Sara Carbonero ha parlat de la seva vida privada com havia fet molt poques vegades. Amb la mà al cor, la periodista i empresària acaba de reconèixer que ha passat una etapa “molt complicada” en la que ha hagut de fer molt exercici de meditació per estar una mica més animada. La mort de la seva mare, el passat abril, va deixar-la òrfena i molt afectada: “No és el millor moment i, de fet, hi ha dies que em llevo demanant que em passi alguna cosa bona“. Ha hagut de passar el dol, el que ha coincidit amb les complicacions del seu estat de salut: “Els meus processos de salut han estat molt durs, molt més del que la gent pot pensar. Com que tinc aquesta prioritat de salut, doncs la poca energia que tinc me l’he de guardar per a mi i per als nens”.
Precisament sobre ells ha parlat en una entrevista a El País que serveix per conèixer-la una mica més com a mare: “Jo tenia moltes ganes d’una nena per compartir amb ella la roba i les meves coses, però el que m’estan donant els nens no ho canvio per res. Hi ha un vincle amb ells de protecció, idolatria, de veure’m com una superheroïna… és únic i m’emociono perquè em protegeixen, se senten els homes de la casa“.
Ara que tots dos juguen de porters a les categories inferiors del Reial Madrid, Sara Carbonero està coneixent el futbol des d’un altre punt: “Reconec que pateixo molt i és que, a sobre, estan a la posició de porter que ja ho vaig viure i és la més ingrata del món. Fa cinc i sis anys respectivament que juguen al Reial Madrid i bé, aquest és un món que ara visc des del paper de mare que és moltíssim més patidor”. Són els teus fills i pateix, però sap que en el fons és “un joc” i que durarà el que hagi de durar.
Sara Carbonero denuncia el masclisme que va haver-hi contra ella a Sud-àfrica
Sara Carbonero tenia claríssim que volia ser periodista i va enamorar-se de l’esport des de Ràdio Marca. Ho vivia d’una manera “molt sana”, diu, però començar a sortir amb un jugador de primera divisió va canviar la seva manera de veure aquest món: “Em vaig veure involucrada perquè compartia la vida amb ell i vaig començar a veure les coses des de dins… coses que abans no feia i que em van fer perdre moltíssim la il·lusió“. Que patís tant de masclisme no va ajudar, és clar: “El que vaig viure en el mundial de Sud-àfrica no li ho desitjo a ningú”, etziba.
Encara recorda aquella portada de The Times que donava a entendre que jo podia desestabilitzar un home per estar allà a la cantonada fent la meva feina, donava per fet que un professional com era ell es deixaria marcar un gol perquè la seva parella estava al costat. Crec que ara mateix això seria impossible”. Hi havia molt poques periodistes esportives noies en aquella època i pocs van apostar per ella: “Només van sortir dues persones a defensar-me, res més“.
Quan va deixar el periodisme esportiu, va decidir donar una oportunitat a la seva passió per la moda i va crear una marca amb la seva companya i amiga Isabel Jiménez. No ha estat fàcil i, de fet, ara reconeix que han estat a punt de tirar la tovallola: “Vam estar a punt d’abandonar perquè hi havia molta competència i l’empresa no era rendible. Emprendre és duríssim i les hem passat de tots colors“.
Sara Carbonero no ha volgut parlar gaire del seu divorci, però ha deixat anar dues pinzellades que donen una idea de com de malament ho va passar: “Jo soc una romàntica confessa i sempre idealitzaré l’amo, el que passa és que a vegades és difícil perquè no trobo el que jo exigeixo. Per a mi, l’amor està molt amunt… i, quan em vaig separar, vaig comprendre que no està al mateix lloc per a tothom”. Una confessió rere una altra en un atac de sinceritat molt aplaudit.
