José Luis Berlanga va crear una veritable obra del setè art a Manresa. La va titular Plácido. Una història mordaç de l’Espanya de la postguerra on un pobre home, Plácido Alonso, interpretat per Casto Sendra, àlies Cassen, es complicava la vida la vigília de Nadal quan havia de pagar la primera lletra d’un flamant motocarro. Plácido havia de passejar una estrella de Nadal per tota la ciutat enmig de la promoció d’una onírica campanya de Nadal d’unes monges que sortejaven un pobre per asseure’l a la taula de Nadal d’una família rica.
Possiblement, Berlanga va triar Manresa no només pels decorats, perquè és una ciutat tan peculiar on només podrien passar coses com aquestes. El cineasta va aixecar acta de la peculiaritat manresana que ara ha tornat a la palestra. Només a Manresa un senyor podia escapolir-se d’un bar sense pagar el tallat i, de retruc, paralitzar la xarxa de Rodalies i mobilitzar totes les unitats d’elit de la Guàrdia Civil i dels Mossos d’Esquadra. Només a Manresa els veïns poden saturar la centraleta dels Mossos advertint que “han vist un calb com el de la tele, que va matar un policia l’altre dia”. Com si un tret distintiu dels manresans fos que llueixen llargues cabelleres i els calbs fossin una extravagància ciutadana.

El ‘Ruso’ ni era rus, ni posa bombes
El Ruso va ser protagonista durant aquest dilluns per una confusió estrafolària, pròpia del joc dels disbarats. L’aturada dels trens de l’R4 i l’espectacular escorcoll de dos combois de Rodalies a Montcada-Bifurcació, un lloc on ningú no s’estranyaria de topar amb Hannibal Lecter, va ser per la denúncia ciutadana a la Guàrdia Civil que havien detectat la presència del fugitiu a Manresa. L’home acusat de l’homicidi d’un policia a Oviedo, en esclatar-li un artefacte que havia de desactivar, i de disparar una noia rondava per la ciutat de Plácido i algú havia vist que agafava Rodalies.
Però la realitat era ben diferent. El suposat Ruso va ser un home, en Manuel, que va entrar al bar Atenes del Passeig Pere III. Un local clàssic de Manresa, d’aquells amb portes d’alumini de color daurat on anuncien que hi fan menú diari i de cap de setmana. Un lloc absolutament recomanable per fer unes bombes de la Barceloneta i plats combinats amb noms de la mitologia grega com Zeus, Venus, Apol·lo, Posidó o Eros, rei indiscutible de la carta que s’ha guanyat el nom pels seus ingredients: entrecot, patata al caliu, escalivada, un bon amanit i, finalment, allioli.
El senyor va demanar un tallat i va decidir no pagar-lo. Va fer el que popularment es coneix com “sortir per la gatera” o fer un “sinpa“. La propietària de l’Atenes, però, va mantenir la calma perquè la cara li era familiar. De fet, s’assemblava al senyor que feia poc havien vist a la tele que estava en recerca i captura. Va avisar la Guàrdia Civil. La cosa va sortir de mare. Un espectacular desplegament policial aturava el servei de Rodalies, s’escorcollaven trens i, a sobre, s’identificaven viatgers, com si anar en Rodalies no fos prou tortura.

La policia local, la clau
Però, com sempre passa en les grans històries, hi ha hagut un xèrif local capaç de desmuntar les tesis dels federals de l’FBI i les seves gavardines. En aquest cas va ser la Guàrdia Urbana de Manresa, que té durícies als peus de caminar per la ciutat des de fa 160 anys, que en repassar les imatges de les càmeres de seguretat de l’Atenas es va adonar de l’errada. El senyor era un vell conegut de la policia, en Manuel. Un senyor de 62 anys amb una afició desbocada a la crema de contenidors i que, casualment, havia estat detingut ahir a la tarda mateix, per ordre del jutjat de Manresa.
De fet, la Guàrdia Urbana feia temps que li seguia el rastre per la crema de més d’una vintena de contenidors entre el juliol i el novembre a la ciutat, a més de danys col·laterals com afectacions en cinc vehicles, façanes o material i mobiliari urbà. Fins i tot, els Mossos d’Esquadra el van enxampar per Tots Sants amb l’encenedor a la mà convertint un contenidor en una pira. Comptat i debatut li reclamen 55.043,41 euros en concepte de danys, sense comptar el tallat que va deixar deure a l’Atenes. Berlanga hauria xalat.

