Naturalment, he de començar aquest comentari confessant que ignoro completament quins són, després de l’euro-polèmica més recent sobre l’aplicació de l’amnistia, els plans de Carles Puigdemont en relació amb el seu retorn a Catalunya. Però permeti’m el lector aportar alguna dada que circula pels cenacles i mentiders de la capital, que avui són una autèntica olla de pressió en plena ebullició. Alguna cosa, i força important, passarà.
Estic lligat per un compromís off the record, així que ni dono noms ni poso declaracions entre cometes, però el cas és que un grup de periodistes madrilenys vam mantenir aquesta setmana un interessant dinar amb algú estretament vinculat a l’expresident de la Generalitat, ara refugiat a Waterloo. Jo diria que en aquests àmbits propers a Puigdemont es valora amb insistència la possibilitat que aquest torni, d’una manera o altra, a Catalunya ja aquest octubre, potser el mateix dia 1, una data d’aniversari significativa que sembla que a l’expresident li agrada remarcar.
I aleshores? Aleshores, si es donés el cas que aquest retorn es produís, l’embolic per al Govern central seria monumental, perquè és molt difícil que, aleshores —falten poc més de dos mesos—, la situació de l’amnistia s’hagi regularitzat legalment al Tribunal Suprem. El Ministeri de l’Interior, que està gairebé literalment en flames, hauria d’aplicar l’ordre de detenció dictada pel jutge Llarena… o no aplicar-la, i en tots dos supòsits el deteriorament intern de l’Executiu s’acceleraria. I encara més.
Com si no estiguessin passant ja coses que fa temps haurien acabat amb un Govern menys “resilient” que el de Pedro Sánchez. Començant ara mateix, pel més recent, per les peripècies i els errors mediàtics de Zapatero, que no només és l’antecessor socialista de Sánchez a la Moncloa, sinó que ha dut a terme gestions clau per a l’actual president, entre altres coses davant Puigdemont a Zúric.
Tot plegat fa que siguin ja molt poques les persones que apostin per un esgotament de la legislatura, és a dir, perquè aquest autèntic Via Crucis per al Govern s’allargui fins a una convocatòria d’eleccions el juliol del 2027. El març és una data que se cita reiteradament com la més probable per a unes eleccions generals, i el mateix líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, així ho va semblar donar a entendre en una roda de premsa celebrada aquest dimecres, en què va remarcar que aquestes seran “les últimes vacances de Nadal” de Pedro Sánchez a la Moncloa.
“El pitjor encara ha d’arribar”, va dir Feijóo, en una frase una mica misteriosa. Se suposa que es referia a “el pitjor” per als interessos de Pedro Sánchez. Els cercles informats de Madrid sostenen que el PP manté un “contacte regular” amb Junts i que entre tots dos partits hi ha ara “més coincidències que diferències”. Jo no ho podria assegurar, més enllà de les informacions que vaig rebent, que insisteixen en l’“antipatia” que Puigdemont sent cap a Pedro Sánchez. Segurament, no hi ha cap retorn possible a l’acord.
El que sí que és segur és que les coses no poden allargar-se més enllà del que, increïblement, ja s’estan allargant. Ignoro què ens dirà al respecte Pedro Sánchez en la seva pròpia compareixença davant els mitjans de final de curs polític el pròxim dimarts. Però continuar dissimulant com si aquí no passés res seria, al meu entendre, una cosa simplement suïcida per a ell. I per a molts.
Post Scriptum.- Sens dubte passaran coses notòries, a més d’un eclipsi, durant el mes vacacional que ara inauguro. Ha estat un curs esgotador, culminat amb aquell campionat mundial de futbol que, vist el ritme dels esdeveniments, ja està gairebé oblidat perquè el dinosaure de Monterroso i de la corrupció continua allà, i perquè som aficionats, en aquest país que mira el dit que assenyala la lluna en lloc de mirar la lluna, a parlar més de la gorra “espanyolista” de Ferran Torres que de coses més serioses. Així que això no és un adeu a l’actualitat, sinó un fins al setembre, que informativament serà d’allò més intens. Fins aleshores, desitjo molt bones vacances a tots aquells que tinguin la sort de poder gaudir-les.
