Tamara Falcó no té filtre i ho ha tornat a demostrar en l’última intervenció a El Hormiguero, en la qual ha acabat traient a la llum un secret de la mare i un altre del marit. Isabel Preysler i Íñigo Onieva han quedat una mica en evidència per culpa de la llengua de drap de la marquesa, que no s’ha tallat a l’hora de compartir públicament dues anècdotes que els tenen a ells de protagonistes.
Tot començava quan els col·laboradors de la tertúlia debatien sobre si era bo o no que els pares vagin acompanyats dels fills als dinars amb llargues sobretaules. Ha estat aquí on Tamara ha recordat una història que deixa molt malament a la seva mare, ja que sembla que tenia un mètode bastant denunciable per aconseguir que els fills la deixessin en pau: “Per tal que no molestéssim a la resta de l’avió, la meva mare ens donava unes gotes“, ha començat. No ha especificat de què eren, però pel context s’entenia que es referia a una mena de tranquil·litzant.
Filtren el mètode d’Isabel Preysler per tranquil·litzar els fills quan eren petits
“Recordo un dia que estàvem viatjant cap a Marbella i, en baixar-nos del tren, vam adonar-nos que no hi havia manera de despertar a Ana”, ha dit tot referint-se a la seva germanastra Boyer. Ha explicat que van començar a sacsejar-la, però que ni tan sols amb això reaccionava.
El seu pare, l’exministre Miguel Boyer, hauria confessat llavors que s’havia equivocat en la dosi de les gotes: “La meva mare va preguntar-li quantes gotes li havia donat i ell va dir-li que li havia donat les 18 que ella li havia dit. El problema era que no li n’havia dit 18, sinó 8”. Ella ho ha explicat com una anècdota divertida entre riures, però realment allò podria haver acabat molt malament: “La meva germana no va despertar-se fins a les vuit de la tarda“.


En un altre moment de la conversa, Tamara Falcó també ha volgut treure a la llum un secret del seu marit. Íñigo Onieva tindria una mania una mica estranya, la qual ella no ha dubtat en revelar públicament sense cap mena de problema: “Mira, Íñigo té una mena de fòbia. Sempre que veu que em poso arracades d’aros, em diu que li semblen un horror i que vol que me’ls tregui. No li agraden gens!”.