El president del govern espanyol i líder del PSOE, Pedro Sánchez, ha avançat les eleccions al Congrés al pròxim 29 de novembre. Una convocatòria enmig d’una tempesta política arran de la greu crisi de l’habitatge i del fiasco parlamentari i polític dels dos decrets que, a priori, havien de millorar les garanties pels llogaters. És el que s’ha anomenat el moviment Maricarmen. Un esclat que ha esverat la batalla entre l’esquerra espanyola i catalana amb les formacions de dretes, dreta extrema i extrema dreta. De fet, el no de Junts als decrets ha desenterrat la destral de guerra entre ERC i els juntaires, a la qual s’ha abonat l’esquerra espanyola.
Però més enllà del camp de batalla estrictament polític, hi ha un sector molt poderós que ha marcat l’agenda dels darrers anys i que en aquests comicis es pot configurar com el partit de la toga. És a dir, jutges i magistrats que investiguen el PSOE, la Moncloa i el seu entorn o bé que han impulsat casos que ja estan en tràmit de celebrar-se els judicis o bé els que ja han arribat a condemnes i que tenien una relació directa amb la formació o amb Pedro Sánchez.
A tot això, cal afegir que l’anunci de la convocatòria arriba just el dia abans que el Tribunal Constitucional desencalli l’aplicació de la llei d’amnistia per als condemnats i processats per malversació pel referèndum de l’1-O. Una decisió que marcarà directament la convocatòria electoral entre els líders de les formacions independentistes. Si el TC, com és del tot previsible, ordena al Tribunal Suprem aplicar l’amnistia, la conseqüència és que Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Dolors Bassa, Lluís Puig i Toni Comín poden tornar a la política activa. Un detall gens menor, perquè, alliberats de les inhabilitacions poden tornar a liderar les formacions de manera encara més desacomplexada i participar de ple en la campanya electoral i qui sap si en format de candidat.
Primer, el TC
En política res no és casual, afirma un axioma. Una referència al fet que qualsevol moviment, decisió o imatge amaga una estratègia pensada o meditada. Possiblement, les darreres 72 hores de la política espanyola i catalana n’és un bon exemple. L’avançament electoral de Sánchez arriba la vigília que el TC avali l’aplicació de l’amnistia per als condemnats i processats per malversació de l’1-O. El plenari de la magistratura constitucional ja ha acceptat la validesa de la norma i estimaran els recursos s’empara presentats per Turull i Bassa.
Dos recursos dels quals seran ponents José María Macías, magistrat català i contrari a l’amnistia, i el mateix president del tribunal, Cándido Conde-Pumpido. Hi ha una gran diferència entre els redactats de les dues ponències. Per una banda, Macías, que no és partidari de l’amnistia, redacta una ponència a contracor i estima el recurs de Turull, però, això sí, sense fer sang contra la doctrina de la sala penal del Tribunal Suprem. Per altra banda, el recurs de Bassa, en mans de Conde-Pumpido, és força més contundent amb el Suprem.
Dues ponències, un resultat
La diferència entre les dues ponències, més que en l’argumentari, és en la intensitat de l’estirada d’orelles al Suprem, en el to i la rotunditat. Mentre Macías intenta protegir el Suprem i la seva reinterpretació del delicte de malversació, Conde-Pumpido eleva la contundència cap a la sala penal, escrivint fins i tot que, de manera “preferent i urgent” facin el favor d’aplicar l’amnistia. Sia com sia, el temps afegit el posarà el Suprem, tot i la pressió que exerciran les defenses dels independentistes.
També caldrà veure la bel·ligerància amb què s’expressa el ministeri fiscal, atesa la resolució del TC. I, en definitiva, en cas que el Suprem sigui renuent a l’aplicació de la seva decisió, si el TC activa les seves potestats sancionadores de compliment com va fer, per exemple, amb els Síndics del Primer d’Octubre, imposant duríssimes sancions o, fins i tot, rellevant els jutges que es negaven a aplicar les seves resolucions. Tot plegat amb un mateix resultat de fons, i és que els partits independentistes com ERC i Junts recuperin al 100% els seus lideratges, lliures de qualsevol hipoteca i en plena disposició electoral. Si, per contra, el Suprem reté la decisió o l’allarga a través d’una nova qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), la situació encara intoxicaria més el panorama polític, amb uns partits independentistes coartats electoralment.
L’escenari judicial familiar
Però més enllà d’una qüestió política nuclear dels darrers dos anys com és l’amnistia, les eleccions també es juguen en diversos jutjats. En primer terme, els que afecten d’una manera íntima i familiar a Pedro Sánchez. És el cas de la condemna per part de l’Audiència de Badajoz al seu germà David a nou anys d’inhabilitació especial per a càrrec públic, arran de la seva feina a la Diputació com a alt càrrec que els magistrats van considerar prevaricació. La sentència està recorreguda, però no només per la defensa de David Sánchez, sinó també per les acusacions populars, que encara reclamen una pena més alta. Ara tot queda en mans del temps i la decisió del Tribunal Superior de Justícia d’Extremadura, que podria confirmar o augmentar la pena durant la campanya electoral.
Paral·lelament, el cas de la dona del president espanyol, Begoña Gómez, que ja va suposar el primer període de reflexió de Sánchez, l’abril de 2024, en ple inici de la campanya electoral al Parlament de Catalunya que va acabar portant Salvador Illa a la Casa dels Canonges. El passat 21 de setembre de 2026, el jutge instructor, Juan Carlos Peinado, va dictar la interlocutòria que enviava de manera oficial Begoña Gómez a judici per la llei del jurat, és a dir, amb un tribunal popular. Les acusacions populars, esperonades per Manos Limpias, sol·liciten penes que arriben fins als 13 anys de presó. L’evolució constant serà un dels protagonistes de la campanya electoral.
Jutges contra polítics
El partit de la toga també té més artilleria electoral en format de sentències i instruccions. D’entrada, en el balanç ja compta amb José Luis Ábalos, exministre de Transports i ex número tres del PSOE de Sánchez, que ja ha estat condemnat pel cas Mascaretes. Ara, però, espera l’evolució de l’altre gran cas que instrueix l’Audiència Nacional contra noms providencials del PSOE, com és el de Santos Cerdán, també ex número tres del PSOE i delegat dels socialistes per aconseguir els vots de Junts per poder investir Sánchez. De fet, és un cas derivat de la investigació a Ábalos i al seu assessor Koldo García, que la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil va relacionar amb Cerdán pel presumpte cobrament de comissions a canvi d’obra pública. Una tesi que la fiscalia anticorrupció es va creure a ulls clucs i també el jutge instructor Ismael Moreno, que el va enviar a presó provisional. Un sumari que podria derivar en una investigació sobre el finançament irregular del PSOE.
Però Cerdán no només està imputat en aquesta causa: l’ex número tres del PSOE també es troba investigat pel cas Leire, la presumpta claveguera del partit que buscava informació delicada sobre jutges, fiscals i comandaments de l’UCO per desvirtuar les seves investigacions. Un cas doblement investigat. Per una banda, pel titular del Tribunal Central d’Instrucció 5 de l’Audiència Nacional, Santiago Pedraz, i per l’altra, pel jutge Arturo Zamarriego que dirigeix el Jutjat d’Instrucció número 9 de Madrid. De retruc, l’Audiència Nacional, en aquest cas el magistrat Antonio Piña, titular del Jutjat Central d’Instrucció número 6, també investiga el cas SEPI, on hi ha embolicada de Leire Díez així com Antxon Alonso, el soci de Cerdán, per comissions a canvi d’adjudicacions d’empreses públiques.
L’Audiència Nacional també té un altre front importantíssim per a Sánchez, el cas Plus Ultra, on l’expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero és el principal encausat. Un sumari sobre la participació de Zapatero en una ajuda a l’aerolínia hispano-veneçolana a canvi d’una comissió que hauria cobrat a través del seu amic Julio Martínez i de l’empresa de les seves filles, també imputades. La instrucció també té una peça separada sobre l’origen i la no declaració d’unes joies que van trobar a la caixa forta del despatx de l’expresident durant un escorcoll ordenat en el cas. I, per altra banda, la titular del Jutjat Central d’Instrucció 3 de l’Audiència Nacional, María Tardón, continua la investigació sobre la crisi de Ceuta que podria afegir més problemes als socialistes. El PSOE tindrà un camp de mines constant en l’àmbit judicial durant una campanya electoral de 55 dies.
