Rosalía s’ha consolidat com una artista global i, aquesta setmana, tothom parla d’ella pels quatre concerts que oferirà al Palau Sant Jordi. Els mitjans de comunicació estan fent pràcticament monogràfics sobre la nostra cantant més exitosa del moment, però una de les intervencions més curioses l’ha aconseguit el Tot es mou. El programa de TV3 ha convidat a la tertúlia en Raimon Àvila, poeta i professor de Consciència Corporal i director de l’Escola Superior d’Art Dramàtic de l’Institut del Teatre. Ell va ser professor de la Rosalía el curs 2017-2018, en l’últim curs de la cantant: “Em va venir a buscar per fer el Treball Final de Grau. Jo no l’havia tingut d’alumna, ja que feia poques classes a l’ESMUC i tenia un topall de treballs finals. En aquell moment, ja el tenia cobert, així que li vaig dir que no. No sabia qui era, era una alumna més”.
Després d’aquesta primera cobra, ella no va perdre l’esperança i va continuar insistint: “A mesura que anava parlant amb ella, vaig pensar que era una persona molt simpàtica i autèntica. Tenia un entusiasme… i vaig pensar que sí, anem a fer-ho. Em consta que algun alumne m’ha demanat que fos el seu tutor preguntant-se si li passaria a ell el mateix que li ha passat a la Rosalía, però no hi ha hagut més casos”, ha dit el mestre en to de broma.
🔴 "Quan Rosalía em va presentar el TFG perquè fos el tutor vaig dir que no, però em va convèncer"
— 3Cat (@som3cat) April 14, 2026
Raimon Àvila va ser el tutor del treball de final de grau de l'artista, titulat "El mal querer" i ha explicat com era com a alumna#TotEsMou3Cat
▶ https://t.co/QeCDq0vE3b pic.twitter.com/jpdxkFl4Uw
En què consistia el treball de final de grau de Rosalía?
En aquest treball final, explica, la idea era fer El mal querer que acabaria sent el disc que la faria famosa: “El títol que em va semblar suggerent, el que sorgia de la lectura d’una novel·la occitana de finals del segle XIII anomenada Flamenca que tracta sobre amor i gelosia. Ella ja ho havia investigat, tot això. Vam començar a xerrar i a fer diferents lectures”. Un detall curiós que destaca Àvila és que, de seguida, va adonar-se que la Rosalía tenia una manera “molt especial” d’expressar-se: “Per exemple, en la novel·la aquesta no surt el terme el mal querer, però ella ja tenia la idea que un excés de possessió podia ser perjudicial i convertir-se en algunes formes de violència”.
El tema era massa complex per aconseguir saber què és el mal querer, però la cantant tenia algunes coses clares i va anar descobrint diferents estils en aquesta creació. El professor, que va assistir al seu concert final a l’ESMUC, confessa què li va dir quan va acabar d’actuar: “Només li vaig poder dir que tenia la sensació que totes les cèl·lules del seu cos participaven del que estava fent. Realment, és com si emocionalment no hi hagués cap barrera i això de seguida arriba. És la sensació d’emoció amb una veritat profunda, no fingida“. No és cap sorpresa que hagi revelat que van posar-li matrícula d’honor a aquell treball.
Alguns dels seus companys sospitaven que podria acabar triomfant, però ell reconeix que no s’esperava que realment l’èxit fos tan aclaparador. Ara bé, Raimon Àvila deixa clar que es mereix la fama i el triomf perquè s’ho ha treballat molt: “La Rosalía té un directe molt fort i que la seva capacitat com a artista escènica és importantíssima. La sensació que tenim és que és talent, però si mirem bé, ella ha estudiat dansa, teatre, el taller de músics l’ESMUC… Quan la tenia d’alumne em feia la sensació que tenia moltes ganes d’aprendre i això era molt bon senyal“. Una intervenció curiosa que serveix per descobrir una faceta més dels orígens de la Rosalía.
