Jordi Roca ha estat un dels convidats de l’última emissió de Universo Calleja, un programa en el que ha sorprès els teleespectadors en oferir les seves declaracions més personals sobre els trastorns neurològics que pateix des de fa anys. Per exemple, el cuiner català, un dels millors del món, ha recordat el gran ensurt que va patir quan va notar que perdia el control del seu cos.
En una conversa molt personal amb Jesús Calleja des de la Xina, no li ha importat donar detalls de la disfonia espasmòdica i la distonia cervical que li van diagnosticar fa temps. Aquestes malalties han afectat directament el seu dia a dia, ja que el cervell no acaba de reconèixer uns quants músculs: “Fa set anys que treballo verbalització i, a poc a poc, estic aconseguint una mica de millora”.
Així van començar els problemes de veu i gesticulació de Jordi Roca
Tot va començar fa 15 anys, ha dit. El xef estava treballant amb l’ordinador quan, de sobte, va notar que el coll es tensava i no podia moure el cap: “Estava tens i vaig espantar-me molt, de sobte vaig perdre el control del cos”. Entre les seqüeles que li provoquen aquests trastorns? Per exemple, que li costi parlar amb un to de veu més alt. Si se’l veu gesticular d’una manera exagerada, des de fora, és perquè ha notat que fer aquest moviment l’ajuda a parlar millor: “Faig ximpleries i m’ho acabo passant de p… mare, em descollono”.
No li ha estat fàcil acceptar que aquesta seria la seva nova realitat i, de fet, confessa que el diagnòstic va tenir un impacte psicològic molt important en la seva vida: “Fins que no vaig saber què em passava, el run run va ser complicat i no trobava la sortida. Què cony em passava? Creia que era una cosa mental”. La bona notícia, ben mirat, és aquest trastorn no li impedeix fer res: “Faig tot el que em dona la gana. Soc feliç em va de p… mare”.
Una entrevista televisiva que ha sorprès, ja que no acostuma a parlar amb tanta naturalitat d’aquest aspecte de la seva vida. Un cuiner amb moltíssims fans que fa gràcia als fans amb un humor que l’ha ajudat a conviure amb aquest trastorn.
