• Barcelona–
  • Girona–
  • Lleida–
  • Tarragona–
  • Tortosa–
  • Mataró–
  • Vic–
  • Vilafranca del Penedès–
  • Vilanova i la Geltrú–
  • La Seu d'Urgell–
  • Puigcerdà–
  • Figueres–
  • Gandesa–
  • L'Hospitalet de Llobregat–
  • Sant Carles de la Ràpita–
  • Sant Cugat del Vallès–
  • Terrassa–
  • Sabadell–
  • Granollers–

El doctor Richard Kimble és un dels personatges que va forjar la mística dels fugitius. La llegenda del metge empaitat per un crim que mai hauria comès. Va ser una sèrie de culte dels anys seixanta del segle passat i Harrison Ford va ser protagonista d’un remake cinematogràfic entretingudíssim on l’espectador es delectava amb un cara a cara amb Tommy Lee Jones, fent d’un marshall més pròxim a Wyatt Earp que no pas a la comissària Sílvia Catà.

El doctor Kimble feia anar de corcoll els policies que el buscaven mitjançant argúcies intel·ligents que l’ajudaven a fugir de l’escomesa judicial. Kimble, ni com a personatge de ficció, no hauria tingut l’ocurrència d’anar a Manresa i baixar amb Rodalies Renfe a Barcelona. Ni els guionistes més tips de conyac haurien comès tal gosadia. Però, hi ha coses que només passen a la realitat, i aquest dilluns, Rodalies ha sumat un nou tipus d’incidència que encara no havia entrat al catàleg de les excuses pel pèssim servei de la companyia. En concret, la creença de la Guàrdia Civil i dels Mossos d’Esquadra que un buscadíssim fugitiu voldria escapar amb Rodalies.

Agens dels Mossos i Guàrdia Civil a l'estació de Montcada i Bifurcació que buscaven als trens el Ruso/ACN
Agens dels Mossos i Guàrdia Civil a l’estació de Montcada i Bifurcació que buscaven als trens el Ruso/ACN

Una nova incidència

Efectivament, la línia de Rodalies 4, que fa el trajecte de la capital del Bages a Sant Vicenç de Calders, ha estat tallada per una recerca i captura d’un fugitiu. Una raó molt pel·liculera, però, com tot el que passa per les mans de Renfe, acaba en una mena d’opereta interpretada pels usuaris d’un casal d’avis després d’un berenar de bingo. Fins ara la catenària, problemes de senyalització, falles de seguretat, assistències sanitàries a passatgers, atropellaments, combois espatllats, envestides de senglars, accidents a les estacions, caigudes de talussos, despreniments, falta de senyals lluminosos, robatoris de cable de coure, grafitis, caigudes del sistema, baixes de maquinistes, inseguretat en el sistema de frenada, vies obturades o endarreriment general de la línia eren les causes generals de les incidències.

Aquest dilluns, però, se n’ha afegit una de nova, que puteja igual, però com a mínim ofereix un espectacle més entretingut al viatger que resta abandonat de la mà de Déu en estacions que semblen dissenyades per l’arquitecte de Mordor. Un dels exemples és l’estació de Sabadell Sud. On aquest dilluns al migdia s’han quedat estancats com una barca en un sorral dos trens que provenien de Manresa. De cop, un que es dirigia a Sant Vicenç de Calders i un altre que anava a Martorell, que ja venien amb una inefable deshora, han reduït la marxa i han frenat.

Com és Rodalies i Renfe, cal tenir present que totes dues companyies viuen absolutament al marge de l’era daurada de la hipercomunicació i sembla que es vantin amb entusiasme del menyspreu al viatger, com si fos un bonus del bitllet. I encara rai que els caps d’estació i el personal no escupen a la closca dels usuaris perquè potser ja seria descarar-se massa. Com a prova del nou, dos combois aturats i cap, cap explicació. Res. De fet, ningú ja no n’esperava cap perquè tothom coneix el catàleg de les incidències habituals. Però els viatgers sempre troben a faltar una mica de companyia, encara que només sigui que per megafonia emetin alguna cosa com ara “podriu-vos a l’infern”.

L'estació de Sabadell Sud, durant el tall, per la persecució i recerca de
L’estació de Sabadell Sud, durant el tall, per la persecució i recerca de “El Ruso”/Quico Sallés

El client es busca la vida

El silenci dels ferroviaris -sí, aquells que sempre estan de vaga sigui legal o encoberta- ha acostumat el viatger a buscar-se la vida, tot i que la cobertura als trens i a les estacions tenen la mateixa fiabilitat que fa deu anys. Molt a poc a poc anaven arribant notícies. Una noia espigolada, amb uns cabells negres com el sutge n’ha aportat la primera. Enraonava pel mòbil amb la seva mare que l’informava de presència de policies a Montcada Bifurcació. Com una romeria d’informació, cada viatger afegia detalls a les primeres dades que havia aportat la noia.

Tothom hi deia la seva. Rebombori general. Xafarranxo de tafaneria. La policia havia aturat els trens. Però de Rodalies ningú no deia ni ase ni bèstia. Una nova causa d’aturada se sumava a la lletania de raons que esgrimeixen els serveis d’informació de Renfe quan els dona la gana. “Em diuen que hi ha els GEO amb metralletes i tot!”, assegurava un home amb keds funcionals i folre polar d’empresa constructora, mentre penjava ostentosament el mòbil.

La notícia ha esverat la parròquia en tots els sentits. Uns, per l’ensurt; altres per inversemblança; i els més realistes acusaven Renfe de no saber ni inventar-se excuses. De la cabina del tren que es dirigia a Sant Vicenç de Calders han sortit quatre joves que feien la formació de maquinista. Han confirmat la situació però sense detalls. També han admès que no sabien quan sortirien els trens. De fet, tant els feia.

El relat oficial

Una hora després de l’aturada, amb informació obtinguda per l’artesania dels viatgers remenant la poca cobertura dels seus mòbils, s’ha pogut bastir el puzle del relat. Algú s’havia dirigit a la comandància de la Guàrdia Civil de Manresa i havia alertat que havien vist El Ruso, el malnom d’un fugitiu acusat d’homicidi d’un agent del Cos Nacional de Policia a Oviedo amb un artefacte explosiu i de ferir una noia amb una arma de foc. El que en l’argot es coneix com un “perla”.

L’institut armat i els Mossos han tocat a sagramental i han desplegat un dispositiu de captura gegantí, tot mobilitzant les unitats canines i els TEDAX, a més de diverses unitats d’ordre públic i de seguretat ciutadana. Han regirat de dalt a baix dos combois i han identificat diversos passatgers. D’un tren se n’ha ocupat la Guàrdia Civil i de l’altre, els Mossos. El resultat, “negatiu”. Ni rastre de El Ruso. S’ha de ser molt agosarat, o molt ingenu per pensar que algú que s’escapa de la policia vulgui fugir en Rodalies. El doctor Kimble no ho faria.

Oficialment, ningú de Rodalies ha informat de res. L’espera s’ha fet molt llarga a Sabadell, entre els resignats que malvivien als vagons, altres que es passejaven a l’andana, i altres que abandonaven tota esperança i passaven l’arc de Stargate de l’estació per intentar trobar un autobús o algú o alguna cosa mínimament fiable que, per exemple, el pogués portar a la capital del país. En un dels quadrants on hi ha quatre seients, la situació ha despertat la nostàlgia. Teníem un tren, un rus i uns policies. Efectivament, s’ha rememorat el famós acudit d’Eugenio de “mucho ruso en Rúsia“. La diferència substancial és que l’acudit d’Eugenio passava al Transsiberià, i l’ensurt d’avui en un tran que ja es pot titllar de Transmiserià.

Comparteix

Icona de pantalla completa