Loles León sempre serà recordada per molts com la icònica Paloma Cuesta d’Aquí no hay quien viva, la sèrie revelació d’Antena 3 que va triomfar gràcies a les baralles d’una comunitat de veïns. L’actriu, nascuda i criada a la Barceloneta, va interpretar la dona del president de la comunitat durant les dues primeres temporades, moment en el que la sèrie va fer que el seu personatge caigués per la finestra del pati i quedés en coma. En aquell moment va sorprendre molt que la Loles abandonés un projecte que estava aconseguint uns èxits d’audiència increïbles. Mai no havia explicat el perquè del seu abandonament, el que ha fet ara en una entrevista a La Sexta.
Més contundent que mai, l’intèrpret assenyala directament José Luis Moreno com el culpable: “En un principi la sèrie no anava a ser el que es convertiria després, en principi eren només sis capítols. En aquell moment tenia un forat en la meva agenda i vaig acceptar. Durant la primera temporada no ens van pagar el nostre caixet real a cap dels actors, ja que el projecte no tenia molt pressupost”. La condició que va posar a l’hora d’acceptar el paper mal pagat era que incrementessin el seu salari si la sèrie s’allargava. El projecte va agradar i la productora va decidir gravar molts més capítols. El problema va ser que no els van pagar el que havien acordat…
Ella li hauria reclamat a José Luis Moreno que li pagués els diners que li havia promès, però només aconseguia llargues. Mentrestant anaven gravant capítols i capítols: “Vam fer 30 capítols sense parar i sense poder tenir temps per a la vida privada. Vaig adonar-me que no em pagaria més i vaig decidir marxar, ja que tenia ganes de descansar”. Des de llavors no ha tornat a tenir relació amb el mediàtic productor, el que recentment s’ha vist esquitxat en una trama delictiva.
Actualment interpreta el paper de Menchu a La que se avecina, una sèrie del mateix estil però emesa a la cadena de la competència. La seva carrera artística ha estat molt llarga i fructífera, especialment des que es traslladés a Madrid i fos descoberta per Pedro Almodóvar. Els primers anys no van ser fàcils, però, tal com ha reconegut en aquesta mateixa entrevista: “No tenia diners ni tan sols per pagar una pensió. Havia de dormir a cases o garatges d’amics. Vaig arribar a Madrid sola amb una cistella”. Una època que, afortunadament, va deixar enrere ràpidament.
