Loles León va néixer en una Barcelona marcada per la dictadura, un moment molt complicat en què la seva família va tenir molts problemes econòmics. L’actriu ha rememorat com van ser aquells primers anys en un pis diminut de només 30 metres quadrats, en els quals van arribar a viure “entre 12 i 15 persones” alhora. Així ho ha explicat en una entrevista potent i curiosa a Onda Cero, assegura que els pares van conviure amb l’àvia, les seves tres germanes, una tieta del pare i també uns quants dependents als qui els van facilitar el seu soterrani.
Subsistien en un amuntegament clar, però aplaudeix que la seva família feia “meravelles” per no matar-se entre ells: “Només teníem un vàter, no hi havia aigua calenta i havies de suplir moltes necessitats al carrer amb enginy“. Ella pràcticament no té records d’aquella casa perquè la situació la forçava a fer la vida fora, al carrer: “Em passava gairebé tot el dia fora, jugant i socialitzant mentre somiava amb un futur millor”.
Són moltes les persones de la seva generació que van viure situacions similars, però no se’n parla gaire i li fa por que es perdi consciència d’on venim. En el seu cas, per exemple, la Loles León afirma que comparteix històries sobre aquells anys amb el fill i el net precisament perquè no idealitzin una Espanya que, alguns, diuen enyorar sense tenir ni idea de com era de dur. Si sent algú dir que els anys del franquisme van ser bons, és la primera a escandalitzar-se: “Mare meva de la meva vida… Tots aquells que desitgen que tornessin estan pirats, no entenen res“. Si ho diuen és perquè no ho han viscut, assegura: “Va ser tan dur i tan tremend. Quina ignorància supina, no saben res de tot allò”.
Loles León fa una crida perquè els joves sàpiguen com va ser realment el franquisme
La seva joventut va estar marcada per la persecució política i cultural, recorda: “Hi havia molta clandestinitat per poder respirar i salvar-te”. Ella, que feia teatre independent en aquell moment, sabia que la podien detenir en qualsevol moment: “La policia i la secreta ens duien empresonats a tots i apa, cap a la Via Laietana per torturar-te”. Hi ha hagut gent que ha mort per aconseguir la llibertat actual, per la qual cosa li fa molta por que partits com Vox tinguin un missatge tan perillós: “Cuideu el que tenim i no sigueu ximples. La lluita és ben viva i no l’hem de deixar“.
L’actriu també ha patit els problemes de ser dona, ja que el masclisme va ser molt rellevant en un moment donat: “Jo li deia al nen que em pegués si s’atrevia, però que jo també li donaria un cop”. Una entrevista que serveix per conèixer una mica més d’on venim.
