Merlí va aconseguir unes xifres d’audiència espectaculars i ha sabut fer història a TV3 com una de les seves sèries estrella. Els actors que hi van participar van aconseguir moltíssima notorietat, però no tot va ser de color de rosa per a ells. De fet, l’intèrpret que va posar-se a la pell del Gerard ha compartit, aquests últims anys, que el rodatge va coincidir amb un moment personal molt dolent per a ell. Fins ara, Marcos Franz havia dit que tenia una depressió molt gran que va haver de dissimular. I, ara, ha posat sobre el paper tot un passat complicat del que ara en tenim més detalls: “Durant molts anys, em va fer vergonya explicar el que em va passar mentre rodava Merlí. Després van venir uns quants anys intentant tapar una cosa amb una altra fins que ja no vaig poder continuar fent-ho… D’aquí surt Quan vaig deixar de ser jo“, diu en la promoció del seu primer llibre.
Mentre la sèrie començava a petar-ho i molta gent el començava a conèixer pel Gerard, ell estava immers en “una relació de manipulació” que va acabar canviant completament la seva manera d’entendre la realitat. Vist ara, amb deu anys de distància, creu que hi ha parts que sonen com si s’hagués empassat Matrix massa vegades: “Mentre hi era dins, no feia gens de gràcia“.

Marcos Franz explica com es troba després de la depressió
En un post d’Instagram, Marcos Franz explica que el 2015, quan van començar els assajos, va entrar a la seva vida una persona que a poc a poc va començar a desmuntar-li la realitat: “Em va fer creure que el món que coneixia no era realment com pensava, que els artistes que admirava, la política, la història, la cultura… pràcticament tot amagava una altra realitat i que ell era dels pocs que sabia com funcionava tot de veritat”. Era el més semblant a estar ficat en una secta, diu, encara que no es tractava d’un grup sinó que només eren dues persones: “Jo tenia 20 anys i vaig acabar creient-m’ho i vaig acabar patint episodis molt bojos d’ansietat, paranoia…“.
Amb tot allò, va acabar desenvolupant depressió i despersonalització: “Bàsicament, sentia que estava fora de tu mateix i tot això mentre gravava Merlí, que la sèrie ho estava petant i començava la fama. A mi em reconeixien pel carrer… però jo no vaig gaudir pràcticament gens del que m’estava passant, les coses que havia volgut que em passessin tota la meva vida i jo gairebé no estava allà per viure-les”.

Durant molts anys s’ho va callar “per vergonya”, lamenta l’actor, perquè li feia cosa admetre que havia caigut en alguna cosa així: “La realitat és que davant no tenia un personatge de ciència ficció, sinó a un manipulador de primera divisió”. Afortunadament, va aconseguir sortir d’aquella relació: “Sortir d’ella no va significar tornar automàticament a ser jo, ja que després van venir anys d’alcohol, fàrmacs, afters, relacions bastant desastroses“. Uns records que encara té borrossos fins que va arribar un moment en el que va haver d’aturar-se i començar teràpia”. En aquest llibre, ara, explica tot aquest viatge, com va perdre’s i com va començar a deixar de ser ell mateix.





