Roberto Leal ha deixat els teleespectadors amb la boca oberta amb tot el que ha explicat en l’última visita a El Hormiguero. El presentador de Pasapalabra ha acudit al programa de les formigues per promocionar el seu llibre, un thriller una mica tèrbol sobre vigilància i mentides. La idea va sortir-li d’una experiència personal molt pertorbant, quan va veure a través de la càmera de casa que hi havia algú a la seva cuina.
Estava adormit quan va sentir que sonava l’alarma, va anar-hi i va conformar que havia estat pel moviment de les tovalloles que estaven esteses. Ara bé, quan poc després va revisar la càmera va espantar-se molt perquè va veure clarament que hi havia un home. Amb el cor fora del pit i molt espantat, va despertar la dona: “Hi ha un home a la cuina!“. Afortunadament, era la imatge congelada de quan ell va baixar a veure què passava. L’ensurt va ser fort, però.
No li fa cap mena de gràcia que hi hagi gent que sàpiga on viu, ja que resulta perillós que tinguin aquesta dada i, encara més, d’un personatge públic i famós com ell. En el seu cas, diu que li preocupa fins i tot quan va a recollir un paquet a Correus: “Hi ha molta gent desconeguda que sap molt sobre nosaltres. Amb la implementació de les noves tecnologies estem molt exposats i hem normalitzat conductes que no haurien de normalitzar-se”.
Quan vas a un servei de paqueteria, dius en veu alta com et dius, el teu telèfon, on vius… I, en el seu cas, això l’ha arribat a posar nerviós: “Un dia, una senyora molt entranyable que estava darrere meu a la cua em va dir que mira, que ja sabia el meu telèfon i on vivia“. Si aquella persona, en comptes de ser una dona tan maca, hagués estat algú amb males intencions podria haver-lo seguit fàcilment: “I és tan fàcil com enganxar-se a tu una mica a la cua. No pot ser normal que haguem de donar dades privades com la teva adreça en veu alta”.
Les confessions més personals que ha deixat anar Roberto Leal
Roberto Leal, en un altre punt de l’entrevista, ha tret a la llum una informació sobre la seva joventut que ha sorprès moltíssim. L’andalús, molts anys abans de començar a sortir per televisió, va formar un grup amb uns amics amb els qui s’anomenaven Los Roller Zeta. I no era una banda de música, sinó que es dedicaven a anar pel seu poble fent grafitis: “Pintàvem molt, la veritat“.
I era tal la seva passió que va acabar estudiant el Batxillerat Artístic: “M’encantava el dibuix i, en aquella època, vam estar pintant molts murs del meu poble”. No fa gens per a ell, però tots tenim un passat i en el seu cas aquest venia acompanyat de esprais de pintura de tots els colors.
I d’aquí, a deixar anar un parell de confessions més sobre la seva vida. Per exemple? Que somia freqüentment que mor cap per avall o que li fan por “els espais estrets”. També, que té el mateix tatuatge amb la mare i la germana, a les qui va convèncer per fer-se un dibuix concret al turmell. Un seguit de perles que agradan als fans perquè, així, el poden conèixer una mica més.
