Qui s’imaginava trobar Pedro Sánchez a la portada d’una revista del cor? El president del govern espanyol continua sorprenent, ara perquè ha canviat d’escenari i ha concedit una entrevista més que insòlita a Lecturas. La capçalera acostumada a parlar de famosos i històries d’amor, un aparador que no està reservat als polítics. Lluny del discurs institucional i de les picabaralles parlamentàries, el líder del PSOE es despulla per mostrar-se en una versió molt més íntima i inesperada: la d’un home profundament enamorat. Una entrevista que trenca tots els esquemes i que promet donar molt de què parlar, segurament com a mesura desesperada per captar vots també de les típiques lectores d’aquest tipus de premsa.
En aquesta aparició, llegim confessions sobre la seva infància “feliç” i una llarga llista d’alabances cap a la seva dona. “No m’imagino la meva vida sense Begoña“, un titular molt cridaner amb què torna a insistir que formen un matrimoni unit i que no els separarà cap acusació vil o problema judicial. “Begoña és una font d’inspiració per a mi. Per la seva perseverança, la seva professionalitat, la seva fortalesa i la seva humanitat, uns valors que avui tinc la sort de veure reflectits en les meves filles. És un privilegi tenir-la al meu costat i aprenc d’ella cada dia. Ens hem agafat de la mà en els moments més difícils. I no m’imagino la meva vida sense ella“, prossegueix.

Tot el que explica Pedro Sánchez a la revista del cor amb qui ha parlat
Qui li dona suport en els pitjors moments? Efectivament, la seva estima dona: “Em recolzo en ella, el meu germà i les meves filles. També en els amics de sempre, és clar. I, per descomptat, en els meus pares”. Un Pedro Sánchez que repeteix, una vegada i una altra, que no pot desconnectar mai del tot: “Un president ho és les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any“. En el seu temps lliure, diu que prioritzar estar amb els seus, “llegir“, “escoltar música” i “fer esport“. Fa gràcia que digui que està enganxat als escacs o que es manté al marge de les crítiques gràcies a “la meditació“, “la bicicleta” i “el running“.
En aquesta entrevista tan sorprenent, és clar, també s’ha volgut mostrar com un pare entregat. Diu que compaginar la carrera política i la paternitat no ha estat fàcil: “La política exigeix moltes hores i he hagut de renunciar a molts moments amb elles. Intento compensar-ho parlant-hi sovint i procurant que sempre sentin que poden comptar amb mi”. Viuen “amb naturalitat” que el seu pare sigui el president del govern i explica per què: “Begoña i jo sempre hem intentat que poguessin créixer, estudiar, tenir els seus amics i fer la seva vida amb la màxima normalitat possible. Protegir la seva intimitat ha estat i continua sent una prioritat. Encara més en aquests anys en què, per desgràcia, alguns no respecten ni això…“.
Pedro Sánchez es mostra com un home proper amb els lectors i les lectores de Lecturas, un home que recorda una infància “feliç” al carrer mentre jugava amb el seu germà David: “Vam créixer junts, compartint jocs, amics i confidències. Quan només et portes dos anys de diferència amb el teu germà, ho comparteixes tot, fins i tot la roba”. Encara conserva amics d’aquella època, diu: “Les relacions que teixim en aquella etapa són úniques. Ens veiem menys del que ens agradaria, com li passa a tothom, però sempre trobem alguna excusa per quedar”.

Bo, simpàtic, familiar… ha trobat temps d’alabar els seus avis “humils i treballadors” i la seva mare: “Els meus pares sempre han estat un exemple per a mi. De fet, la meva mare i jo vam estudiar la carrera alhora. Veure-la esforçar-se tant em va ensenyar que, quan un vol, pot aconseguir-ho. No importa l’edat, mai no és tard. De fet, jo continuo estudiant, sobretot anglès”.
No és la primera vegada que un president el govern apareix a la portada d’una revista del cor, ja que Adolfo Suárez ho va fer en el seu moment quan quedaven pocs dies per a les eleccions. Ell ho va fer a la revista ¡Hola!, mentre que el seu succesor s’ha decantat per una de catalana amb milers i milers de lectors segurament més de la seva corda. Un moviment inesperat que confia que l’ajudi a mostrar-se més proper a un sector de la població bastant gran.






