”.
Ella volia estudiar Dret, però com que els pares no tenien diners per pagar-li ella va optar per acceptar l’oferta d’anar de reportera de guerra durant la postguerra dels Balcans. Allà no es va trobar una realitat fàcil, sinó històries que van emocionar el seu pare: “Percebia que la meva feina servia per a alguna cosa”. De mica en mica va anar agradant més i més, fins a fer el salt a la televisió nacional, presentar un munt de programes a Telecinco i ara com a estrella de Canal Sur.
